viernes, 27 de julio de 2012

L’EDIFICI JORBA DE MANRESA

És obra d’Arnald Calvet i Peyronill, (Barcelona, 1874 - 1956) que havia aixecat l’edifici dels magatzems Jorba (1926), al Portal de l'Àngel, 19, de Barcelona, pel qual va guanyar el concurs anual d'edificis artístics en l'edició de 1927. Entre 1930-1940 va construir per la mateixa entitat els magatzems Cal Jorba a Manresa, c/ muralla del Carme, 25.

La construcció es va fer en tres etapes: 1936, 1943 i 1952, i és un dels pocs exemples d’art déco que hi ha a Catalunya. L’ edifici que ocupa un xamfrà en una de les vies principals de la ciutat de Manresa. Les seves façanes són bellíssimes i estan àmpliament decorades amb motius vegetals molt estilitzats i distribuïts en forma rítmica per tota la seva superfície. La part on convergeixen les façanes laterals és el que podríem anomenar façana principal, de dimensions força reduïdes. L’edifici, que té una clara voluntat monumental, és dominat per un cos central en forma de torre, amb un típic rellotge envoltat per uns relleus al•legòrics i custodiat per dues àligues.

El 30 de juny de 1984 tancaven ‘oficialment’ els magatzems Jorba, la nissaga fundadora però se’n havia deslligat anys abans, traspassant-lo a l'empresa andalusa Gicos, que al ensems l’any 1974 el cediria al Grup Europrix.

Pere Jorba i Gassó (Calaf, Anoia, 1849 - Manresa, Bages, 1927), havia començat l’any 1869 amb una botiga al carrer de Na Bastardes, el negoci alhora que creixia anava canviant canviant de lloc -plaça Major, carrer Urgell, plaça Sant Domènec- , desprès de la mort del fundador s’aixecaria l’edifici conegut encara amb el seu cognom.

L’empresa en les seves millors èpoques editava la Revista Ilustrada Jorba, de distribució gratuïta, que tenia una funció comercial i propagandística dels grans magatzems manresans. Us deixo un enllaç que us permetrà veure’n alguns exemplars.
http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/#top

REVISTA ILUSTRADA JORBA – en castellà, lògicament - arribava puntualment a milers de cases d'arreu de Catalunya, de l'Estat Espanyol – aleshores això de Regne d’Espanya, semblava sospitós, com dissortadament ha confirmat el temps-; i fins a diversos països de l'Amèrica llatina, malgrat que els magatzems només van arribar a tenir una sucursal a Brussel•les oberta l’any 1919.

L'edició de la revista, amb un tiratge aproximat de 15.000 exemplars, es feia a la Impremta de Sant Josep , a la Ciutat de Manresa.


Mentre premia l’objectiu per aconseguir la imatge que acompanya aquest breu, en venia – una vegada més - al cap la locució llatina, Sic transit gloria mundi, que significa literalment: "Així passa la glòria del món" i que hom tradicionalment ha relacionat amb el caràcter efímer dels èxits i dels triomfs.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada