jueves, 5 de enero de 2012

LA I CONFERENCIA MUNDIAL DELS POBLES PETITS.


Dijous , 5 de gener 2012 = 10 de Tevet, 5772 י 'בְּטֵבֵת תשע"ב
Dijous 5 gener de 2012 /  data islàmica: dijous  10 Safar 1433


Hi havia més calendaris, xinesos, budistes, amerindis, .....  en la reunió que feien els pobles que per la seva petitesa, havien patit o patien pràctiques genocides  :


africans
amazic
ameriindis
armenis
asiatics
australians
catalans
gitanos
illencs d'arreu
jueus
tibetans

Només una mínima part tenien – per dir-ho així -   el ‘pedigrí’ oficial de víctimes de genocidi.


La reunió més enllà del reconeixement d’aquestes conductes per part de governs que  acostumen a treure ‘múscul democràtic ‘ , volia establir unes regles que garantissin els `mínims drets humans’ a tothom.


Tothom tenia coll avall que tot era però endebades, malgrat les seves aparents diferencies, en aquest tema els interessos per exemple de la Xina i dels EUA confluïen; ambdós règims s’assentaven damunt oceans de sang.


Altres grans assassins, Espanya, Gran Bretanya, Alemanya, i en la mesura que els ho va permetre la història, França. Itàlia, Bèlgica,...  continuaven aplicant – a les seves minories , ara en el territori 'nacional' mesures restrictives dels seus drets.


Esfereïen les històries dels delegats asiàtics, dels que venien del  món àrab, dels africans , ....


El delegat català va explicar-los que les noves politiques que s’anomenaven de  ‘retallades’, en realitat  induïen a practicar l’eutanàsia dels més desfavorits, a la mort famèlica de les classes econòmicament febles, ...


La Conferencia va elaborar un memoràndum que es lliuraria al Secretari General de les Nacions Unides, amb mesures concretes per garantir la vida i les llibertats de tots els pobles.


A la sortida, milers de càmeres filmaven als delegats; aquestes imatges permetrien més tard als diferents governs, identificar, jutjar  i condemnar sumàriament als que s’havien atrevit a dir la veritat.    




Aquella va la ser la primera i última Conferència Mundial dels Pobles petits. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada