martes, 6 de noviembre de 2012

LA TAIADELLA DE CASTELLTERÇOL. MOIANÈS.CATALUNYA

L’edifici que retratava el Feliu Añaños i Masllovet, ha estat testimoni privilegiat de la història de Catalunya, i dels diferents parers, i àdhuc actituds vitals, dels catalans en relació a la ‘qüestió espanyola’.


El palau s’aixecava l’any 1674, i n’era propietària la família Taiadella o Talladella , quina casa pairal es manté en la veïna població de Castellcir.

Sabem que Joan Baptista Talladella i Sardà - amb casa pairal a Castellcir-, va ser capità del regiment de dragons del coronel Pere Bricfeus i Terns , ambdós nascuts a Castellterçol , i herois en la darrera victòria de l’exèrcit català contra les tropes borbòniques a Talamanca.

La família d’en Talladella i la d’en Bricfeus, tenien vincles familiars.
Pere Bricfeus i Terns morí a l’exili, a Viena, el 1724, servint encara l’exèrcit austríac, on havia combatut contra els turcs.

I Joan Baptista Talladella i Sardà consta com a exiliat a Viena el 1716, tot i que després se’n perd la pista.

Sense cap vinculació aparent, deixem constància de l’existència de Joan d'Alós i Serradora, nascut a Moià el 1617, metge, fou privilegiat amb el títol de Ciutadà Honrat de Barcelona. Fou diputat i conseller de la Generalitat.

El seu nét , el tinent general Antoni d’Alòs i de Rius (1693-1780), ajudant de Camp de Felip V, entrava a Barcelona l' 11 de setembre del 1714 al front de les tropes franco-felipistes d'ocupació.

l’Any 1736 el trobem com Capità general de Mallorca, i en aquella data, Carles VII de les Dues Sicílies (futur Carles III d' Espanya) li atorgà el Marquesat d’Alòs (amb seu al Castell d’Alòs de Balaguer).

El Palau, que s’aixecava per una família clarament vinculada a Catalunya, passarà a mans d’una nissaga - també catalana – però clarament compromesa amb els interessos de Castella.

Anys a venir s’afegiran altres títols i honors com el marquesat de Dou.

Curiosament ressalta molt especialment a la dovella central , d’aquest edifici situat a prop de l'absis de l'església parroquial de Castellterçol, que consta de planta baixa, pis i golfes, l'escut dels Dou flanquejat per dos puttis.: Catalán. Cuartelado: 1º y 4º, de oro, tres árboles, terrazados de sinople; 2º y 3º, de gules, sobre ondas de agua y plata y azur, un brazo saliente del cantón siniestro, vestido de plata, armado de espada de plata, encabada de oro y una cabeza de moro, cortada, lleva turbante de azur, ribeteado de plata, con media luna de lo mismo. “Su solar muy antiguo fue en San Estevan de Bas, en el Vizcondado de Bas. Domiciliada en Barcelona...” [P. COSTA, MS].



Amb una extraordinària semblança amb el de la família Taiadella.


La descripció tècnica ens diu : A la façana principal es troba el portal que defineix un eix simètric marcat per tres balcons al primer pis. La porta d'entrada és un arc de mig punt envoltat d'un parament encoixinat; quatre mènsules decoratives molt deteriorades sostenen el balcó de la planta noble. El ràfec, realitzat amb encavallada de fusta, presenta en els vèrtex de la teulada gàrgoles de fusta de temàtica figurativa. A la banda esquerra s'ha obert una tribuna d'inspiració medieval.

Que la història es repeteix és cosa sabuda, tornem – ara esperem que sense enfrontaments armats – a l’escenari que portava a l’exili al Joan Baptista Talladella i Sardà, i a la glòria de Castella, a l’Antoni d’Alòs i de Rius.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada