sábado, 22 de septiembre de 2012

EL CARREU FORADAT DE SANT DOMÈNEC DE BALAGUER. LA NOGUERA

L’Enric Sànchez-Cid, visitava Sant Domènech de Balaguer, com ho havien fet la Carmen Toledo Cañadas i el Tomàs Irigaray Lopez; en el seu cas gaudia de la companyia de Mossen Joan Pujol i Balcells, germà de l’Arquebisbe de Tarragona, que li feia de guia.

Advertia també un carreu foradat en forma de calat trilobulat, en el senzill portal del renaixement, acabat en un frontó triangular amb un nínxol a l’esquerra de la porta d’entrada a l’església. Sou pregats, com sempre, de fer-nos arribar a l’e.mail coneixercatalunya@gmail les vostres aportacions pel que fa a la significació d’aquestes singulars peces.



L’antic monestir es trobava situat al costat del pont de Sant Miquel sobre el riu Segre, a l’inici del carrer Urgell, davant de l’església. En una petita plaça s’aixeca una creu de terme poligonal d’estil gòtic, feta amb pedra amb graons de planta hexagonal sobre els quals s’alça el fust coronat per un nus que sustenta una creu de pedra tallada. La creu està molt esculpida, amb una sèrie de figures humanes relacionades amb la vida de Jesús i és coronada per la imatge d’ell a la creu.


El Convent de Sant Domènec, fou declarat monument historicoartístic l’any 1.966.

L’edifici va ésser començat l’any 1.323 quan el comte rei Jaume II pogué obtenir la llicència del papa Joan XXII.

Després de la guerra del 1.413 el convent quedà fet un munt de runes. Amb l’auxili dels monarques foren restaurats el convent i l’església. Guerres successives i, en major escala, la Guerra de Successió en que van desaparèixer - només per “dessolar la terra” dues capelles i l’antiga façana gòtica, que fou reemplaçada per una senzilla paret arrebossada, amb un portal del renaixement acabat en un frontó triangular amb un nínxol a l’esquerra de la porta d’entrada a l’església, aprofitant un carreu foradat en forma de calat trilobulat.

Deixarien també a Sant Domènec un rastre de destrucció, la Guerra del francès, la dels Set anys i la Guerra Civil del 1936.

El segle XIX fou un període en la qual el monestir anà d’unes mans a unes altres fins que els franciscans l’ocuparen definitivament. Així fou casa de beneficència (1.849), casa de missions sota els jesuïtes (1.853), hospital (1.868) després de l’expulsió dels jesuïtes, caserna militar (1.872) i monestir franciscà des del 12 d’octubre de 1.881.

Dins el conjunt destaca l’església d’estil gòtic català, amb delicats detalls dels segles XV i XVI, com els finestrals flamígers, les nervadures, i el ben travat rosetó o clau, que tanca les arestes de l’absis.


Aquest claustre, format per quatre galeries, pot ésser qualificat de quadrat (30 x 31 metres), amb una amplada de galeries aproximada de més de 3 metres i mig. Fou construït en el segle XV. Es recolza en arcs i columnes ogivals, damunt d’una base de pedra picada d’un metre d’alçària. Les columnes simples, molt allargades, sostenen arcs apuntats amb un calat trilobulat.

Tres finestres ogivals que donen claror al temple, obertes en les tres llunetes del mig, i el perfil delicat dels calats i les filigranes de la columna central que els sosté. La seva planta és d’una nau amb capelles laterals i l’absis de set cares, les tres del centre amb allargats finestrals.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada