viernes, 10 de junio de 2011

PREGARIA PER DEMANAR EL DOMINI PROPI



En aquests temps això del domini propi, sona com si volguéssim tenir un trosset del ciber espai , amb extensió com , org , cat, es, ... i la pregària pretén justament demanar el control efectiu sobre nosaltres mateixos. Quantes vegades ens hem penedit d’haver enraonat ?; qui pot ni recordar, les infinites ocasions en les que vàrem posar la pota ?. Això mateix turmentava ja als homes mils d’anys enrera, i ells, con nosaltres ara, pregaven al bon Déu per evitar els terribles efectes de la incontinència verbal. Gaudiu del text, és una autentica joia :

¿ Qui en posarà una guarda a la boca
i un segell de prudència als llavis,
perquè el parlar no em faci caure
i la llengua no em perdi ?
Oh Senyor, pare i amo de la meva vida,
No m’abandonis al caprici de la meva llengua
No em deixis caure per culpa seva.
¿ Qui m’aplicarà els assots per guiar el meu pensament ?
¿ Qui imposarà a la meva voluntat una sàvia disciplina
perquè no sigui indulgent amb els meus propis errors
ni deixi passar per alt els meus pecats ?
Així no acumularé mancances
Ni augmentaran les meves faltes,
Ni cauré davant els meus adversaris,
Ni els meus enemics es riuran de mi,
Ells no esperen que em tinguis misericòrdia.
Senyor, pare i Déu de la meva vida,
Fes que no siguin altius els meus ulls,
Allunya de mi tot mal desig,
Que la cobejança i la luxúria no s’apoderin de mi,
No em lliuris a les passions impúdiques !


He patit els efectes d’aquest mal; en ocasions en forma de resposta inadequada, de paraula ofensiva, de mot sobrer. Com actor, com destinatari i com públic, de totes les formes he viscut aquesta mala experiència. Les paraules tenen un gran poder, poden ser un bàlsam per un cor adolorit, i/o una daga afilada que ens fereix de mort.

Penso que no s’hi pot afegir res més a la pregària per a demanar el domini propi , és un text molt treballat, el fruit d’una munió d’experiències. Potser només com a cloenda :

Amen !

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada