domingo, 4 de noviembre de 2012

Persecucions polítiques en plena democràcia segle XXI


Els partits majoritaris en el poder, lluiten dins  les seves guerres internes per assolir cotes de poder perdurables. Foren triats com a gestors de la cosa pública i es converteixen en braços executors dels qui els financen.

Venc a dir, els cap pares no tan sols cobraran uns bons  sous i canongies,  mentre estiguin en el poder, pagats pels ciutadans i ciutadanes,  si no que quan els hi toqui aplegar , per la coneguda alternança, rebran uns bons càrrecs a les empreses privades que han favorit ( Multinacionals, holdings financers, etc) si han actuat amb excel·lència.

La terminologia: esquerra- dreta, comença a no definir absolutament res en relació als partits oficials. Els partits conservadors ,  tenen un clar ideari polític i intenten mantenir el seu cau de negoci el més tranquil i assossegat possible; per tant qualsevol opció ideològica veritablement d’esquerres, i ara mateix les opcions d’esquerra independentista (fora dels partits oficials), és reprimida i perseguida policíaca i judicialment ( ambdós,  sobretot quan tenen majories absolutes, com és ara el PP,  legislen cap aquest objectiu)

Tampoc havia vist mai tanta repressió en contra de l’opció d’esquerra independentista, i sobretot a Mallorca que m’agafa més a prop, amb detencions absurdes, contubernis policials , sancions arbitraries de quantitats brutals.

El poder repressiu de l’executiu  ha de tenir un fre dins d’un vertader estat de dret, a través del poder judicial, i s’ha vist en l’absolució i arxivament d’algunes causes.

En Governs del  PSOE, la repressió cap a l’esquerra no oficial ha estat molt dura. Recordem que les  imputacions del 4 independentistes mallorquins durant la diada de Mallorca de 2010, el Delegat de Govern era Ramon Socias (PSOE).

Bé, el partit abans esmentat, que en campanyes electorals ha emprat termes teòricament despectius cap a l’altre partit majoritari (PP) com a “la derechona”, també ha emprat l’argument de la por; també han reprimit les ideologies d’esquerra real que els hi feien nosa, han exercit el seu clientelisme particular com els altres, i també han exercit com a executors de la veu del seu amo. Venc a dir que governi qui governi, dins d’un sistema capitalista té el cul venut.

Ara amb el procés electoral del 25 N a Catalunya -dels processos electorals passats de País Basc i Galícia, no m’hi entraré - dels que com diuen alguns, “deriva independentista”; ressorgeixen els fantasmes, per part d’ambdós partits, centralistes i jacobites, en defensa de la coneguda “unidad de España” recordant aquell antic lema patriòtic franquista : “Una, grande y libre”

Però a Catalunya hi ha una força política  independentista d’esquerres que s’ha anat consolidant – a dir que d’unes eleccions municipals amb 20 regidors electes va passar a més de 100 a les altres) i que just ara ha donat la passa per presentar-se al parlament de Catalunya. Em refereix com és clar a les Candidatures d’Unitat Popular (CUP)

A dir que a CIU i a PSC, els hi fan bastant nosa, però més a ERC. Aquestes CUP, reforçades i fonamentades des dels moviments socials populars, d’estructura assembleària transversal, a l’esquerra oficial de partit, que  veuen el seu avenç i  els hi  fa més por que una tronada

Vaig esser dia 11 S a la Diada de Catalunya i el clam català per la independència fou prou clar. Mai havia vist tantes estelades als carrers de Barcelona.

Conec al cap de llista de les CUP, que es presenta per Barcelona al Parlament de Catalunya David Fernàndez, que va venir a Sóller, amb Quin Arrufat qui va en tercer lloc, arrel de què el Col·lectiu Albaïna els convides a la presentació del seu llibre sobre el municipalisme. Crec és molt necessari que a Mallorca  es conegui de primera mà, el funcionament de les CUP com a alternativa a l’esquerra oficial, la qual moltes vegades fa una política de despatxos oblidant les vertaderes prioritats ciutadanes i funciona amb estructura jeràrquica.

Les CUP, per una altra banda, la seva manera de finançaments és molt més justa i equitativa, que la dels partits tradicionals que funcionen amb el suport dels bancs a qui es deuen i a ells estan condicionats.

Sense una lluita cap a un canvi de sistema econòmic, cap al socialisme res es mourà. Tot seguirà “atado y bien atado”.

No sóc home de partit; però de cada vegada em consider més  home de CUP.

Acab amb les paraules de David Fernàndez a una entrevista de Catalunya informació: “Som una alternativa  a l’esquerra que acaba governant com la dreta”, el qual es trobarà a Ciutat de Mallorca proper dimecres dia 7 a les 193.30 a Can Alcover, per fer una xerrada sobre el perquè de la presentació de la CUP al Parlament de Catalunya a la que vaig comptes d’assistir-hi

Josep Bonnín

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada