lunes, 13 de agosto de 2012

CELOTIPIA, O SÍNDROME DE ‘MOU’


L’Enric Sànchez-Cid ens envia una deliciosa crònica, en la que alhora que les seves experiències viatgeres, comparteix amb nosaltres els seus coneixements – i  experiència -  en el camp de la medecina :

Fent una escapada entre les terres de Castella i el Cantàbric em vaig situar en terres de Burgos. Estic interessat per les capelles troglodites i coves, en general. D’aquí que a 15 km. d’Espinosa de los Monteros, no vaig dubtar en arribar al monument natural del Ojo de Guareña, on són característiques les coves, llacs o corrents subterrànies que amb el temps han dibuixat els rius Guareña i Trema.

Des de la prehistòria es coneguda la naturalesa cavernosa d’aquest paratge, però fins al 1955, no es va descobrí per casualitat una de les entrades per un grup de criatures entremaliades.

En aquest indret es troba l’ermita de Sant Tirs i Sant Bernabé. És considerada como una vertadera capella sixtina dels santuaris troglodites de la Península. L’amplitud de la galeria subterrània ha guardat diverses manifestacions culturals des del Paleolític fins l’Edat Mitjana: gravats, pintures, armes, ceràmica, enterraments sitges...


També, s’hi observen (en la Sala de las Huellas) les petjades dels peus d’unes 10 persones sobre el fang, que si conserven des de fa més de 15 a 20.000 anys. Aquesta grandiosa cavitat de l’actual ermita va despertar un interès esotèric en el transcurs dels segles: rituals de bruixeria, aparicions, màgia sobrenatural, reunió (segle X) del Concejo de las siete Merindades baix l’alzina sagrada que havia crescut sobre la gruta...


Va arribar el Cristianisme i, de moment, sega l’alzina. Després, apareix Sant Bernabé amb la prèdica. Des del segle XVIII, es fa present la devoció a Sant Tirs amb la seva imatge i les pintures murals que posen de manifest la seva vida i el martiri que va patir vaig el domini del romà Daci. Una de les seves mans, es venera com preuada relíquia al Monestir de Sant Esteve de Banyoles (no em van saber dir perquè havia anat a parar aquí).

És curiós, que cap dels murals fa referència a Sant Bernabé, titular del temple. Sembla ser, que Sant Bernabé entra en la història d’aquesta ermita, perquè la seva festa cau al mes de juny, quan fa bon temps, aconseguint major afluència de pelegrins... No oblidem que la Fe té un límits: massa fred refreda els sentiments.

Però, el que em va cridar l’atenció és el mural de la gran sala on apareixen varies escenes del martiri de Sant Tirs i, concretament un d’ells, on es manifesta l’acció de posar el dit índex de la mà dreta d’un dels botxins a l’ull del pacient i bon jan Sant Tirs, que se’l mira de reüll...



Evidentment és una exacta acció de celotipia del botxí envers el màrtir, tenint en compte en aquest cas, la reacció gelosa d’un malvat envers la bondat d’en Tirs...

 La paraula celotipia prové del llatí zelotipia i aquest del grec ζηλοτυττία, que significa passió de gelosia. També es coneix com síndrome o complex d’Otel.lo. Els psiquiatres seguidors del Barça, l’anomenen síndrome de Mou.

Des del punt de vista de la psicologia clàssica es considera que la gelosia té un origen biològic. El síndrome dura, al menys, un mes per poder  diagnosticar-lo como celotipia i, malgrat ser un trastorn crònic, sobre tot en el tipus persecutori (entrenador de futbol), sovint es produeixen oscil·lacions en la intensitat dels deliris: d’aquí que el seu curs es variable... segons guanyi o empati el Barça.

El tractament requereix que l’interessat s’ingressi. És un tractament llarg, doncs és un trastorn primitiu originat en la infància i en la relació amb la confiança bàsica que no va existir amb la seva mare, encara que sigui una bellíssima persona.

No tan sols pateix l’interessat, sinó també les persones amb les que conviu...

No hay comentarios:

Publicar un comentario