lunes, 16 de julio de 2012

SANT MIQUEL D’ÒDENA

Ens aturàvem el Pedro i l’Antonio a l’aparcament de Sant Miquel d’ Òdena, capella que està ubicada al peu de la carretera d'Igualada a Òdena, en un pujolet, és un edifici d'una sola nau amb volta de canó de 12,35 metres x 6,40 metres ; l'absis està decorat amb les típiques arcuacions i bandes llombardes amb una finestra; té una porta adovellada a la cara de migdia, amb una finestra a cada mur lateral; abans de la restauració tenia possiblement l’entrada orientada a la tarda, en aquella paret se’ns fan visibles els treballs fets per tapar-la.

Els murs, tant interior com exteriorment estant construïts a base de carreus tallants en arenósa, lligats amb morter, i la coberta , després de la restauració, presenta lloses de pedra a l'absis i a la resta teula àrab.

E. Junyent sosté és que la denominació antiga d'aquesta capella era Sant Miquel d'Ullastre , la data al segle XI, perquè l’any 1074 va rebre una deixa testamentària de Folc; fem costat a la seva tesis, perquè l’any 1089 es va jurar sobre l'altar de Sant Miquel d'Òdena – en la capella que té dedicada, situada dins del terme del castell d'Òdena - el testament del difunt Seniofred Adroer.
A. Pladevall , contràriament , defensa que fou aixecada al pas del segle XII, en ple romànic.

Joan Bassegoda que fou el responsable de les obres de restauració , fetes a càrrec d'un patronat local, la situa també al segle XII.

Durant els segles XVII -XVIII era sufragània de Sant Pere d'Odena i tenia un cementiri propi.

En les visites pastorals dels anys 1724 i 1732 però, consten informes del mal estat de conservació, especialment de la teulada.

Els anys 30 del segle XX seran particularment agressius amb Sant Miquel; el juliol de 1935 una tempesta desfermada va destruir un campanar d'espadanya construït pocs anys abans; L'any següent 1936 – de tant mal record pel que fa al nostre patrimoni històric - Sant Miquel, sufragània de Sant Pere Apòstol del castell d'Òdena, fou profanada i incendiada.

El dia 2 d'octubre del 1977 s'inauguraren la restauració i obres d'agençament pel culte.

Com la major part d’esglésies romàniques de l’Anoia, l’orientació de l’església obeeix a criteris litúrgics , però també climatològics. Així , l’absis està orientat cap a llevant, vers la sortida del sol , i la porta d’accés està situada a migdia per tal de protegir-se dels vents freds del nord i mantenir-se sempre sota la radiació solar durant tot el dia.


Ens convenia aturar-nos en la contemplació d’aquesta esglesiola, desprès d ela visió horrible de l’absis esfondrat de Sant Bernabé, i del estat lamentable d’aquella capella, que posa en risc la vida dels fills del masover actual.

Esperem rebre bones noticies ben aviat. Malgrat l’asfixia econòmica imposada pel nacionalisme espanyol.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada