sábado, 22 de septiembre de 2012

SANTA MARIA DE VECIANA. L'ANOIA SOBIRANA

Ens portava fins a Veciana a la Maria Jesús Lorente Ruiz, i a l’Antonio Mora Vergés, el desig de veure i retratar – com ho havia fet l’Enric Sànchez-Cid - la imatge – en realitat la copia, ja que l’original està Museu Episcopal de Vic - de Santa Maria de Veciana, amb el nen assentat damunt la cama dreta. En el documentat treball de l’Enric únicament altres quatre advocacions comparteixen aquest tret diferencial.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/02/mare-de-deu-amb-el-fill-assegut-la-cama.html

l’església estava tancada, i no trobàvem cap persona per demanar-li la clau quan ens arribàvem fins a la seu del nou l’Ajuntament, i aprofitaven per retratar també les runes de Sant Miquel.


De la descripció tècnica reproduïm : Església d'una sola nau amb absis semicircular ornamentat amb una finestra d'arquivolta. Coberta amb arcades de mig punt sobre la que es construí la teulada.


Porta a la façana sud amb una triple arquivolta de les que destaca la central decorada amb dibuixos de llaçades. Una de les impostes és d'escacada i l'altre té dibuixos geomètrics. S'ha de dir que els capitells i les columnes són moderns.



El campanar és d'espadanya i al davant del tester un atri ambdós moderns.

Té adossat el cementiri, en el que trobem la ‘màxima catalanitat ‘ ens els llinatges dels que alli descansen.


Ens crida l’atenció un sarcòfag força malmès del que enlloc en trobem informació.

La solitud de l’Anoia sobirana és espantosa.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada