No podia faltar – en aquell temps sobretot – l’església parroquial. Sota l’advocació de Sant Oleguer , és una magnifica construcció neoromànica.
L'accés es fa mitjançant un atri neoclàssic.
El campanar és una gran torre quadrada exempta, tota ella de pedra. El cimbori octogonal té jàsseres de ciment armat.
L’any 1961 es concloïa l’ornamentació de l’interior ; escultures de Camil Fàbregas i Dalmau, i unes pintures a l'absis de Fidel Trias Pagès , el qual també dissenya les vidrieres que realitzà Vitralls Bonet.
L'orfebreria és obra dels germans, Rafael i Alfons Serrahima Bofill.
El creixement exponencial – i descontrolat – de la Ciudad, va diluir força , ‘l’olor de colònia’. Malgrat això el lloc és més idoni per fer una recreació que l’indret escollit per TV3, i posats a trobar avantatges ja que no s’ha rodat al lloc on van succeir els fets, les ‘Cases del García’ les tenen més a la vora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario en la entrada