domingo, 4 de diciembre de 2011

ELS ‘SHOWS’ I ELS BETLEMS DE L’AJUNTAMENT

     Mentre escoltava el bram d’un ase, la meva dona cercava bolets i jo llegia al solellet agradable de tardor, enmig de la muntanya de Muleta ( que alguns pretenen  tornar urbanitzar, però ens hi trobaran); se’m va venir al cap que el nostre ajuntament té un Betlem bis.

       El primer a l’atri de les Cases de la Vila i l’altre al carrer, amb els ciutadans, que amb els diversos articles llegits als setmanaris i comunicats, no tan sols l’esbronquen si no que els hi diuen de tot menys “guapos”.

      Sembla que la legislatura de l’actual Batlle de Sóller, no serà tan tranquil·la, ja que els ciutadans i ciutadanes de la Vall , n’estan fins allà que no es pot dir i a més just ara , manifesten el seu profund malestar i descontent als carrers.

      Em venen al cap, una de les lletres de Lluís Llach, de la cançó “Silenci” :

“Que no en sap cap greu / dur la boca tancada/ sou vosaltres qui heu fet/ del silenci paraula" Si m’heu de fer callar/que sigui ara/que sigui ara”.

      La clau electoral del nou consistori ( és un costum general queixar-se de l’herència dels altres, però sempre els que es queixen, fan el que poden per tornar a ocupar cadires, algun significat deu tenir, no?)  sembla que es troba enfora de les vertaderes prioritats ciutadanes. Inclusiu el màxim representant , qualifica de “shows” quan els ciutadans es queixen i es manifesten. Falta de sensibilitat? Ca home!

      Ja han aparegut al carrer les primeres retallades, tot basant-se en aplicar el dret que teòricament dóna una majoria absoluta, que han creat molt descontent dins d’un poble que està començant a agafar la paraula; i repeteix que no és un “show” com en premsa, el batlle ha volgut ridiculitzar un fet democràtic i d’organització ( fora dels àmbits dels polítics)  i de llibertat d’expressió com un dret de la ciutadania, emparat a la Constitució de 1978, de la que tant se n’omplen la boca quan convé. Caldria, que abans de fer, segons quines manifestacions,  li tornessin pegar una rellegida.


      Retallades en educadora de carrer, 37 nins sense futbolet i les famílies demanen al regidor corresponent que vagi a explicar-li als infants que es quedaran sense aquesta activitat.

      Intent sobtat, sembla, de privatitzacions de les places concertades i subvencionades de la residència Bell Entorn, amb un comunicat del Col·lectiu Albaïna. I pregunta: On són els doblers que pagaren, a l’ajuntament durant 17 mesos els ciutadans que tenen els familiars a Bell Entorn i s’havien de pagar a la residència, prop d'un milió d’euros? Pregunta dirigida a l’actual Consistori i a l’anterior. 

      Gir pàgina i més residència. Pujada de tarifes d’Aqualia(que afecta als que menys consumeixen, com sempre i allibera els grans consumidors: sostenibilitat? No gràcies).   Tenen destre la mà amb les privatitzacions: Gesba-Acciona, Aqualia, i les que vindran.    Claustre de professors de Sant Vicent de Paul, que també diuen la seva.

      Recollida de signatures de la plataforma per una revisió cadastral justa, ja que sembla que se’ns ha valorat el sol i edificacions  de Sóller, quasi al mateix preu que a la urbanització Son Vida. Moguda que pel que llegeix, en breu El batlle  i el Regidor Sr. Beltran, tenen una reunió amb el cap d’oficina del cadastre Luis Bachiller; tal volta per dir-li que s’han passat set pobles amb la valoració, podria esser, no?

      Vinc a dir que quan les ciutadanes i ciutadans, van socarrats, i els hi sembla que vessa, surten al carrer a manifestar el descontent. I no són, “Shows” estem avesats que segons quins  “espectacles-xous” els facin habitualment els polítics de torn.

      A una vertadera democràcia, no s’acaba quan els ciutadans voten cada cert temps. S’ha de recordar als “elegits” que ho són per a gestionar un bé comú, establir les vertaderes prioritats ciutadanes, no les seves i que simplement són gestors,  freqüentment se’ls hi oblida; i llavors s’estranyen que els ciutadans s’emprenyin, quan veuen que mai es responsabilitzen dels seus errors.

      La partitocracia està molt allunyada de la democràcia. I els privilegis que tenen els polítics: sous, jubilacions, cotxes oficials, i altres prebendes que paga el  ciutadà de carrer, no es legitimen gaire, a l’hora de demanar que ens ajustem els cinturons, quan ells els duen ben balders, i s’asseguren un bon tren de vida, sobre les espatlles ciutadanes.
      
      “Perdoneu, però algú ho havia de dir”
     
      Josep Bonnín

No hay comentarios:

Publicar un comentario