jueves, 27 de septiembre de 2012

CA LA TETA, AL CARRER CAVALLERS, 12-14 D’ESPARRAGUERA

El Josep Salvany i Blanch (Martorell, 4 de desembre del 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929), no va tenir ocasió de llegir la pàgina web de l’Ajuntament, on com a únic punt d’interès, es suggereix la Colònia Sedó.

S’arribava fins una població que superava escassament els 4.500 habitants, i li cridava l‘atenció la casa del carrer Cavallers, 12-14, que es coneix avui com Ca La Teta.


L’edifici del XVI tenia aleshores possiblement senceres les finestres; en fem esment perquè únicament aquesta part de la casa, ha merescut l’atenció dels que han confegit el Mapa de Patrimoni d’Esparraguera.

Li agradava al Josep Salvany Blanch retratar alhora que monuments notables, testimonis de vida, per això sovint trobes persones dins de les seves imatges. Qui eren ?. Vivien en aquesta casa ?, Perquè s’anomena Teta ? , vegeu que en diu el diccionari català – valència -balear :

TETA f.
|| 1. Mamella (Conflent, Vallespir, l’Empordà sobirà); cast. teta. Teta per la mamella, per cell qui la mama, March Rims 83. Les plages que són en les tetes, Medic. Part. 153. Ambe sis criatures pels entorns y una d'agafada tot el sant die a les tetes, Caseponce Contes Vallesp. 53.
|| 2. Nena o dona que serva infants; mainadera (Igualada, Valls, Mallorca); cast. niñera. Quant no sia més que per servir de teta, Roq. 26.
|| 3. Germana gran, en el llenguatge infantil (Empordà, Pineda, Valls). Jo li deia la «teta», designant-la amb aquest nom que en moltes famílies es dóna a la germana gran, segona mare dels altres germanets, Ruyra Pinya, i, 152.
|| 4. Nena, en llenguatge infantil (Menorca, Eivissa.); cast. nena.

Ens agradarà tenir noticies de la història d’aquesta casa a l’email coneixercatalunya@gmail.com



La descripció tècnica pel que a les finestres ens diu : Parell de finestres emmarcades per un arc conopial de pedra amb una decoració floral al centre. Ambdós arcs estan rematats tant al seu vèrtex com als seus extrems per diferents elements decoratius vegetals i als extrems. La llinda és de forma còncava i als costats inferiors presenta unes columnetes en relleu. Estilísticament es pot dir que en conjunt es tracta d’una decoració de transició entre el gòtic i el renaixement.

Curiosament quan ‘fèiem’ la casa o masia de Sant Hilari d’Abrera, actualment en estat de quasi ruïna, érem nosaltres els que ressaltàvem els seus finestrals artísticament decorats.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada