jueves, 13 de diciembre de 2012

CHÂTEAU DE L’ARQUITECTE JOAN BAPTISTA PONS TRABAL A L’ARBOÇ

Cal davant l‘edifici magnífic que aixecava l’arquitecte Joan Baptista Pons i Trabal, o Traval, (Barcelona, 1855 - Barcelona, 1928), l’any 1898, fer-se una pregunta ; perquè es decidia a fer-se una casa d’estiueig a l’Arboç, un arquitecte nascut i fortament vinculat amb Barcelona i el barcelonès ?. La resposta té noms i cognoms : Josep Gener i Batet, (l'Arboç, Penedès jussà, 1831 — Barcelona, 1900)

De la descripció tècnica llegim :

Edificació aïllada d'estil historicista en la què ressalten alguns detalls neogòtics. El més visible és una esvelta torre circular que té un interessant remat que vol recordar una torre d'un castell, acabat amb un element troncocònic recobert d'escates vidriades.

El volum de la casa, disposat de manera que s'adapta al perfil del terreny, es composa de semisoterrani i una planta, i es completa amb un cos de planta quadrada, amb un pis més d'alçada que la resta, acabat amb un coronament de merlets que volen completar la imatge de castell que es va voler donar al conjunt. Les obertures en façana estan emmarcades per guardapols conopials.


El conjunt, envoltat per una tanca emmerletada, presenta un jardí frondós on, a més a més dels arbres, hi trobem un gran llac i l'anomenada "caseta de la música", una petita construcció feta amb pedres i còdols que es creu que era un colomar.

Mitjançant unes escales s'accedeix a una petita galeria que uneix dues estructures diferents: una torre circular per un costat, i una petita habitació porticada amb quatre columnes i amb teulada inclinada per altre costat.


Pel que fa a les circumstàncies històriques direm que l'any 1834 fou obert un camí que passava per la part baixa del poble i que el 1854 es transformà en carretera; Josep Gener i Batet es féu construir per l’arquitecte Joan Baptista Pons i Trabal, un gran parc a l’avinguda dels herois de 1808, 100-102

La descripciò tècnica ens diu : Conjunt d'elements que formaven part d'un antic parc que Josep Gener i Batet, (l'Arboç, Penedès jussà, 1831 — Barcelona, 1900) es feu construir als afores de la vila, juntament amb un altre parc ubicat a l'altre extrem de la carretera. Del parc originari no en queda cap element vegetal representatiu, i només perviuen restes de la tanca -molt transformada-, dues torres circulars als extrems i un bonic templet al centre de la finca.

Fins fa poc encara estava aixecada la part més representativa del recinte: una portalada renaixentista amb un frontó triangular, un portal d'arc de mig punt i un fris decorat amb tríglifs i mètopes. La portalada, flanquejada per dues columnes amb capitells, estava tancada amb una porta de ferro amb decoracions geomètriques.

Fou enderrocada el 1986 - , hi havia perill de desplomar-se sobre la carretera -, pensem que fins aquella data alguna persona hauria tingut l’acudit de retratar-la, i ens atrevim a demanar-li que ens faci arrbiar una còpia a l’email coneixercatalunya@gmail.com .

De la tanca que dóna a la carretera cal destacar les dues torres circulars ubicades als extrems, molt similars a les torres de la casa que es feia aixecar, Josep Gener i Batet, (l'Arboç, Penedès jussà, 1831 — Barcelona, 1900), curiosament per un mestre d’obres i/o arquitecte desconegut. Són torres en forma de templets, amb un pis superior envoltat per columnes i capitells que sostenen una coberta cònica rematada per un petit floró de pedra. Quatre pilastres, com les que apareixen a la resta de la tanca, rematades per elements decoratius vegetals de pedra donen rigidesa a l'element.

No existia en aquella època cap obligació legal de presentar el projecte al Consistori Local, que no tenia altrament cap atribució en aquest àmbit; això explica – en part – la manca de dades , enlloc es prohibia – ben al contrari – documentar el que s’esqueia dins del terme municipal, alguns pobles il•lustrats tenien un ‘cronista oficial’. Per la seva importància aquesta mena de transaccions es documentaven mitjançant contractes entre el promotor i el mestre d’obres i/o arquitecte; uns i altres, i/o les respectives famílies n’haurien de conservar una còpia. Tinc el pressentiment de que un bon nombre d’obres d’autor desconegut foren dutes a terme per Joan Baptista Pons i Trabal. Sou pregats d’ajudar-nos a recuperar la memòria històrica.

La resta de la tanca que queda dreta està ja molt transformada pels usos diversos i edificacions que s'hi ha adossat.

Perviuen algunes pilastres de pedra, decorades formant franges horitzontals, que estan coronades pels mateixos motius vegetals que rematen la coberta de les torres.
L'element interior més significatiu és el templet, una construcció de planta quadrada amb una interessant coberta a quatre aigües abombada coronada per una llanterna de planta hexagonal, de coberta piramidal amb les arestes decorades amb ceràmica vidriada.

L’any 1940 es produirà la venta de la finca i la seva posterior transformació en usos industrials i comercials.

Respecte a l’ indicacions a futur llegirem : El Pla Parcial que desenvolupi el Sector B-Sud Pou Dolç Nord haurà de mantenir el mur de tancament a la carretera (Avinguda dels Herois de 1808), tot podent-ne modificar les obertures realitzades i amb estricte conservació de les torres circulars dels extrems. Haurà de plantejar el tractament del tram de mur existent prop de la torre situada més al nord, del templet existent a l'interior de l'antic jardí (que s'haurà de mantenir) i dels elements vegetals existents. S'haurà de documentar històricament tota l'operació.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada