martes, 20 de noviembre de 2012

LA CASA DE NUMERO 10 DEL CARRER XILE DE RUBI

De la visita que fèiem la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, acompanyats per la Maria Leon Mellado, excepcional sherpa per les terres de la ‘Vall del Riu Vermell’, em cridava l’atenció – malgrat el creixement exponencial de Rubí des de la dècada dels 60 del segle XX- el nombre i l’estat de conservació d’algunes de les cases que s’aixecaven entre darreries del segle XIX i els primers anys del segle XX.

Em sorprenien quan buscava informació d’aquesta casa, les referències a la masia de can Bertran, de la que es tenen notícies des del 1500 – hi havia 33 focs al terme - i llavors era nomenada "Can Serra del Padró" recollint el nom del "Padró" que ja es troba l'any 1172 . El canvi de nom sembla que es va produir al voltant del segle XIX.

Estava situada a la part alta de la vila, en una cruïlla de camins i les seves propietats s'estenien gairebé per tot el nucli antic de la població. Tenia un perímetre molt gran. Anava des del carrer Mn. Cinto Verdaguer fins el de Sant Cugat, passant pel de Sant Antoni, Sant Gaietà, Torrent de l'Alber (el pont que el creuava prop de can Cirereta portava el nom de la masia), Sant Isidre i carrer Fondo.

L’any 1841 la posseïa Miquel Mitjans, el qual comença a vendre terrenys per a urbanitzar. Rubí assolia l’any 1857 els 2995 veïns.

La masia, que s'emplaçava al solar que va ser ocupat per Climent Riba, al bastir-hi la seva torre, fou enderrocada cap el 1911 obrint-se, a la vegada, el carrer Xile. Rubí superava els 4400 habitants.

Allà hi havia la creu de terme al lloc avui ocupat per les escales i el carrer de la baixada de la Creu. Gairebé totes les cases incloses als carrers esmentats pagaven censos a can Serra del Padró o can Bertran de la Plana. El cognom Bertran es troba a l'Arxiu Parroquial a mitjan segle XVII.

Fins el 1881 hi havia una creu de terme a la cruïlla del C/ Xile, C/ Nou i les escales anomenades "de la creu".

De la vella masia (en part sota el carrer i en part sota la Torre Riba), en la millor tradició del reciclatge se’n reutilitzaren els materials per aixecar altres cases, concretament en l’assenyalada de núm. 10 del mateix C/ Xile, la pedra de la façana de la casa, i el finestral gòtic datable al segle XV o XVI, així com unes enormes bigues de fusta que formen la estructura interna de la construcció .


De la descripció tècnica reproduïm :

Edifici entremitgeres de planta rectangular desenvolupat en planta baixa, un pis i golfes.

Destaca la qualitat dels materials de la façana, com el paredat de caire pintoresquista i la finestra gòtica reaprofitada. En torn a un eix de simetria es disposen al basament les obertures d'accés a la vivenda i al celler, amb uns arcs de mig punt amb dovelles que segueixen la forma irregular del paredat. El cos de l'edifici definit per unes cadenes de maó massís, inclou el primer pis i les golfes. Emmarcades per una cornisa inferior arrebossada i una cornisa superior de maons a sardinell, es disposen al primer pis dues obertures d'arc escarser a sardinell i brancals de maó massís junt amb una finestra gòtica original d'arc conopial i traceria sobre l'eix de simetria. Les golfes presenten dues arcades de mig punt a sardinell tríforades amb columnes helicoïdals de maó massís. Un acroteri de trencadís i tres pilars-merlets disposats sobre l'eix de simetria i les cadenes cantoneres coronen l'edifici.

Atès que el promotor fou Climent Riba, podem suposar´- malgrat no se’n fa cap esment - que intervingueren en la construcció els mateixos professionals que aixecaven la seva Torre.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada