domingo, 15 de julio de 2012

LES ESCOLES RIBAS DE RUBI OBRA DE L’ARQUITECTE EMILI SALA CORTÉS.

Llegia la pàgina de patrimoni de Rubí, sobre l’escola Ribas, i no em sobtava – ben al contrari – veure com es fa omissió conscient de l’arquitecte Emili Sala Cortés, al que se li atribueix , la condició d’arquitecte municipal de Castellar del Vallès.

A http://www.turismereunions.cat/reunions/rcturistics/detall.php?rcturistics=137 pàgina del Consorci de Turisme del Vallès Occidental s’adjudica l’autoria de l’edifici a Cesar Martinell, els enviarem còpia d’aquest breu perquè rectifiquin.

http://epdlp.com/arquitecto.php?id=5628
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/06/emili-sala-i-cortes-cal-que-neixin.html
https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/emili-sala-corts

També eren conegudes amb el nom de "Col•legis nous".(PRAT, 1999). L'autor del projecte era arquitecte municipal de Castellar del Vallès i va comptar amb la col•laboració del pintor Carles Vázquez i els escultors germans Llimona (CASTELL, s.d.). El topònim tradicional del lloc era el de "Pla de Navès" (R.R., 1982), i es trobava a prop del Camp del Cairot, a on estava situada la màquina de batre.

És una obra filantròpica dels germans Ribas: Frederic, Rossend i Lluís. Fabricants de vellut amb una fàbrica a Rubí que donava feina a 350 obrers -el Vapor Nou (RUFÉ, 1985)- sembla que els propietaris no eren massa populars entre aquests. El darrer germà, Lluís, va morir el 1908 i va deixar un llegat per a construir l'escola i es mantingués, doncs volia que fos gratuïta per a tots els fills dels treballadors. Es va acabar el 1915 i va entrar en funcionament l'any següent (PRAT, 1999).

L'administrador del llegat, Jaume Carner, va ser qui va impulsar la construcció del Col•legis nous o escoles Ribas (també l'orfenat Ribes a la Vall d'Hebró a Barcelona) .Aleshores es trobaven a les afores de Rubí, i al davant s'hi posava la màquina de batre i constituïen un dels edificis més impressionants de la població. El primer director fou Joan Bosch i Cusí i dins la plantilla de professor destaquen les figures de Martí Tauler i Josep Guardiet (RUBÍ, 1993), Es conserven tot un seguit de llibretes de noies de cicle superior que ens expliquen com es va viure a Rubí els darrers anys de la República i la Guerra Civil (MORO, RIALP, 1989).. De la mateixa manera a la Biblioteca Popular "Martí i Tauler" de Rubí es conserven els documents d'aquest pedagog que en fou director, la qual va ser donació dels hereus l'any 1989. Consisteix en una biblioteca, fonamentalment, amb obres de contingut pedagògic i material divers relatiu a les escoles i a Rubí. Fotografies i dibuixos, com el fet per R. Marsal el 01.11.1939 a la presó de Terrassa, quan el mestre havia estat empresonat.. A més destaca també, un receptor de ràdio a galena amb auricular que va ser construït a la classe de física el curs 1928-1929.

Conjunt arquitectònic de grans dimensions que inclou els jardins que l'envolten tancats per una interessant tanca amb reixa. Està inspirat en lo que a la composició es refereix en les escoles angleses de l'època, i format per diverses naus, dues de centrals i dues més de laterals, disposades simètricament en funció del pati central que fa d'eix. Les sales laterals, corresponents al sector dels nens i de les nenes respectivament, mantenen una sola planta on s'obren grans finestrals i cobertes a dues vessants de teula de ceràmica vidrada bicolor. Els elements decoratius situen l'edifici en una estètica rigorosa amb ús d'elements de gust clàssic, amb relleus florals, florons, frontons, timpans amb relleus esculpits, al costat d'altres elements més innovadors, com són el ferro forjat, que podem veure a la tanca del jardí, la barana i a les cobertes, la ceràmica de rajola verda i botons ceràmics i també, les vidrieres de colors, que formen un conjunt d'elements decoratius de gran importància per a Rubí. A més de l'esmentat esquema compositiu i funcional adquireixen gran importància els relleus esculpits presents als timpans de les entrades, que fan referència a les ciències i a les arts, en la més pura tradició noucentista. A la part posterior, cal fer esment a l'espai format per la unió d'un cos a dues vertents i un altre a manera de pòrtic, format per columnes d'inspiració clàssica amb capitells jònics (CASTELL, s.d.). Destaquen, així mateix, les fonts i els grans jardins que envolten l'edifici (PRAT, 1999), les decoracions de la guixeria interior, elements del mobiliari primitiu, els retrats dels seus fundadors, així com interessants col•leccions d'elements de recolzament pedagògic.


L’absència d’informació relativa a l’Emili Sala Cortés, confirma la meva tesis; era alhora que un arquitecte brillant, una persona honesta, i això en un món de mediocritat, té una un a pena mot greu. L’oblit.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada