lunes, 5 de diciembre de 2016

ESGLÉSIA DE SANT MATEU, VILADEMIRES. CABANELLES. L'EMPORDÀ SOBIRÀ

No s’arriba per casualitat a l’església parroquial de Sant Mateu, amagada dins del petit nucli de Vilademires, a l'oest del municipi de Cabanelles al que pertany.


Es tracta d'un conjunt format per l'església , adossada a aquesta per la banda de tramuntana, la casa rectoral, i al davant el fossar.

Patrimoni Gencat ens diu; església d'una sola nau rectangular amb l'absis sense diferenciar, orientat a llevant. Està coberta amb volta apuntada i seguida, que arrenca d'una cornisa motllurada que recorre els murs laterals del temple i el passamà del cor. L'absis i la nau estan diferenciats per l'elevació del paviment mitjançant quatre graons. Hi ha dues capelles laterals cobertes amb volta de canó i amb les impostes motllurades, que tampoc estan marcades en planta. La sagristia s'obre al costat de tramuntana de l'absis, està coberta amb volta d'aresta i quedà tapiada per la construcció de la casa rectoral. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut per un arc carpanell de perfil molt baix. El temple s'il•lumina mitjançant tres finestres d'arc de mig punt i doble esqueixada, dues d'ells situades al mur de migdia de la nau i l'altra al fons de l'absis. La finestra de la sagristia és rectangular i està emmarcada en pedra. La façana principal presenta un portal d'accés format per quatre arcs de mig punt en gradació decreixent, amb la llinda i el timpà llisos. A la part central, damunt de la porta, hi ha una altra finestra d'arc de mig punt i doble esqueixada. La façana està coronada per un campanar d'espadanya de tres pilars i dues arcades de mig punt, modificat en època moderna amb la construcció d'un terrabastall que realçà tot l'edifici, per damunt de la cornisa motllurada de pedra del temple original. Aquest espai presenta obertures rectangulars senzilles a l'extrem superior del parament. La construcció és bastida amb carreus de pedra ben desbastats, disposats en filades regulars, excepte el terrabastall superior fet de pedruscall i abundant morter de calç.

La casa rectoral, adossada a la banda de tramuntana del temple, ha estat restaurada no fa gaire temps. Edifici de planta més o menys rectangular, format per tres cossos adossats amb les cobertes de dues vessants de teula i distribuït en planta baixa i dos pisos. A l'extrem nord-oest de la construcció hi ha una torre de planta circular amb teulada de dues vessants, que presenta obertures rectangulars i petites espitlleres bastides amb quatre pedres desbastades. Les obertures de la rectoria són totes rectangulars, emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. L'accés principal està situat a la façana de tramuntana de la construcció, tot i que cal destacar una de les finestres de la façana de ponent, gravada amb la llegenda "JOSEP FERRER RECTOR 1670".


La parròquia de Sant Mateu de Vilademires apareix documentada per primera vegada el 1017 en un butlla del papa Benet VIII encara que l'actual església parroquial és una obra dels segles XII-XIII. Va pertànyer a l'abadia de Santa Maria de Vilabertran, segons consta en una butlla papal de Pascual II (1116). Posteriorment es troba mencionada en un butlla del papa Alexandre III (1176). L’any 1121, Ramon Ponç signava un conveni amb el seu fill, Ramon Ponç, referent als delmes de la parròquia. L'any 1198, Hug, vescomte de Vas, va cedir a Pere de Cervera les seves possessions a parròquia de Sant Mateu de Vilademires.

Durant els segles XVII-XVIII es va produir la modificació del campanar i es van sobrepujar els murs de la nau. L'edifici de la rectoria que es troba al costat de l'església data del segle XVII, tal com ho testimonia una llinda amb la data 1670 inscrita.

L'any 1990 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, conjuntament amb el Bisbat de Girona i el propietari de la rectoria, reconvertida en habitatge, Carlos Fernández de Castro, van endegar un projecte de restauració que es va allargar dos anys. En aquesta obra es va restaurar la coberta, es va instal•lar la campana i es va reconstruir i consolidar les parets exteriors de l'església. Per últim es va tornar a la forma original romànica, reobrint el forat existent al mur.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , ‘posar en valor ‘ el patrimoni històric i/o artística que ‘encara’ es conserva és feina de TOTS ELS CATALANS.

sábado, 3 de diciembre de 2016

ARA QUE VENEN PONTS,...

Al llarg dels anys hem tingut ocasió de retratar arreu de Catalunya, ponts de totes mides i materials, pedra, ferro,.., de diferents èpoques, i amb destinacions diferenciades, només per a persones i animals de càrrega, els que permeten el pas de carruatges i vehicles, els destinats al ferrocarril,..

Poseu l’enllaç al vostre cercador i podreu veureu imatges u un xic d’història:

PONT DE PEDRET. CERCS
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/05/pont-de-pedret-cercs.html


EL PONT PINÓS DE GIRONELLA, DIT ARA ‘ PONT VELL’.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/06/el-pont-pinos-de-gironella-dit-ara-pont.html

EL PONT DE SANT MARC, O DEL DIABLE DE CAL BASSACS A GIRONELLA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/08/el-pont-de-sant-marc-o-del-diable-de.html

PONTS DEL LLOBREGAT. EL PONT DEL FAR. CERCS. EL BERGUEDÀ
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/09/ponts-del-llobregat-el-pont-del-far.html

EL PONT ROMÀNIC DE LA POBLA DE LILLET. BERGUEDÀ
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/08/el-pont-romanic-de-la-pobla-de-lillet.html

PONT D’ORNIU. COLONIA ROSAL. OLVAN. BERGUEDÀ JUSSÀ
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2012/01/pont-dorniu-colonia-rosal-olvan.html

PONT NOU D’ORNIU. COLÒNIA ROSAL. OLVAN. BERGUEDÀ JUSSÀ
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/03/pont-nou-dorniu-colonia-rosal-olvan.html

EL PONT PINÓS DE BAGÀ, EL BERGUEDÀ SOBIRÀ
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/01/el-pont-pinos-de-baga-el-bergueda.html

DE PONTS I MOLINS PER CASTELLAR DE N’HUG.
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/04/de-ponts-i-molins-per-castellar-de-nhug.html

ELS PONTS DEL LLUÇANÈS
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/12/els-ponts-del-llucanes.html

EL PONT EIFFEL DE MANLLEU. OSONA. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/04/el-pont-eiffel-de-manlleu-osona.html

EL PONT D’EN BRUGER. OSONA.CATALUNYA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/04/el-pont-den-bruger-osonacatalunya.html

EL PONT GÒTIC DE MANLLEU. OSONA. CATALUNYA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2012/02/el-pont-gotic-de-manlleu-osona.html

PONT MEDIEVAL DE LES CODINES. SORA-MONTESQUIU. OSONA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/07/pont-medieval-de-les-codines-sora.html

PONT DE MALAFOGASSA, VILANOVA DE SAU. OSONA. CATALUNYA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/11/pont-de-malafogassa-vilanova-de-sau.html

EL DIT PONT DEL REMEI A VIC. OSONA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/06/el-dit-pont-del-remei-vic-osona.html

EL PONT VELL DE MANRESA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/02/el-pont-vell-de-manresa.html

TRESORS DEL RIVUS LATUS. EL PONT D’AVINYÒ. BAGES. CATALUNYA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/05/tresors-del-rivus-latus-el-pont-davinyo.html

L’ENDERROCAT PONT DE CABRIANES.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/05/lenderrocat-pont-de-cabrianes.html

EL PONT DE NAVARCLES. BAGES
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2012/02/el-pont-de-navarcles-bages.html

EL PONT, DEL PONT DE VILOMARA I ROCAFORT.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/12/el-pont-del-pont-de-vilomara-i-rocafort.html

EL PONT DEL ROSSINYOL, I EL PAS DE LA FORADADA. SANT MIQUEL DEL FAI. TERME DE SANT QUIRZE DE SAFAJA.EL MOIANÈS.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2012/05/el-pont-del-rossinyol-i-el-pas-de-la.html

Si en voleu veure més entreu a :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/

i poseu PONT al cercador.

Gaudiu molt d’aquets dies de festa, feu o no pont.

viernes, 2 de diciembre de 2016

SANTA MARIA DE LA SENABRA. SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS. ELS PENÈDES SOBIRÀ

El Marcel Morató Tort en feia arribar imatges de l’església de Santa maria de la Senabra, al terme de Santa Margarida i els Monjos, al Penedès Sobirà.



Llegia que l'origen de l’església de Santa Maria de la Senabra se situa al segle XII. A l'interior es conserven pintures de l’any 1614. Per l’aspecte diria que no és cert que es trobi abandonada, com tampoc que s'utilitzi com a magatzem d'estris agrícoles.

Patrimoni Gencat en diu ; l'església romànica de Sant Maria es troba situada al costat del mas anomenat la Senabra. És un edifici d'una sola nau amb absis semicircular. L'antiga volta de canó es va ensorrar i es substituí per una encavallada de fusta. L'absis conserva la volta de pedra de quart d'esfera. Constitueix un dels millors exemplars romànics del Penedès. A l'interior hi ha un fris i un arc toral que aguantava la volta de canó, ensorrada. La façana té un portal adovellat i un ull de bou, i l'absis mostra una finestra de doble esqueixada.

Quan al topònim no en trobava cap dada, sou pregats de dir-hi la vostra a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Disposa Santa Margarida i els Monjos d’un Mapa de Patrimoni, que com en altres ocasions, potser per l’hora, potser perquè al meu portàtil ja se li acosta l’hora, o per alguna altra raó que desconec, no podia consultar-lo.

De la casa n’he trobat referències com SANABRA a l’enciclopèdia catalana; El lloc de la Sanabra és a l’esquerra del riu de Foix, al sector sud-occidental del terme d’Olèrdola. El topònim és documentat el 992 (Sinapsis) i el 993 (Sanabra). Correspon a una antiga caseria de la qual avui resten un mas, l’església i alguns edificis rònecs, situats a una altitud de 212 metres , als contraforts del puig de Ballestar. L’església de Santa Maria de la Sanabra és romànica, d’una sola nau i un absis semicircular, amb pedra ben carreuada. Es conserva un arc toral que aguantava la volta de canó, ara ensulsiada i substituïda per un embigat de fusta amb teulada de dos vessants. És un dels millors exemplars de l’arquitectura romànica del Penedès.

Tres quilòmetres a llevant d’aquesta antiga caseria, a l’esquerra del torrent de la Sanabra, hi ha el santuari romànic de Sant Llorenç de la Sanabra (344 metres d’altitud), a prop del terme d’Olèrdola. A prop del santuari hi ha la font de Sant Llorenç.

Les restes de l’església, o ermita de Sant Llorenç de Senabra es troben isolades d'alt d'un turó. Es tracta d'un edifici de reduïdes dimensions, d'una sola nau, enrunada, possiblement amb sagristia adossada. Absis semicircular, del que solament en resta la part inferior, en la que s'hi veuen dues bandes llombardes, i tres finestres d'arc de mig punt de doble esqueixada. Carreus irregulars de pedra picada, disposats en fileres horitzontals.



Llegia que hi ha fotografies de l'any 1912 (Arxiu de l’ Institut d'Estudis Penedesencs) que demostren que encara es conservava gairebé sencera en aquella època, ens agradarà rebre’n almenys una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANT LLORENÇ DE LA SENABRA. SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS. ELS PENÈDES SOBIRÀ

El Marcel Morató Tort en feia arribar imatges del runam esfereïdor de Sant Llorenç de la Senabra, al terme de Santa Margarida i els Monjos, al Penèdes sobira.


Les restes de l’església, o ermita de Sant Llorenç de Senabra es troben isolades d'alt d'un turó. Es tracta d'un edifici de reduïdes dimensions, d'una sola nau, enrunada, possiblement amb sagristia adossada. Absis semicircular, del que solament en resta la part inferior, en la que s'hi veuen dues bandes llombardes, i tres finestres d'arc de mig punt de doble esqueixada. Carreus irregulars de pedra picada, disposats en fileres horitzontals.


Llegia que hi ha fotografies de l'any 1912 (Arxiu de l’ Institut d'Estudis Penedesencs) que demostren que encara es conservava gairebé sencera en aquella època.

Quan al topònim no en trobava cap dada, sou pregats de dir-hi la vostra a l’email coneixercatalunya@gmail.com al que ens agradarà també rebre’n almenys una imatge d’aquella època.

jueves, 1 de diciembre de 2016

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE SANT ESTEVE DE VILERT. ESPONELLÀ. EL PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Llegia que la capella de Sant Esteve de Vilert, situada al costat del fossar parroquial, prop de l’església de Santa Maria, va ser construïda l'any 1365 i restaurada durant el segle XIX.


A l'interior hi havia un retaule datat l’any 1560, dividit en tres cossos, que fou restaurat l'any 1860. Actualment no hi ha cap tipus d’ornamentació.


Va estar molts anys abandonada i darrerament ha estat cedida al municipi pel seu antic propietari.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; edifici religiosa adossat al recinte del cementiri parroquial de Vilert per la seva banda oest. És de planta rectangular amb parets portants de maçoneria i coberta de teula àrab a dues vessants amb un senzill campanar d'espadanya sobre el carener. Interiorment es desenvolupa en una sola nau. La porta d'accés situada a la façana nord és emmarcada amb carreus.

Quan al topònim evoluciona des de Villa Akerdi, fins a Vila Azert, i Vilert en l’actual denominació. Els topònims VILA/ VILLA indiquen pertinença.


Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de qui va ser ‘el promotor’ d’aquesta església, i els motius que l’impulsaven a fer-ho, malgrat la proximitat al fossar Parroquial, no degué exercir mai com a Capella del cementiri, ja que la distància fins a l’església parroquial, fagocitada per les edificacions, és de poc més de 10 metres.

martes, 29 de noviembre de 2016

IN MEMORIAM DEL TREN PINXO. LA MATA. PORQUERES. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré, als seus 90 anys, a l’esglaó que dona accés al vago de tren que roman en una via morta – que vol fer-lo immortal – a la que fou estació de Mata, al terme de Porqueres,  a la comarca del Pla de l’Estany.






El feixisme es va proposar – i dissortadament va aconseguir – tancar totes les línies dels ferrocarrils de via estreta.

Us deixo uns enllaços amb la història d’aquest mitja de transport.

http://www.banyolescultura.net/pinxocat.htm


Recorregut.

PK 16
Banyoles
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/BSicon_exHST.svg/20px-BSicon_exHST.svg.png
Mata
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/BSicon_exHST.svg/20px-BSicon_exHST.svg.png
Cornellà del Terri
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/BSicon_exHST.svg/20px-BSicon_exHST.svg.png
La Banyeta
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/BSicon_exHST.svg/20px-BSicon_exHST.svg.png
La República
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/BSicon_exHST.svg/20px-BSicon_exHST.svg.png
Sarrià de Ter
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a0/BSicon_exSTRrg.svg/20px-BSicon_exSTRrg.svg.png
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/BSicon_exBS2%2Bl.svg/20px-BSicon_exBS2%2Bl.svg.png
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/BSicon_exSTRlg.svg/20px-BSicon_exSTRlg.svg.png
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6b/BSicon_exBS2c4.svg/20px-BSicon_exBS2c4.svg.png
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/41/BSicon_exBHF.svg/20px-BSicon_exBHF.svg.png
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/BSicon_exSTR.svg/20px-BSicon_exSTR.svg.png
3
Pont Major
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/54/BSicon_exBS2c2.svg/20px-BSicon_exBS2c2.svg.png
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3a/BSicon_exKBHFe.svg/20px-BSicon_exKBHFe.svg.png
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/88/BSicon_exBS2r.svg/20px-BSicon_exBS2r.svg.png
0
0
Girona - Porta de França
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/BSicon_exHST.svg/20px-BSicon_exHST.svg.png
5
Campdorà
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/BSicon_exHST.svg/20px-BSicon_exHST.svg.png
8
Celrà
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/BSicon_exHST.svg/20px-BSicon_exHST.svg.png
12
Bordils
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/BSicon_exHST.svg/20px-BSicon_exHST.svg.png
15
Sant Joan de Mollet
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/BSicon_exHST.svg/20px-BSicon_exHST.svg.png
16
0
Flaçà
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/BSicon_exHST.svg/20px-BSicon_exHST.svg.png
5
La Pera-Púbol-Rupià
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/BSicon_exHST.svg/20px-BSicon_exHST.svg.png
9
Corçà
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/BSicon_exHST.svg/20px-BSicon_exHST.svg.png
12
La Bisbal d'Empordà
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/BSicon_exHST.svg/20px-BSicon_exHST.svg.png
14
Vulpellac
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/BSicon_exHST.svg/20px-BSicon_exHST.svg.png
17
Sant Climent de Peralta
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/BSicon_exHST.svg/20px-BSicon_exHST.svg.png
21
Torrent
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/BSicon_exHST.svg/20px-BSicon_exHST.svg.png
23
Llofriu
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/BSicon_exHST.svg/20px-BSicon_exHST.svg.png
25
Palafrugell
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/BSicon_exHST.svg/20px-BSicon_exHST.svg.png
27
Mont-ras
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/BSicon_exHST.svg/20px-BSicon_exHST.svg.png
30
Vall-llobrega
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/BSicon_exHST.svg/20px-BSicon_exHST.svg.png
33
Sant Joan de Palamós
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3a/BSicon_exKBHFe.svg/20px-BSicon_exKBHFe.svg.png
PK 34
Palamós




Josep Martí i Clarà, àlies en «Bepes», (Palafrugell, 1909 – Sant Andreu de Llavaneres, 1988), li dedicava un llarg poema.


Quan al topònim Mata, té el significat  ‘ boscúria ‘,  que a les comarques pirinenques  s’interpreta com ‘ gran bosc, selva.   SEMPRE, SEMPRE, SEMPRE, els noms de llocs son descriptius – fins quan indiquen pertinença -, està clar però, que  el paisatge de Mata, té poc o gens a veure, amb el que hi havia quan  se li va donar aquest nom de lloc. 

EL PONT 'EIFFEL' D’ESPONELLÀ. EL PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Coincidia en la meva visita a l’Ajuntament amb l’alcalde, Joan Farrés Porxas, xerràvem de les escoles, anteriors i posteriors a la dictadura franquista, sembla que se’n ha fet una publicació monogràfica; m’explicava també que la reconstrucció del Pont sobre el Fluvià, que l’any 1919 retratava el Josep Salvany Blanch (Martorell el 4 de desembre de 1866 + Barcelona el 28 de gener de 1929) es feu amb material procedent de l’enginyeria de l’Alexandre Gustave Eiffel (Dijon, 15 de desembre de 1832 - París, 27 de desembre de 1923), no trobava constància però, de cap document que ho corrobori.



Llegia a : http://turisme.plaestany.cat/Seccio/QueFer/Fitxa/tabid/107/IdF/388/IdT/44/language/ca-ES/Default.aspx
La primera notícia que tenim del pont és de l'any 1392. Sibil.la de Vilademuls, que tenia jurisdicció sobre la vila d'Esponellà, n'ordenà la construcció aquell mateix any. Aquesta obra viària de gran magnitud fou finalitzada el 1442 en temps de Margarida de Corbera, senyora d'Esponellà i del seu castell.

En el pont hi fou establert el dret de pontatge, a excepció dels habitants d'Esponellà, de Merlant i de Porqueres que es veien afavorits "amb motiu de havers treballat en la fabrica de dit Pont". La inscripció amb data de 1442 es trobava originàriament encastada en l'arc major del pont fins que la seva part central fou volada a finals del segle XVIII.

El 2 de desembre de 1794 , Jerónimo Girón y Moctezuma. III marqués de las Amarillas (ca. 1740-1819) va donar l'ordre de volar el pont per tal d'impedir el pas de l'exèrcit francès. El gran arc central de 36 metres de llum va ser destruït i moriren en l'explosió quatre persones.

Els anys 1900-1903 la diputació de Girona va iniciar la reconstrucció de l'antic pont medieval. La llum de l'arc central fou salvada per un tram d'estructura metàl•lica de 39.92 metres de llargària.

El pont fou volat novament l’any 1939 durant la retirada de l'exèrcit republicà.

L'exèrcit ‘nacional’ – els sediciosos triomfadors contra la II República - va restituir el tram esfondrat entre els mesos de setembre i novembre del mateix any, per tal de donar-li l'aspecte actual.

A la pàgina de l’Ajuntament d’Esponella : Pont d'Esponellà

Aixecat sobre el Fluvià, fou autoritzat per Donna Sibil•la, vescomtessa de Rocabertí, l’any 1392. Quan fou acabat, l’any 1442, la senyora d’Esponellà era Margarida de Corbera. Tenia una longitud de 156 metres, una amplada de 4 metres i una alçada de 17 metres sobre el llit del riu. Constava de 6 arcs, el més gran dels quals feia 36 metres de llum. Va romandre intacte fins l’ant 1794, en què per dificultar el pas dels francesos es va destruir l’arcada principal. No es va reconstruir fins a l’any 1904, gràcies a la campanya iniciada per d’historiador Joaquim Botet i Sisó (Girona, 1846 - 1917) el sr. Pere Ordis i Bonal.

L’any 1939, les tropes republicanes el van tornar a destruir.

El novembre del mateix any 1939 , es va portar a terme la seva reconstrucció.

Trobava inexplicable l’absoluta manca de dades per part COAC , Col•legi d’arquitectes de Catalunya.
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?autor=&denominacio=®istre=&adreca=&poblacio=Esponell%C3%A0

Quan al topònim Esponellà , forma diminutiva, derivada etimològicament del llatí spŏnda, mat. sign. || 1. En el llatí tardà prengué aquest mot el significat de ‘marge, vorera de riu’: cf. «ipsa sponna de super rivo», en un document de l'any 890 (Balari Oríg. 117).

Ens agradarà rebre les vostres aportacions relatives a les escoles, així com qualsevol imatge de la Capella de la Verge dels Dolors de Can Moner, al veïnat de Martís de Dalt.

Es trencava a Esponellà el mite de que Girona té més i millor informació sobre el patrimoni històric i/o artístic de CATALUNYA.