lunes, 3 de septiembre de 2012

El rei, el coronel en Francisco Alaman i “la puta i la Ramoneta”


Entre el rei d’Espanya que pega manotades al xofer del seu cotxe oficial. Ja ho diu el refrany mallorquí “Que de porcs i de senyors s’hi ve de nissaga”. Quedant clarament demostrat que estudiar als millor col·legis de pagament d’arreu del món, no és sinònim de bona educació i respecte als subordinats.

I que apareix un Coronel de l’exèrcit espanyol, Francisco Alaman Castro, que és capaç de manifestar a premsa “¿La independencia de Cataluña? Por encima de mi cadaver, i afegeix: ante el desafio de los nacionalistas radicales catalanes a la unidad de españa i no sé quines referències peregrines a : Apego al honor, a la historia de España ( deu conèixer la dels guanyadors de la guerra incivil)  y al juramento realizado para mantenerla siempre unida.  Hom no deixa d’al·lucinar. Tampoc amb les bajanades del periodista Enrique de Diego, demanant la detenció inmediata de Joan Tardà, retirar-li la nacionalitat espanyola( em sembla que no el molestaria gaire)  i que sigui expulsat del país o que ingresi en presó.

Tampoc deixa de flipar en colorins que el President de la Generalitat Artur Mas, a deu dies d’una manifestació històrica per la independència de Catalunya ( a la qual ell no assistirà, ja que li han deixat clar que: “No al pacte fiscal!” i Si a la independència! I no li convé fer enfadar a la representant del  PP a Catalunya, Alicia  Sánchez Camacho, portaveu d’en Rajoy a terres catalanes), accepti un rescat, de més de cinc mil milions d’euros, per Catalunya, quan l’estat espanyol  deu un fotimer de doblers a Catalunya, ara li deixarà uns doblers amb uns interessos que haurà de pagar tot el poble català. Això és el negoci de na peix fregit. Que comprava el peix a cinc, l’arrebossava i el venia a cinc. 



Les declaracions de Jordi Pujol, sobre que ja està bé de “jugar a fer  la puta i la Ramoneta” demanant que el govern sigui decidit i amb coratge, també té lo seu, ja que ha estat President de la Generalitat per Convergència i Unió.

A veure, si estem en democràcia, senyors de la caterva hispana, i es pot tenir qualsevol opció política, emparada en la Constitució descafeïnada de 1978, sempre que es desenvolupi legalment i de manera pacífica; l’opció independentista  n’és una d’elles i sembla que existeix una argumentació jurídica per a arribar a aquest objectiu, en relació a la legislació internacional; per què amenaceu en enviar l’exèrcit a Catalunya?  (Que per cert una gran part de les despeses són pagades per catalans, Balears, o membres de les comunitats autònomes més sucades per l’estat))

El President de la Comissió Europea Durao Barroso, en unes declaracions a Europa Press, sobre una pregunta parlamentaria sobre una iniciativa presentada per reagrupament; ha deixat clar que “Una secessió per part d’un territori d’algun estat membre  de la Unió Europea, s’ha de fer d’acord amb la legislació internacional, si es vol que els ciutadans del territori independitzat mantinguin la ciutadania europea que és complementària però no substitueix la nacional, com estableix el Tractat de funcionament de la UE”

Llavors si es contempla la possible secessió de parts d’un estat de la Unió Europea, i està legislat, a què venen les declaracions i amenaces filo-feixistes d’alguns comensals, com per exemple d’un dels creadors d’intereconomia, que no tan sols amenaça, si no demana que es detinguin als dirigents d’Esquerra Republicana de Catalunya i de Solidaritat, siguin declarats il·legals els partits i no sé quantes bestieses cavernícoles més?

A part de les consideracions econòmiques, ja que ho he explicat en altres articles, sobre l’espoli fiscal per part de l’estat espanyol  de les comunitats autònomes que més riques creem, tinc altres conviccions ideòlogues per declarar-me independentista.

Arrels, dignitat, tradició i coneixement de la història real no manipulada, i un model econòmic socialista , on la riquesa creada entre tots,  es trobi adequadament repartida, les necessitats bàsiques: Sanitat, educació , habitatge, treball, cultura; cosa que mai podrem fer si els recursos nostres els gestionen uns altres que encara a sobre es troben venuts al gran capital i per a ells  legislen.

Dir que la dreta i certa “esquerra”, a dir els dos grans partits majoritaris, han  defensat el gran capital, que són els seus amics i els qui els donen de menjar per fer una atermància cada cert temps, no és dir una cosa innovadora , però si certa.

Insults com que un directiu d’un banc intervingut passi dels sis-cents mil euros a cinc-cents mil euros de sou anual, han fet un ou de dos vermells,  quan el salari mínim interprofessional no arriba als set-cents euros mensuals, i permès pels polítics de torn; és insultant el cinisme i la hipocresia – la ineptitud no, ja que saben el que es fan- però si la injustícia social que despleguen. Quan esclati, que esclatarà, no sé que arribarà a  passar, estan prement massa, negant drets adquirits, i estem tocant els sis milions d’aturats.

Acabaré amb una frase d’en Labordeta. !!Váyanse a la mierda¡¡ molt adequada pel moment.

Josep Bonnín

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada