martes, 20 de noviembre de 2012

EL MIRATGE DE LA VALLFEROSA


El Marcel Morató Tort, m’envia una excel·lent fotografia de la Vallferosa,  al temps que m’explica el sentit del títol, d’acord amb l’entrada 2 del mot miratge al diccionari Català València Balear. fig. Il·lusió seductora; del curiós topònim trobem la següent explicació :



Es pot suposar una sufixació del tipus adjectiu frauosa > fraosa, directament catalana a partir de frau, o bé un corresponent ètim llatí FRAGOSAM, esdevingut ja fraosa en un primer estadi evolutiu.

El pas final de –fraosa fins a l’actual –ferosa podria tenir tres possibles camins: una adaptació fonètica mitjantçant *faraosa, una anaptixi (*faraosa), o bé una contaminació amb fera o derivats seus, familia semanticament propera a la de frau en allò que tenen de feréstec.

Donant-li sentit al topònim, el substantiu vall es adjectivat, cal esmentar un llatí FRAGOSUS “escabrós” com a neutre plural de FRAGUM > frau, i aquesta és una explicació de la vercemblança amb les esquerpes i ombradiues –ferèstegues- valls del sector.

(Valle Frausa, Vallisfraouse, Vallfraosa, Valli Frauose, Valfrosa, Vallfraosa, Vallefraudosa, Vaylferosa, Valleferosa, Valfero

En la segona meitat del segle XX,  aquestes zones pateixen els moments més crítics. Al fenomen de  l’emigració cap a les ciutats degut a la industrialització, s’hi afegeix el fet que l’any 1968 l’ajuntament de Llanera es fusiona amb el de Torà. A partir d’aquell moment es pateix un centralisme a petita escala que s’oblida sovint de les necessitats de l’antic municipi de Llanera, al qual, juntament amb d’altres poblets, pertanyia Vallferosa.

Llanera era un municipi, disseminat en masies, de la comarca del  Solsonès,  i Torà ho era – i encara és -  de la comarca de  Segarra.


Des de l'any 1052 tenim documentat el "Castrum de valle frausa". Com cognom situem el 1167 la família Valfraosa, amb un Berenguer que segurament era el castlà. L'any 1107 l'església de Sant Pere de Vallferosa o Vallfreosa com se l'esmenta el 1150, passà a propietat de l'Església de Santa Maria de Solsona per una donació efectuada pels vescomtes Guerau Ponç i Adelaida i llur fill Ferrer. Pere de Vallfraosa, documentat al període final d'aquest segle, el trobem relacionat amb l'església de Solsona a l'obituari de la qual hi ha més components de la família, encara que el cognom es va modificant al llarg del temps, així trobem un Berenguer o un Bertran de Valleferosa, entre d'altres. 

Amb posterioritat al segle XIV, instal·lada a la senyoria trobem a la família Brull, Desbrull o del Brull. Un Bernat del Brull morí a Vallferosa el 1343. Macià Desbrull, difunt el 1369 apareix com a senyor dels castells de Vallferosa, el Brull, Munter, Tagamanent i també com a castlà de Seva.

La descripció ‘tècnica’ ens diu : Fortalesa en forma de torreó. Un dels millors exemples de l'arquitectura militar catalana del segle X. Aquesta torre és el resultat d'una gran intervenció en la qual es va cobrir la torre primitiva de reduïdes dimensions, per aixecar al seu voltant una torre d'uns 30 metres d'alçada. S'accedia a la torre a través d'una porta amb llinda que es trobava a la cara Sud d'aquesta, però en una segona intervenció aquesta porta va ser anul·lada i es va obrir una altra porta amb llinda encarada cap a l'Est, que es troba a uns 8 metres d'alçada respecte el terreny. Actualment salvem aquest desnivell gràcies a una escala de fusta que s'hi ha instal·lat. L'aparell que s'utilitza en la construcció d'aquesta obra defensiva és molt irregular i conserva part de l'arrebossat original. En la mesura que anem pujant l'aparell és més regular. La part superior de la torre es corona amb uns merlets i amb unes obertures que es disposen en ziga-zaga.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada