viernes, 19 de enero de 2018

LA PETJADA DE JERONI MARTORELL TERRATS A CALELLA. CAN MARRÉ.. EL MARESME. CATALUNYA.

http://jeronimartorell.blogspot.com.es/2017/12/jeroni-martorellcan-marre.html


CATÀLEG DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA. FITXA 41 CAN MARRÉ
https://www.calella.cat/recursos-compartits/arxius/ajuntament-seu-electronica/plans-campanyes-programes/poum-aprovat-definitivament-cataleg/fitxa41.pdf

Impressionant torre obra de Jeroni Martorell Terrats (Barcelona, 1876 - 1951), per a don Narcís Marrè al carrer del Raval. Aquesta casa, que ocupa el solar de tres cases de cós, de planta rectangular de 12x20 metres, es separa d'un costat formant una porxada d'accés al pati posterior, i també del carrer, per tal de deixar respirar la casa pel davant creant un petit pati d'entrada. De planta baixa, primer, segon pis i coberta a dues aigües, aquesta casa es composa segons els cànons academicistes -historicistes de l'època. Les façanes s'executen seguint una rigorosa metodologia compositiva i de proporcions molt relacionada aquí amb el llenguatge clàssic de l'arquitectura : les obertures disminueixen en alçària i augmenten en nombre segons la planta en que es trobin, les de planta baixa i segon pis es realitzen amb arc de mig punt, al contrari de les de la primera planta de caire ortogonal ; les obertures es veuen emmarcades amb relleus a la façana que simulen arcs, pilastres, llindes ornamentades..; les baranes amb balustres caracteritzen la façana, juntament amb el ràfec de coronament i les mènsules que suporten els voladius.

La família Marrè que es dedicava a la indústria del gènere de punt, amb fàbriqueta al carrer del Raval, emparentà amb la família Burcet, que tenien confiteria prop de la plaça del portal gran de l'església, al casar-se Narcís Marrè amb una filla de Can Burcet.

Fou Narcís, precisament, qui és va fer construir aquesta casa senyorial que trobem al carrer Raval l'any 1920, obra de Jeroni Martorell.

Ens adreçàrem al Xavier Arnijas Tubert , ( 9 de març de 1971 , Calella ) responsable de l’ Àrea de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament : m.calella@diba.cat , al que alhora que li fem avinent el nostre desig de documentar i publicitar el patrimoni, li demanàrem el seu ajut i col·laboració. http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/01/ens-ajudeu-documentar-el-patrimoni.html

Calella té – encara – un importantíssim patrimoni monumental, pendent en gran part de documentar, i quina divulgació sens dubte, permetria – si més no – atenuar la percepció de lloc de sol i alcohol, amb que tradicionalment s’associa la mal dita ‘ Calella dels alemanys ‘.

També però als ciutadans de Calella, del Maresme, de Catalunya ,..., ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Llevat d'error trobava únicament 55 fitxes de Patrimoni

Antonio Mora Vergés

CAN FARRAN. CASA REFORMADA PER L’ARQUITECTE FRANCESC DE PAULA SELLÉS VILARÓ. CALELLA. EL MARESME. CATALUNYA

A Calella l’obra més remarcable de l’arquitecte Francesc de Paula Sellés i Vilaró, és la casa anomenada Els Filipinos, recentment restaurada.
També és seu, el projecte pel grup “Francisco Bartrina”, i les reformes de la Casa Bartrina i de Can Farran.


També és seva la reconstrucció del Castell de Sant Llorenç de Munt, al terme de Sant Julià de Vilatorta (Osona) per encàrrec de la baronessa de Quadras. http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/05/sant-llorenc-del-munt-sant-julia-de.html

Entre les edificacions més destacables de l’arquitecte Francesc Sellés fora de Calella, podem anomenar la Casa Jaume Borràs, al carrer d’Avinyó, 40 de Barcelona (domicili familiar de l’arquitecte) i el Cercle Mercantil d’Igualada catalogades al registre del Modernisme per la Càtedra Gaudí.
https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/arquitectes---arquitectos/francesc-de-paula-sells-i-vilar

CATÀLEG DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA FITXA 36 CAN FARRAN
https://www.calella.cat/recursos-compartits/arxius/ajuntament-seu-electronica/plans-campanyes-programes/poum-aprovat-definitivament-cataleg/fitxa36.pdf

Casalot en cantonada de planta rectangular de 15x10 metres, amb baixos, primer, segon pis, terrat i pati a tot el voltant. Aquesta casa té unes dimensions i una distribució de l'estructura iguals a la de Can Granell, amb la única diferència, que la façana de menor dimensió on hi ha l'entrada, dóna front al carrer Jovara; estructura de tres crugies, paral·leles al carrer Jovara, amb l'escala centrada a la part posterior. La façana, de línies austeres, es desenvolupa a tres nivells : el baix, tot ell aplacat de pedra arenisca (de Montjuic), on trobem un portal d'entrada d'arc rebaixat, molt semblant a les portes d'entrada de Can Salvador, l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, o a la de la casa del carrer Jovara 113; al costat del portal d'entrada, dos grans finestrals, que es repeteixen al carrer Batlle. La façana a Jovara, es completa amb un gran balcó en planta primera, amb tres balconeres, i dues finestres i una balconera centrada a la planta superior; a Batlle, a les dues plantes per damunt la planta baixa trobem balconeres individuals amb el seu propi balcó, alternades amb finestres. El ràfec de coberta, i el badalot d'escala, torre de grans dimensions acabat amb una coberta a quatre aigües, juntament amb la capelleta de carrer, acaben de configurar el casal, que al tenir el pati de grans dimensions tot ell al voltant, el magnifiquen.

Ens adreçàrem al Xavier Arnijas Tubert , ( 9 de març de 1971 , Calella ) responsable de l’ Àrea de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament : m.calella@diba.cat , al que alhora que li fem avinent el nostre desig de documentar i publicitar el patrimoni, li demanàrem el seu ajut i col·laboració. http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/01/ens-ajudeu-documentar-el-patrimoni.html

Calella té – encara – un importantíssim patrimoni monumental, pendent en gran part de documentar, i quina divulgació sens dubte, permetria – si més no – atenuar la percepció de lloc de sol i alcohol, amb que tradicionalment s’associa la mal dita ‘ Calella dels alemanys ‘.

També però als ciutadans de Calella, del Maresme, de Catalunya ,..., ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

miércoles, 17 de enero de 2018

QUE EN SABEU DE LES CASES DEL CARRER DEL MAR DE PINEDA DE MAR?. EL MARESME. CATALUNYA

No disposa Pineda de Mar d’un Catàleg de Patrimoni en línia, i malgrat trobava un enllaç :
https://dugi-doc.udg.edu//bitstream/handle/10256/3595/2-Annex-7.-Fitxes-dels-elements-patrimonials..pdf?sequence=4
que explica que al carrer del Mar a finals del segle XIX i inicis del XX, molta burgesia barcelonina decideix establir les seves segones residencies a la vila, i concretament al Carrer del Mar per la seva proximitat del nucli urbà i la platja. Per tant encara avui dia trobem exemples de cases d’estiueig senyorials, les quals durant els mesos d’estiu eren ocupades per la burgesia catalana per a gaudir del període estival.




Ens agradarà tenir noticia dels promotors i els autors d’aquests edificis a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ens adreçàrem a l’Arxiu Municipal froldan@pinedademar.org i omassaguer@pinedademar.org, al que alhora que li fem avinent el nostre desig de documentar i publicitar el patrimoni, li demanàrem el seu ajut i col·laboració.

Pineda de Mar té – encara – un importantíssim patrimoni monumental, pendent en gran part de documentar, i quina divulgació sens dubte, permetria – si més no – atenuar la percepció de lloc de sol i alcohol, amb que tradicionalment se l’associa.

També però als ciutadans de Pineda de Mar, del Maresme, de Catalunya ,..., ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LES GERMANES DOMINIQUES DE L’ANUNCIATA DE PINEDA DE MAR. EL MARESME. CATALUNYA

Ens posàvem ‘les piles’ pel que fa a la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista de forma sistemàtica l’any 2015, i assolíem la xifra de 1247 edificis a https://issuu.com/1coneixercatalunya

A la pàgina http://www.fedac.cat/pineda.php trobava : l’escola FEDAC Pineda, Mare de Déu del Roser, és una escola centenària que es va fundar al 1889.

Segons la Crònica de la Congregació, la Sra. Manuela Dencàs va deixar en el seu testament una quantitat molt respectable per establir a la nostra vila una casa de religioses que desenvolupés l´ensenyament de les nenes i l´assistència als malalts.
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern i del lloc i data de naixement i traspàs de la benefactora Manuela Dencàs

També de l’autor de l’edifici de l’escola i en el seu cas de les successives reformes i/o modificacions

No disposa Pineda de Mar d’un Catàleg de Patrimoni en línia, i malgrat trobava un enllaç :
https://dugi-doc.udg.edu//bitstream/handle/10256/3595/2-Annex-1.-Fitxes-dels-elements-patrimonials..pdf?sequence=4


No té informació d’aquest edifici, ni tampoc de la resta de cases del carrer del Mar.

Ens adreçàrem a l’Arxiu Municipal froldan@pinedademar.org i omassaguer@pinedademar.org, al que alhora que li fem avinent el nostre desig de documentar i publicitar el patrimoni, li demanàrem el seu ajut i col·laboració.

Pineda de Mar té – encara – un importantíssim patrimoni monumental, pendent en gran part de documentar, i quina divulgació sens dubte, permetria – si més no – atenuar la percepció de lloc de sol i alcohol, amb que tradicionalment se l’associa.

També però als ciutadans de Pineda de Mar, del Maresme, de Catalunya ,..., ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

QUE EN SABEU DE LA CASA DITA CAN BORRÀS DE CALELLA?. EL MARESME. CATALUNYA

Reprodueixo del CATÀLEG DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA FITXA 49

Edifici en cantonada de entre 11,30-12x17 metres, més un cos de 8x6 metres , amb planta baixa, pis i terrat. Aquest edifici de línies academicistes, té una entrada per Bartrina, i una altra entrada per Clavé, la qual es bifurca a dreta i esquerra. Les façanes composen les obertures sempre alineant les de planta baixa amb les del nivell superior. La façana a Bartrina centra l'entrada i una balconera al pis superior, deixant finestres a banda i banda; per Anselm Clavé l'altra entrada queda sota una galeria de tipus venecià, formada per uns arcs de mig punt recolzats sobre pilarets, que descansen sobre una barana decorada amb motius vegetals, igual que l'espai intersticial entre els arcs, que sobresurt de tot el conjunt. Destacar-ne també l'estucat de color vermellós i els emmarcaments de finestres, així com les motllures que separen els pisos i el sòcol a base de ceràmica vidriada de color verd. Aquest edifici, guarda moltes similituds en quan als acabats de façana, amb les dues cases del mateix carrer als nº 53-54.


Aquest edifici, propietat dels germans Borràs Cuadras, queda dividit interiorment en dues/o tres partions segons senyalen les diferents entrades i divisió vertical que trobem a les façanes, essent cada part d'un germà diferent. Cas atípic d'edificació en cantonada, tan per la seva morfologia, com per la seva distribució interior.

L'any 1548 fou edificada una torre fortificada vora mar, com a defensa de la pirateria. Tal i com es pot veure al plànol de Simancas de 1582, la torre quedava emplaçada al final del carrer de mar, just on ara trobem el pas soterrani, al costat de la casa de Can Borras.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del promotor i de l’autor d’aquest edifici, nom, cognoms. Lloc i data de naixement i traspàs ,...

A Calella treballaven destacats arquitectes :

Francesc de Paula Sellés i Vilaró ( Calella l’any 1860 + Barcelona, 27 d’agost de 1954)

Eusebi Bona i Puig (Begur, Baix Empordà, 1890 - Barcelona, 12 d'octubre de 1972)

Josep Pausas i Coll (Barcelona, 1872 - 13 d'agost de 1928)

Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 – 1951)

...

I almenys tres mestres d’obres :

Aleix Serra, autor de la casa homònima.

Francesc Serra, va construir vuit cases al carrer de les Ànimes, a l'extrem Est de la població

Josep Riera.

Ens calen més dades, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, obra feta ,.., d’aquests Aleix Serra, Francesc Serra, Josep Riera,...

Ens adreçàrem al Xavier Arnijas Tubert , ( 9 de març de 1971 , Calella ) responsable de l’ Àrea de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament : m.calella@diba.cat , al que alhora que li fem avinent el nostre desig de documentar i publicitar el patrimoni, li demanàrem el seu ajut i col·laboració. http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/01/ens-ajudeu-documentar-el-patrimoni.html

Calella té – encara – un importantíssim patrimoni monumental, pendent en gran part de documentar, i quina divulgació sens dubte, permetria – si més no – atenuar la percepció de lloc de sol i alcohol, amb que tradicionalment s’associa la mal dita ‘ Calella dels alemanys ‘.

També però als ciutadans de Calella, del Maresme, de Catalunya ,..., ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

P/D

Desconegut
és el més gran arquitecte que han vist els segles, una bon part de Catalunya és obra seva. Desprès de la mort del sàtrapa, oficialment el 20 de novembre de 1975, des del món de la cultura s’esperava que les forces democràtiques ‘catalanes’ fessin un esforç per aclarir aquesta ‘incògnita’. Ara, a l’any 2018, podem dir que fa fet poca cosa, i que també en l’àmbit de la cultura i el coneixement sembla que el feixisme ho deixava tot ‘ ATADO Y BIEN ATADO ‘.

Teniu dades de la casa del Carrer Anselm Clavé, 97, al costat de la Torre Macaya?.



QUE EN SABEU DE LA CASA DITA CAN BALLESTER DE CALELLA?. EL MARESME. CATALUNYA

Reprodueixo del CATÀLEG DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA FITXA.32

Casa modernista de 5,50 metres de façana per 14 de fondària amb baixos, primer, segon pis i coberta inclinada a un costat i terrat a l'altra. Aquesta casa, és una de les cases modernistes més interessants i bellament decorades de Calella. Les obertures en façana es repeteixen sempre de manera imparell : així trobem un finestral en planta baixa tripartit, tres balconeres en planta primera amb un balcó corregut que sobresurt al centre, (en ambdós casos l'obertura central és de majors dimensions), i en planta segona una finestra correguda repartida amb cinc parts, formada per una filera d'arquets.


Aquestes obertures es realitzen amb arquets i columnes de regust clàssic i el conjunt es decora amb detalls ceràmics, particularment lluïts sota el balcó.

És digne de remarcar també el ràfec de coberta, les baranes, les persianes de planta primera i sobretot, la petita torre que corona la teulada que forma una petita cúpula i caracteritza la casa.

Aquesta casa fou construïda a finals de segle per la família Ballester, que havia fet fortuna a Amèrica.

Aquesta casa ha estat restaurada i ampliada fa pocs anys. En l’ampliació, s’ha disposat un garatge i un ascensor enganxat a la mitgera, seguint els mateixos acabats que la casa original.

Restaurada fa poc, a afegit un annex que s'ha realitzat amb el mateix estil i acabats que la resta, destinat a garatge. Aquest annex era el petit pavelló en planta baixa de la casa del carrer Jovara 16

Llegia a la fitxa; a mitjans del segle XIX i en poc temps, arriben enriquits els "americanos" senyors Joan Cateura, Jaume Moreu, Josep i Jaume Ballester, Antoni Vernis, Quirze Norat. Em crida l’atenció que cal d’ells té cognom matern, i que no es fa cap referència al lloc i data de naixement i traspàs. Des del ‘ tontisme’ s’acostuma a dir que a internet es troba tot, us emplaço a constatar que no és així.
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del promotor i de l’autor d’aquest edifici, nom, cognoms. Lloc i data de naixement i traspàs ,...

A Calella treballaven destacats arquitectes :

Francesc de Paula Sellés i Vilaró ( Calella l’any 1860 + Barcelona, 27 d’agost de 1954)

Eusebi Bona i Puig (Begur, Baix Empordà, 1890 - Barcelona, 12 d'octubre de 1972)

Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 – 1951)

Josep Pausas i Coll (Barcelona, 1872 - 13 d'agost de 1928)

...

I almenys tres mestres d’obres :

Aleix Serra, autor de la casa homònima.

Francesc Serra, va construir vuit cases al carrer de les Ànimes, a l'extrem Est de la població

Josep Riera.

Ens calen més dades, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, obra feta ,.., d’aquests Aleix Serra, Francesc Serra, Josep Riera,...

Ens adreçàrem al Xavier Arnijas Tubert , ( 9 de març de 1971 , Calella ) responsable de l’ Àrea de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament : m.calella@diba.cat , al que alhora que li fem avinent el nostre desig de documentar i publicitar el patrimoni, li demanàrem el seu ajut i col·laboració. http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/01/ens-ajudeu-documentar-el-patrimoni.html

Calella té – encara – un importantíssim patrimoni monumental, pendent en gran part de documentar, i quina divulgació sens dubte, permetria – si més no – atenuar la percepció de lloc de sol i alcohol, amb que tradicionalment s’associa la mal dita ‘ Calella dels alemanys ‘.
També però als ciutadans de Calella, del Maresme, de Catalunya ,..., ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

P/D

Desconegut
és el més gran arquitecte que han vist els segles, una bon part de Catalunya és obra seva. Desprès de la mort del sàtrapa, oficialment el 20 de novembre de 1975, des del món de la cultura s’esperava que les forces democràtiques ‘catalanes’ fessin un esforç per aclarir aquesta ‘incògnita’. Ara, a l’any 2018, podem dir que s'ha fet poca cosa, i que també en l’àmbit de la cultura i el coneixement sembla que el feixisme ho deixava tot ‘ ATADO Y BIEN ATADO ‘.

martes, 16 de enero de 2018

LA GLORIETA D’ULLDECONA. EL MONTSIÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Trobava una fotografia del Josep Salvay Blanch de l’any 1916. La titula la Glorieta, i la situa a Sant Carles de la Ràpita ; Montsià ; Catalunya ; Edificis civils http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/bcsalvany/id/3401/rec/28


Reprodueixo de la pàgina https://turismedia.info/destinos/destino/catalunya/montsia/sant-carles-de-la-rapita/ La Glorieta

La glorieta presidía el extremo superior del eje mar - montaña de la ciudad. El edificio, exento e inacabado había sido concebido por los urbanistas como un pabellón - mirador hacia el mar y la ciudad. Esta perspectiva típica de la época se ha perdido por la construcción del edificio del “Grup Escolar Vell” y está incluido dentro del recinto.


Ens agradarà rebre imatges d’aquest ‘ Grup Escolar Vell’ a l’emai coneixercatalunya@gmail.com

Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

P/D

El Josep Enric Millo i Rocher (Terrassa, 24 de novembre de 1960) es queixava de que l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas i Mir (Girona, 1 de novembre de 1967), no vol assistir a cap acte públic en el que intervinguin membres del PP.

Sortosament la Marta Madrenas i Mir – i moltes més persones – no pateixen la síndrome d'Estocolm.

Miguel de Unamuno y Jugo (Bilbao, 29 de setembre de 1864 - Salamanca, 31 de desembre de 1936) el 12 d'octubre de 1936, deia al paranimf de la Universitat de Salamanca “Vencereu, però no convencereu. Vencereu perquè teniu sobrada força bruta, però no convencereu, perquè convèncer significa persuadir. I per persuadir necessiteu alguna cosa que us falta: raó i dret en la lluita. Em sembla inútil demanar-vos que penseu en Espanya”.

Aquell mateix dia, la corporació municipal es va reunir de forma secreta i va expulsar Unamuno. El proposant, el conseller Rubio Polo, va reclamar la seva expulsió "...por España, en fin, apuñalada traidoramente por la pseudo-intelectualidad liberal-masónica cuya vida y pensamiento [...] sólo en la voluntad de venganza se mantuvo firme, en todo lo demás fue tornadiza, sinuosa y oscilante, no tuvo criterio, sino pasiones; no asentó afirmaciones, sino propuso dudas corrosivas; quiso conciliar lo inconciliable, el Catolicismo y la Reforma; y fue, añado yo, la envenenadora, la celestina de las inteligencias y las voluntades vírgenes de varias generaciones de escolares en Academias, Ateneos y Universidades".

El 22 d'octubre, Franco firma el decret de destitució d'Unamuno com a rector.

Els últims dies de la seva vida (del 13 d’octubre al 31 desembre de 1936) els va passar sota arrest domiciliari a casa seva.

Ningú estima a la força.