És considerava ‘terreny sagrat’ , posat sota la protecció i immunitat eclesiàstica, que envoltava les esglésies consagrades. Comprenia l'església, el cementiri i l'espai inclòs dintre les trenta passes que el bisbe concedia a l'església el dia de la seva consagració.
Sembla que s'originà en el dret d'immunitat dels antics temples romans.
A causa de la seva immunitat eclesiàstica i de l'excomunió contra els qui l'envaïen o profanaven hom construí dintre aquest espai molts sagrers o cellers, petits graners, propietat dels masos, on guardaven llurs collites per guardar-les del pillatge. Sovint aquests sagrers es convertiren en hospicis, on passaren a residir els fills cabalers dels masos i homes d'ofici; així s'originaren la majoria dels pobles de la Catalunya vella.
Es parla de les sagreres des del segle X; als segles XI i XII foren posades sovint sota "la pau i treva de Déu". Pel fet d'ésser totes de domini eclesiàstic, eren com una illa de la jurisdicció eclesiàstica dintre els termes feudals i senyorials, i fou aquesta la causa de llur èxit de poblament i també ocasió de pillatges i tibantors amb els senyors feudals.
És una institució molt característica de la Catalunya Vella i per això llur nom és viu encara en moltes localitats (Barcelona, Torelló, Sant Feliu de Codines, Martorelles, Manlleu,...) i designa el nucli primitiu situat entorn de les esglésies.
De carrers estrets, i cases antigues, la Sagrera de Sant Feliu de Codines mereix una visita.
No hay comentarios:
Publicar un comentario