jueves, 22 de noviembre de 2012

SANTA BÀRBARA DEL PRAT DE PINTER D’OGASSA, EL RIPOLLÈS


Rebia una bellíssima fotografia de la Carme Roura Traus,  de l’esglesiola dedicada a Santa Bàrbara, al dit barri del prat de Pinter, a Ogassa, al Ripollès.



En aquest indret , en algun moment ‘motor econòmic’ del poble,  s’hi va aixecar l’edifici de l’Ajuntament, i dues escoles, per a nens i per a nenes, com era costum a l’època. En el cens de 2011, hi havia únicament 23 veïns.

La història  ens explica que  les mines de carbó de Surroca, es començaren a explotar a finals del segle XVIII, i foren determinants perquè el ferrocarril arribés al Ripollès l'any 1880, ja que calia traslladar ràpidament el mineral cap a Barcelona. Les explotacions arribàvem a la seva ‘màxima esplendor’ entre finals del segle XIX, i la primera meitat del segle XX.

La prosperitat econòmica va fer assolir  els 1578 habitants al municipi d'Ogassa l'any 1900 – sostre històric –l’any 2011 el cens era de 251 veins.

La producció  - nombre de tones extretes de carbó – va anar disminuint de forma gradual fins l’any 1967 en que es tanquen les mines.

El feixisme va respectar aquí – com no va fer al Berguedà– la continuïtat de l’explotació ferroviària destinada ara principalment al transport de persones , aquesta línia segueix en actiu, i uneix Barcelona, Granollers, Vic, Ripoll, Puigcerdà i la Tor de Querol (França).

Us deixo un enllaç als Goigs de la Santa  a:  
http://vallfogona.usuaris.net/goigs.htm

Criteris  pretesament econòmics,  fan que avui comprem el carbó a països on la seva l’extracció es fa sense les mínimes garanties de seguretat.  Expliquen amb la boca grossa que és més barat, sense voler entrar en el raonament, de les pèrdues pròpies, tant  en desocupació laboral, com en presència humana al territori.   
http://www.youtube.com/watch?v=R-bKbdIWY7o

Santa Bàrbara tot sola, no podrà contra un tant gran nombre d’esser malèfics !.

No hay comentarios:

Publicar un comentario