lunes, 29 de agosto de 2011

ANTONI GARCIA LAMOLLA; PAISATGES DE GUIMERÀ

Anava a Guimerà amb l’Antoni Ibáñez Olivares, en aquesta ocasió m’hi portava el desig de veure l’exposició de l’Antoni Garcia Lamolla ( Barcelona 1.910- Dreux 1.981) , bàsicament centrada en la Capital de la Vall del Corb i el seu rodal.

Gaudia moltíssim dels dibuixos al carbó, aquarel•les i olis que et transmetent la passió per aquest paisatge que sentia el pintor.

Tenia la sort d’anar amb un autèntic erudit en qüestions d’art , que em feia notar més que la semblança, la coincidència entre l’obra de Lamolla i la del Ignacio Zuloaga i Zabaleta (26 juliol 1870-31 octubre 1945). En ambdós casos els autors porten a la tela la seva visió pessimista d’aquest país de pandereta. La ‘Espanya blanca’ de colors clars i horitzons oberts, s’anirà esvaint - malgrat els anys que separen un i altre pintor – per raons idèntiques, i s’imposarà clarament a contracor la ‘Espanya negra’ de colors foscos i núvols de tempesta.

Sentia un pessic al cor en constatar la certesa d’aquesta observació; passen els anys , els lustres, les dècades i fins els segles; el que no passa és l’estultícia general que porta fins als llocs de responsabilitat als més ineptes dels fills d’aquesta terra !.

Aquí és particularment cert que les obres ‘parlen ‘ ;




ANTONI GARCIA LLAMOLLA. Vista de Guimerà





IGNACIO ZULOAGA ZABALETA. Vista de Toledo

QUI A 'CAPITAL' MATA, QUE REBI LA ' PENA CAPITAL'

El món pateix els efectes d'un seguit de conductes “doloses” - executades amb intenció de perjudicar i fer mal -, parlem està clar de les famoses, hipoteques escombraria americanes i de la seva posterior comercialització mitjançant fons d'inversió i altres instruments “legítims” del tràfic mercantil.

Hi han responsables per acció [ els qui han planejat i dut a terme aquesta conducta criminal ] i també per omissió [ els qui tenen la responsabilitatde controlar, i cobren per aquesta tasca, uns emoluments d'escàndol]. Quan als segons, en primer lloc l'inefable Bush , tot el seu equip de govern, i la legió de funcionaris – alts i petits – que actuen a les ordres del “sàtrapa” ; a nivell nacional – d'espanya – , tenim també com a“virtuals culpables “ el Cap de Govern , al Consell de Ministres del primer a l'últim, i la recua quasi infinita de funcionaris que – en ocasions amb plena consciència de la seva ilegalitat – executen les ordres/decisions que els venen de dalt.

Als Estats Units, tenen vigent la pena de mort, dita també “ pena capital”, per a la gent pobra – majoritariament negra o estrangera -, just els qui habitualment no acostumen a tenir-ne de capital, oi ?. Hi han ara veus que demanem la pena de mort per als responsables per acció i per omissió. Esperem – aquesta vegada si – que sonin per aquelles contrades “los tiros de la justicia"

A la pell de brau, caldrà instaurar ex-novo la pena capital – si més no per aquesta mena de conductes -, i per tal d'evitar despeses a l'erari públic les sentencies de mort mitjançant l'anomenat garrote vil i/o la forca [ la mort a trets – reservada als herois – és una forma honorable que aquesta caterva no mereix gaudir ] les durant a terme de forma desinteressada i fins voluntària els ciutadans perjudicats.

Això tindrà molts efectes benèfics :

a) L'exemple per a les generacions futures.

b) La disminució de despeses a l'erari públic [ els sàtrapes cobren molt ]

c) La creació de llocs de treball. En una primera estimació podem estar parlant de més d'un 1% dels nostres polítics i alts funcionaris; cal evitar de totes, totes que s'intenti encolomar el marro als ordenances, dones de la neteja, porters ,....

Aquesta proposta – com quasi tot- es pot millorar; sou convidats des d'ara a fer també les vostres aportacions.

domingo, 28 de agosto de 2011

SANTA MARGARIDA DE BALSARENY. LA DESOLACIÓ DE LA C-16. BAGES

M’aturava per retratar la que – ara ho se – fou Santa Margarida de Balsareny, dins ara dels límits de l’Alou [ topònim derivat d’alöd amb el sentit de ‘possessió plena’ , en el cas de Catalunya subjecta generalment al pagament d’un cens o un servei petit, molt menor que el feu ]. Havia vist aquesta esglesiola feia anys des de la distància – la carretera anava aleshores per l’altre costat del riu - , i més recentment ja dins del segle XXI, quan s’inaugura la C-16, primer fortament relligada – sembla que per evitar els danys derivats de l’ús d’explosius – i fa poques setmanes, lliure ja exteriorment de reforços, però amb una aparença que em feia designar-la com la DESOLACIÓ DE LA C-16


La resposta dels lectors ha estat formidable :

Joan Muñoz em deia :

Crec que es tracta de: Santa Margarida de L'Alou / Balsareny.

Copiat d'una pàgina web, encara que hi han varies que en parlen:

Aquesta església era dins l'antic terme del castell de Balsareny, al lloc anomenat l'Alou. No degué passar de capella rural. És d'una sola nau coberta amb volta de canó i un absis semicircular.El lloc i l'església apareixen citats el 1041 com a Sant Joan que diuen Alou; de manera semblant es torna a citar el 1291 com a Sant Joan de l'Alou. No se sap quan es produí el canvi de titular però el 1685 ja era Santa Margarida. Actualment es troba sense culte i en un deplorable estat d'abandó.

23 de agosto de 2011 13:21

Joan Escoda i Prats ha dit...

Aquesta església pertany a Balsareny i te per nom Santa Margarida de l'Alou. Moltissims anys enrere es deia Sant Joan de l'Alou.

L'Alou és el nom de la casa de pagès que es troba al seu darrera.


23 d’agost de 2011 13:26

Xavi ha dit...

Efectivament, com diu Joan Escoda, aquesta església és Santa Margarida de l'Alou, pertanyent al mas Alou que hi ha al darrere. La trobem documentada l'any 1041 com a Sant Joan de l'Alou, igual que el 1291. El següent document, ja de l'any 1685, ja parla de Santa Margarida.

L'estat es força lamentable, ja que durant molts anys ha servit de paller de la casa i ha estat apuntalada amb ferros fins fa tres mesos a causa de les voladures que es van fer per construir l'autovia.

Salut,
Xavi Novell
08660.blogspot.com
xavinovellbulnes@gmail.com

23 d’agost de 2011 17:20

Jaume Ignasi Argilés ha dit...

És santa Margarida de l'Alou, prop de Balsareny.
Més informació:
http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/143_SMargaridaAlou/SMargaridaAlou.htm

24 d’agost de 2011 12:21

Ens trobàvem a les 9,30 a la sortida sud de Balsareny amb el Xavi Novell Bulnes que ens havia enviat un e.mail :

Si teniu interès a visitar-la, només heu de dir-ho, i us hi acompanyaria, ja que m'uneix amistat amb els masovers de l'Alou i ens facilitarien les coses per poder-hi arribar, ja que s'ha d'entrar al camp per accedir-hi.



Ens calia tallar els esbarzers que havien crescut prop de la porta, i superar l’entramat de puntals que aguanten literalment la verticalitat de l’estructura; el Joan Lomas ens feia observar que la biga central no es recolza ja damunt la paret, i feia una previsió molt pessimista quan a la perdurabilitat de l’edifici si tenim una tardor i/o hivern plujós.


Fa més de 1.000 anys unes poques persones van poder aixecar un edifici , que feia alhora funcions religioses, o defensives en cap de perill. Avui quan sembla que som més de 7.000.000 milions d’habitants en aquest espai que es reivindica com una NACIÓ, contemplarem impertèrrits la seva desaparició.

DE BALSARENY A MANRESA. EL CAMI DE LA ‘SÈQUIA’.

Segons l’enciclopèdia Balsareny està a 327 metres sobre el nivell del mar ; pel que fa a Manresa varia des dels 205 de la Plaça de Reforma, als 238 metres al peu del campanar de la Seu, fins als 310 de l’Hospital de Sant Joan de Déu.

Això ens ho explicava el Xavi Novell Bulnes, recolzats damunt la barana de fusta que delimita el antic traçat del ferrocarril que feia el servei entre Manresa i Guardiola de Berguedà, que deixaria de donar servei entre els anys 1.972 i 1.973. El Regim condemnava així definitivament a la misèria eterna aquestes comarques de la Catalunya interior.

La ‘democraciola’ que el substituirà – i que encara perviu – no aixecarà un dit per alliberar aquestes terres d’aquest amarg destí.


Estem damunt del punt on s’inicia la sèquia de Manresa, començava aquesta obra l’any 1.339 sota la direcció de Guillem i Catà de Barcelona; Galceran Sacosta, Bisbe de Vic s’hi oposa frontalment, i fins va excomunicar la Universitat de Manresa, els Consellers i Jurats , i els mestres de pedra.

Explica la tradició que el dia 21 de febrer de l'any 1345, un globus resplendent, venint de la muntanya de Montserrat, es dirigí a l'Església del Carme de Manresa, i entrà dins per una de les finestres de la façana principal. Parant-se a la clau de l’àpside i partint-se després en dos globus iguals, que al cap de pocs minuts tornaren a reunir-se formant un sol globus que va tornar a sortir prenent direcció de Montserrat. Un mes i quinze dies després del fet moria el bisbe de Vic Galcerà Sacosta.

El seu successor Miquel de Risomà, s'apressà en conciliar els interessos de l'Església amb els de la ciutat de Manresa. Es formalitzà escriptura de conveni que fou firmada el 19 de novembre de 1345 aprovant-la el rei Pere i el Papa Climent VI. El mestre Arnau Fuster prengué la direcció de l'obra.
L'any 1348 la cruel epidèmia de pesta negra va paralitzar de nou l'obra de la Sèquia durant deu anys. Finalment l'any 1375 el canal arribava a l'agulla, terme municipal de Manresa.

Les raons per triar aquesta ubicació cal cercar-les en la menor toxicitat de les aigües del Llobregat en comparació a les del Cardener. http://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/06/trihalometans-cancergens-laigua-de.html

Configurat inicialment com una servitud de pas pels pobles de Balsareny, Sallent, Santpedor i sant Fruitós de Bages, ha acabat esdevenint un prolongació del terme de Manresa, que exerceix avui encara un senyoriu absolut sobre la sèquia.


Meravella aquesta obra duta a terme quan no existien ni España, ni las Confederaciones Hidrograficas. L’aigua per gravetat va des de Balsareny a Manresa, salvant – quan cal – algun desnivell com el barranc de Conangle.


Si podíem dur a terme una obra d’aquesta magnitud al segle XIV, podrem raonablement fer-ho millor al segle XXI.

Com deia l’Heribert Barrera [ q.e.p.d] , mentre estem dins d’Espanya, ‘ el dret de decidir’ el tindran sempre – i només – ells.

domingo, 14 de agosto de 2011

Y VIVA ESPAÑA !!!!!

SALARIO MÍNIMO INTERPROFESIONAL EN EUROPA:

Luxemburgo:. . . . . 1.750 €
Irlanda: . . . . . . 1.653 €
Bélgica: . . . . . . 1.389 €
Holanda: . . . . . . 1.385 €
Francia: . . . . . . 1.350 €
Reino Unido: . . . . 1.005 €
España:. . . . . . .   624 €

Y los parlamentarios españoles, en el Parlamento Europeo, ganando igual que los de estos países citados... y que daneses, etc.
Dime si no te sientes la última mierda más discriminada de Europa.
Busque compare y si encuentra algo mejor... ... ...

sábado, 13 de agosto de 2011

ANTICIPAR-SE A LA REALITAT.

"Cuando advierta que para producir necesita obtener autorización de quienes no producen nada; cuando compruebe que el dinero fluye hacia quienes trafican no bienes, sino favores; cuando perciba que muchos se hacen ricos por el soborno y por influencias mas que por el trabajo, y que las leyes no lo protegen contra ellos, sino, por el contrario son ellos los que están protegidos contra usted; cuando repare que la corrupción es recompensada y la honradez se convierte en un autosacrificio, entonces podrá, afirmar sin temor a equivocarse, que su sociedad está condenada." AYN RAND (1950)




Alissa Zinovievna Rosenbaum,  [Ayn Rnd )
Va néixer a Sant Petesburg el 2 de febrer de 1.905
Va morir a New York al març de 1.982

Autora de ‘ La Rebelión de Atlas’.

lunes, 8 de agosto de 2011

EL DEUTE PÚBLIC ENS HA FET ESCLAUS

http://www.youtube.com/watch?v=G9SaiKfKC8c&feature=related

Un vídeo clar i entenedor, amb perles com :
Hi ha dues maneres de conquerir i esclavitzar una Nació, la primera amb l’espasa – això demana valor i fortes inversions, amb un resultat incert, Afganistan com exemple -, o mitjançant el Deute Públic – això demana poques inversions ‘netes’, algun ‘ regal’ a qui pertoca,  no es necessari ser valent, i per descomptat no hi ha cap ris físic- .
No li agrairem mai al Zapatero, al Rajoy i a tota aquesta colla, haver-nos posat als peus dels cavalls.