viernes, 23 de marzo de 2012

SANT PAU DE GRABUACH. FONT-RUBÍ. EL PENEDÈS SOBIRÀ

Les terminacions ens CH – avui en dessús en la llengua catalana-  s’associaven tradicionalment als membres de la comunitat jueva. M’agradaria saber més d’aquesta associació – si existeix – , sou pregats d’enviar informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com


M’aturava davant la minúscula capella de  Sant Pau -  dita ara- de Grabuac de la que se’n te coneixement amb data anterior al 1300, i que fou restaurada el 1627, i amb posterioritat a l’anomenada ‘ guerra civil’  de 1936-1939, en la que es va cremar un altar barroc amb una talla de Sant Pau. Aquell episòdic bèl·lic més enllà de la discrepància entre republicans i monàrquics, va ser una guerra contra Catalunya.   

 Del lloc trobem :

El 1179 el batlle de Vilafranca va vendre a B. de Gras Buach el pa i el vi que, de la seva batllia, sortissin per al senyor rei, de Buach trobem ; que  és un nom de noi irlandès, i  significa 'victòria'.

Al segle XIV la quadra – dita ja de Grabuac [ Gras + Buach], ens agradarà conèixer també com es produeix aquesta simbiosis _   era del prior del monestir de Montserrat. Al fogatjament de vers el 1370 el monestir tenia set focs a Font-rubí, tres dels quals eren a Grabuac.


A l'edat moderna, la baronia de Font-rubí es digué baronia de Grabuac. El 1541 n'era titular la senyora Magdalena de Palou, que fou succeïda pels Fiveller de Palou, els Hospital, els Merlès i els Erill, fins que, a la primera meitat del segle XIX, passà als marquesos de la Manresana, darrers senyors jurisdiccionals del terme de Font-rubí.

Pel que fa a la capella romànica de Sant Pau de Grabuac ;


Cal fer esment a la seva porta d’entrada d’arc de mig punt i el finestral gòtic adossat posteriorment al costat esquerre de la portalada. La façana resulta especialment peculiar per l’arc adovellat de la porta d’entrada, el qual és ornamentat amb un guardapols que arrenca de les mènsules que sostenen aquest recurrent arc romànic.

De la resta de la façana son destacables;  l’òcul situat al centre, just damunt la porta, que compta amb un vidre emplomat en el que s’hi representa un colom simbolitzant l’esperit sant, i més amunt, i presidint l’edifici, un petit campanaret d’espadanya d’un sol ull amb la campana que repica cada cop que s’hi celebra missa.

Les menudes dimensions del temple, d'estil molt sobri  – visible per la seva condició d’edifici cantoner -  no el fan destacar per la majestuositat, sinó ben al contrari per l’austeritat característica del romànic.

El Penedès ha de prendre consciència dels seus valuosos actius patrimonials històrics i artístics.  

No hay comentarios:

Publicar un comentario