lunes, 17 de septiembre de 2012

REFLEXIONS AL VOLTANT DELS RENTADORS PÚBLICS D’ABRERA

Cercava els safareigs d’Abrera, actualment situats darrera d’un edifici de pisos al carrer de la Font.

Aquestes infraestructures publiques que els semblen ara prehistòriques a alguns, foren ‘novetat social’ al segle XIX, moment en que la població assolia els 944 veïns.

El conjunt format per dos safareigs de forma quadrangular, construïts a base de maó i argamassa; no solsamènt està en situació de continuar donant servei, sinó que en aquesta conjuntura d’estretors i retallades, ha tornat a recuperar usuaris.



En aquest context en que els treballadors veuen minvats els seus salaris, els pensionistes les seves pensions – per les que van cotitzar durant tota la vida laboral - , en que les persones febles es veuen abocades a la misèria, els fills dels obrers destinats novament a viure en la ignorància, i tots plegats caient en la desprotecció social i sanitària, des de les administracions locals s’hauran de recuperar plantejaments de subsistència, i considerar la construcció de ‘rentadors públics’, de ‘ serveis públics de dutxes’, de ‘ menjadors socials’,......

En la part de responsabilitat per ‘culpa in negligendo’ que els pertoca, demanaríem a :

Felipe González Márquez (Sevilla, 5 de març de 1942)
José María Alfredo Aznar López (Madrid, 25 de febrer de 1953)
José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960)
Mariano Rajoy Brey (Santiago de Compostela, 27 de març de 1955)

Que més enllà de l’assumpció de culpes – que també – fessin accions concretes per posar-hi remei, com : renunciar als seus privilegis i prebendes, i retornar a l’erari públic tot el que guanyen - en qualsevol concepte - més enllà de la pensió màxima del sistema de la Seguretat Social.

En cas contrari – per vergonya – haurien de marxar del país.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada