domingo, 8 de julio de 2012

MADRONA DEL SOLSONÈS

La Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur, i l’Antonio Mora Vergés, voltàvem pel terme de Pinell del Solsonès, 92 quilometres d’extensió i 214 habitants de dret.
Cercàvem la visió del conjunt format per les runes del castell de Madrona i l'església de Sant Pere.


Al setial queden restes confoses – i difoses - de la que fou l'antiga rectoria, aixecada sobre els vells murs de l’antic castell.


L'església és d'una nau coberta amb volta de canó, absis rodó i construïda directament sobre la roca , és esmentada en l'acta de Consagració i Dotació de la Catedral d'Urgell del 839. De l'església d'aquesta època no en queda res, l'edifici actual és del segle XII. Té un arc presbiteral i un arc toral de mig punt. Actualment la teulada ha desaparegut, a l'igual que la volta i el mur de migdia de l'església. L'absis i la nau fins a l'arc toral estan orientats a l'est i la resta està orientada al sud-est. La porta es troba al frontis, descentrada degut a la presència d'una voluminosa punta de roca que avança per davant del frontis amagant-lo en part; és d'arc de mig punt adovellat, més baixa a l'exterior que a l'interior. Més amunt de la porta hi ha una finestra geminada a l'exterior i d'arc de mig punt adovellat a la cara interior; la columna que té al centre no té base, és un prisma quadrangular amb els angles a bisell i el capitell té forma trapezoïdal decorat amb dos bossells. A l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada adovellada i un altre més baixa d'una esqueixada i amb sortides rectangulars. El mur exterior de l'absis està decorat amb un fris d'arquets cecs en series de dos entre lesenes que tenen forma de semicolumnes, les quals arrenquen d'un alt podi. A l'absis hi ha dues pedres esculpides, segurament provinents d'altre edifici, on es representa una tija ondulada amb fulles de palmeta emmarcada a dalt a baix per un fris de dents de serra. Damunt del mur de tramuntana, i seguint la direcció del carener de la teulada, hi ha un campanar d'espadanya de dos ulls. A l'interior encara son visibles les restes de la cripta que, segons Puig i Cadafalch, estava coberta amb volta d'aresta. Degut a l'existència de la cripta el presbiteri queda elevat.

Al museu Diocesà i Comarcal de Solsona es conserven tres semicapitells que provenen d'aquesta cripta; en un hi ha decoració vegetal i té la inscripció "URIM", en l'altre es representen dos centaures enfrontats i en el tercer es pot veure la inscripció "MIRUS ME FECIT" i un home barbat, dempeus, amb els braços doblegats i alçats i amb un barret del que surten unes tiges que ell agafa amb les mans. Al presbiteri de la nau central hi ha les restes de pintures murals, molt degradades, on es poden veure algunes figures molt borroses i restes de la decoració en bandes, tot en tons vermellosos i grocs. Segurament són del segle XIV-XV. El parament és de carreus ben tallats i units en fileres regulars.

L' església de Madrona pertanyia a la Canònica de Solsona, per donació feta a la mateixa pel comte d'Urgell, Armengol de Mollerussa i la seva dona Maria.

El castell de la baronia de Madrona era annex a l'església.

Al segle XVIII - amb els diners d’Amèrica - es va construir una església nova, molt propera a aquesta però més espaiosa.


No teníem oportunitat de visitar-la però us deixem un enllaç on trobareu imatges i una excel•lent explicació: http://pedresvistes.wordpress.com/2012/02/24/el-secret-dels-boscos-de-pinell-lesglesia-de-sant-pere-de-madrona/

En indrets com aquest, la sensació que ‘cal repensar el país ‘ és aclaparadora.

Cercava sense èxit una referencial literària a http://www.endrets.cat/ , Solsona , i el Solsonès, mal que els pesi – que ho fa a més d’un - tenen ‘presència en el mitjans’ com a conseqüència de mantenir encara la seu del Bisbat.

http://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/4389/bisbe/solsona/proposa/reduir/nombre/misses/culminar-les/amb/apat/fratern

http://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/4378/bisbe/novell/suprimeix/cinc/delegacions/diocesanes

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada