Sovint sembla que el cúmul dels despropòsits son les Telesèries; els passa de tot; robatoris, assassinats, violacions, infidelitats matrimonials,....
Per això quan m’explicaven un cas de la crònica judicial em costava de creure :
Tenim una senyora separada amb un fill – fins aquí dissortadament normal, oi ? - , que s’entén amb un argentí – normal també, oi ? -. De cop i volta però, l’argenti mosquejat dona una mirada al mòbil de la seva ‘ companya’ i veu algunes trucades que el fan sospitar :
1. Al telèfon d’una amiga – molt amiga – que fa passar per la mare del fill de la ‘interfecta’.
2. Al telèfon del ex – al que veu ‘íntimament’- amb freqüència.
Quan la ‘companya’ marxa a la feina, l’home confirma les seves sospites, i demana a l’ex que vingui al pis, on faran tornar amb una excusa a la interfecta.
La cosa acaba malament – no podia fer-ho d’altra manera -, i l’argenti i l’ex passen a disposició judicial, la defensa de la ‘interfecta’, demana per ella la Creu de Sant Jordi [ estima amb tota la raó que la seva conducta és força millor que la del Millet & Cia]; ja posats podrien proposar-la per la Creu d’Isabel la Catòlica, la Medalla al Treball - atendre almenys ‘dos mansos’ té el seu mèrit, oi ?- , hi ha fins i tot qui la postula pel seu indubtable valor per la Creu Laureada de Sant Ferran.
La Constitució de 1.978 lluny del que diu la defensa de la ‘interfecta’, no fomenta – almenys en esperit no vol fer-ho – la mentida, la concupiscència, la traïdoria, la desatenció al fills,......
Ah!, l’argenti i l’ex, son acusats de tots els delictes del codi penal espanyol vigent.
Seguirem el cas.
No hay comentarios:
Publicar un comentario