martes, 20 de noviembre de 2012

L’ANTIGA ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PAU DE SEGÚRIES. EL RIPOLLÈS

El Tomàs Irigaray Lopez, i la Carmen Toledo Cañadas, em feien arribar unes magnifiques fotografies d’un altre dels meravellosos ‘racons del Ripollès’; l'antiga parròquia de Sant Pau de Segúries, esmentada des del 920, que es troba a uns 950 metres d'altitud, enlairada i solitària, a la riba esquerra del Ter, al peu de l antic camí ral d'Olot a Camprodon. No resta cap testimoni de la primitiva església ni de la reedificada al principi del segle XII (a la qual s'afegiren els altars de Sant Isidre i de la confraria del Roser el 1634 i el 1646), que fou demolida el 1688. Al seu solar fou edificada l'església actual, acabada i beneïda el 1693, d'una ampla nau amb capelles laterals, del tipus barroc rural; té un esvelt campanar, compost per un alt sòcol i pis per a les campanes, el fossar, i una notable casa rectoral, que sembla una gran masia. Al costat hi ha l'antiga casa del campaner, ara casa de colònies d'estiu, les restes d'un antic casal parroquial i una notable roureda, on s'ha instal•lat un càmping.


De la descripció reproduïm ;


De planta rectangular amb tres naus, una central gran i dues laterals més petites que s´obren a la central mitjançant arcades. La nau central és coberta amb volta de canó. Pels falsos nervis d´arcs i les falses claus de volta, hom pensa que es tracta d´una falsa volta feta amb maons, i que la coberta real sigui amb cabirons de fusta coberts amb teula àrab. La separació entre les arcades de les naus laterals (quasi capelles) està formada per pilastres rematades amb una senzilla motllura, i des de cada pilastra surten els arcs de la volta. A la part de l´atri hi ha un cor tot construït en fusta. L´orientació de l´església és la de l´originària romànica, amb la porta d'accés cara al sud. El campanar, que s´aixeca sobre la porta, és molt pesat i massís.


Adossada al seu costat, hi ha l'antiga rectoria, reconvertida en casa de colònies, amb diversos annexos al seu voltant. És un edifici de tres plantes a dues vessants i llindes de pedra.

No trobaven a ningú a l'antiga parròquia de Sant Pau de Segúries que els pogués donar raó de l'Esquellerida , un instrument musical que es remunta l’edat mitjana, i que és una roda de fusta amb quatre eixos, que suporten dotze campanes petites, de dimensions i sons diferents. La roda té un suport de fusta fixat a la paret, on és agafat mitjançant un eix de ferro, acabat externament en forma helicoïdal, que li permet de girar lliurement, tot estirant una corda lligada a l'extrem de l'eix.

La funció d'aquests instruments musicals era la de sonar en diferents moments dels oficis religiosos, com ara el Glòria i la consagració, en senyal de joia. Oposat a aquest instrument, hi ha la matraca, de l'àrab maṭraqah ‘martell’, que servia per a denotar tristor; el seu so era de fusta.

Si bé l'origen de l'Esquellerida es remunta a l'edat mitjana, els que resten en l'actualitat corresponen generalment a l'època barroca.

Sou pregats de fer-nos-en arribar una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada