martes, 17 de enero de 2017

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DE MARIA DE LA COLÒNIA AGRÍCOLA DE LA PLANA NOVELLA. OLIVELLA. EL GARRAF

Havíem visitat el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, l’exterior de la Colònia Agrícola que s’alçava l'any 1890 per l’arquitecte Manuel Comas i Thos (Mataró 1855 - Barcelona 1914), per encàrrec de l' "americano" Pere Domènech i Grau (Illa Cristina ,Huelva , 1835 - Barcelona ,1898 ), als terrenys de l'antiga masia Plana Novella, que havia adquirit el 1875 a la família Raventós. Em sorprenia la negativa a la meva pretensió d’accedir al interior per retratar la Capella dedicada a la Immaculada Concepció de Maria, beneïda l’any 1887 que conserva unes pintures al fresc obra d’Enric Monserdà i Vidal (Barcelona 1850 – 1926), des de la meva particular impressió aquesta negativa lliga poc o gens amb l’esperit que pregona la filosofia de la Comunitat Religiosa que viu al edifici.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/09/la-colonia-agricola-de-plana-novella-al.html

Rebia unes fotografies de la Capella fetes el segon cap de setmana de febrer de 2017; em cridava particularment l’atenció el fet de que a la major part de les imatges ‘catòliques’ se les cobreixi amb un ‘mantell’ blanc, imagino que més enllà del fred hivernal, això té alguna explicació que ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com






Fotografies de Montserat Mora Lorente. Febrer de 2016

El Concili de Trento obligava als sacerdots a residir a la seva parròquia, i a fomentar la pràctica de la religió, això es traduirà en la construcció de capelles i ermites per part dels propietaris agrícoles, que alhora que donaven compliment al desig de l’església , deixaven palesa la seva ‘potència econòmica’ i àdhuc social.

L’església catòlica perdia el nord amb el recolzament actiu a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, el miratge de ‘dominació social’ en els anys de la dictadura subsegüent, s’ha diluït, i només Déu sap, quina evolució tindrà en els anys a venir.

domingo, 15 de enero de 2017

MAS BELL-LLOC DE CANTALLOPS. L’EMPORDÀ SOBIRA. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa, publica una esplèndida fotografia del mas Bell-lloc, al terme de Cantallops, a l’Empordà sobirà.


Patrimoni Gencat situa l’edifici cronològicament als segles XVIII - // XX , i el descriu així; edifici situat a la carretera que porta des de Cantallops a Capmany. Aquest és un gran mas de planta baixa i dos pisos de planta rectangular. Un dels elements més significatius és la torre circular que trobem adossada en un costat de l'edifici. Aquesta torre, té paredat de pedra, és de planta baixa i tres pisos i cadascun d'aquests compta amb un obertura diferent de la resta de pisos. A la part superior trobem merlets de tipus defensiu. Aquests merlets també apareixen a la part superior de la casa. Aquesta, tot i haver estat arrebossada la façana, manté els principals elements decoratius, som són els guardapols de les finestres, l'escut al centre de la part superior de la construcció, o la testera esglaonada del pis superior.

A : http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Cantallops&page=2&pos=12

Defensen que és un edifici ‘Medieval’ dels Segles XIII-XIV

Pobles de Catalunya
defensa que és del període 1888-1910

I en fa la següent descripció; una majestuosa torre cilíndrica, amb merlets i finestres goticistes, és l'element més emblemàtic d'aquest mas, aïllat entre Cantallops i Capmany, al costat de la riera de Torrelles, i reconstruït cap al tombant del segle XIX al XX. Les façanes de la casa abunden també amb elements neogòtics, com les finestres coronelles trigeminades o els guardapols amb mènsules.

El mes de gener de 1939, al final de la Guerra Civil, aquest mas va hostatjar diversos funcionaris de la Generalitat republicana i del Parlament de Catalunya, entre els quals el seu president Antoni Rovira i Virgili.

Prop de la casa hi havia hagut el monestir de monges agustinianes de Sant Bartomeu de Bell-lloc, documentat des de 1207 i abandonat el 1391, quan la comunitat es va traslladar a Peralada. Encara es poden veure algunes restes dels fonaments de l'absis.

Us recomano la lectura de ‘ El monestir medieval de Sant Bartomeu de Bell-lloc (Cantallops - Alt Empordà)’, de LLUÍS SERRANO i JIMÉNEZ http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/93449/165078

A la pàgina de l’ajuntament llegim ; És un gran casal molt reformat i embellit a principis del segle XX, o finals del XIX.

Fou una reforma de gust modernista.

Cap dada ni del promotor, ni de l’autor d’aquesta reforma, fet que malgrat ser habitual al REINO DE ESPAÑA, és del tot inhabitual als ‘països civilitzats’, i crida força l’atenció en aquestes terres que es venten de ser ‘les més catalanes de Catalunya’. Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com els noms i cognoms i el lloc i data de naixement i traspàs del almenys del promotor i de l’autor del edifici, saber un xic més de la història de la casa, ja fora per a nota.

Dèiem a : http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/05/can-feu-i-els-castells-aixecats-laire.html

A Catalunya en aquell període se’n van aixecar força d’aquesta mena edificis que volien donar únicament testimoni de la ‘fortalesa econòmica’ dels seus propietaris. Alguns com el d’Arenys de Munt, serveixen de rerefons als serials de la televisió, altres com el de Jaumar a Cabrils, o aquest mateix de Sabadell, han acabat convertint-se en un ‘regal enverinat’ per als Ajuntaments, que es veuen obligats a triar entre mantenir pedres o persones, i dissortadament trien en ocasions la primera opció.

Li trobava una extraordinària s’embanca amb la Torre Salbana, al terme de Santa Coloma de Cervelló, al Llobregat jussà.
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/10/la-torre-salbana-o-salvana-santa-coloma.html

Quan al topònim ens diu el diccionari català valència balear ; Etim.: compost de l'imperatiu de cantar i del substantiu llops: canta-llops. En un document de la l'Hérault de l'any 804 ja surt com a nom de lloc Cantalupis («terra de Cantalupis»): cfr. Meyer-Lübke Gramm. ii, 547. El nom del poble empordanès Cantallops apareix en els documents llatins de l'edat mitjana amb les formes Cantalupis (a. 944, 1362), Cantalupus (a. 982) i Cantaluporum (a. 1246).

Hi ha almenys un altre Cantallops a la comarca del Penedès sobirà.

Ens calen imatges i dades de l’autor del edifici de l’ ESCOLA DE CANTALLOPS / AJUNTAMENT anterior a la dictadura franquista.

sábado, 14 de enero de 2017

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT GIL. VILAMANISCLE. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA.CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa publicava unes fotografies de l’església parroquial de Vilamaniscle, a l’Empordà sobirà advocada a Sant Gil.



Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici de planta basilical, que presenta un absis semicircular i dues capelles laterals que donen lloc al creuer. L'accés es realitza pels peus, a través d'una senzilla porta allindada, decorada amb pilastres i mènsules d'estil neoclàssic. Més amunt, centrat el frontis, tenim un ull de bou. Sobre el mur de la façana es construí un campanar de cadireta. L'aparell és de lloses de pissarra sense treballar, travades amb argamassa i disposades sense cura. Sota teulada sobresurten algunes lloses de coberta més antiga. La volta i la façana del temple apareixen encalcinades, a diferència de la resta del temple.


El Cementiri Municipal es troba al voltant de l'església.

L'església de Sant Gil de Vilamaniscle no apareix documentada fins al segle XIV i consta com una capella pertanyent a la parròquia de Santa Eulàlia de Novis (Garriguella).

L'edifici actual data dels segles XVII-XVIII, sense vestigis de l'església anterior, de finals del segle XIV.

El sostre demogràfic s’assolia al cens de 1877 amb 456 ànimes, amb una població escolaritzable estimada en 152 infants i joves, això em feia pensar que hi havia escoles abans de la dictadura franquista, de les que no trobava però, cap referència. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una.

ESCOLES MUNICIPALS / CEIP JOAN REGLÀ. BÀSCARA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Llegia en relació a les escoles públiques anteriors a la dictadura franquista de Bàscara :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=B%C3%A0scara&page=3&pos=22

Edifici de principis del segle XX remodelat i ampliat. Les antigues escoles municipals actualment disposen de cinc aules, menjador i serveis administratius i d'uns espais escolars d'esbarjo connectats a la zona esportiva municipal.

A principis del segle XX (1903) les escoles municipals són traslladades des de la casa que ocupaven en el carrer Major fins als locals actuals.


L'edifici, construït a començaments del segle XX – ens agradrà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del mestre d’obres i/o arquitecte, autors del projecte - fou remodelat a principis del anys vuitanta pels arquitectes Benet Cervera Flotats (1943-2005) i Maria Assumpció Alonso de Medina Alberich.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho. I la formació d’un ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és quan a la recuperació de la memòria històrica, una pèssima noticia.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari

viernes, 13 de enero de 2017

CAPELLA DE SANT SEBASTIÀ. CAPMANY, L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa ,i les seves magnifiques fotografies, han estat una gran troballa, decidíem ambdós fer una mena de ‘joint venture’, en la que ell posa les imatges, i jo el text.

Retratava en aquesta ocasió la capella votiva de Sant Sebastià, situada dins del nucli urbà de la població de Capmany, a la banda de tramuntana de l'antic recinte emmurallat, al bell mig de la cantonada formada pels carrers majors, del Centre, de la Font, Santa Llúcia i Sant Climent.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; església d'una sola nau de planta rectangular, amb l'absis no marcat en planta i orientat a tramuntana. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats. S'hi accedeix mitjançant unes escales de pedra exteriors. Damunt seu hi ha una finestra de mig punt també adovellada. La façana està rematada per un campanar de cadireta d'un sol ull de mig punt, i està cobert per una teuladeta de dues vessants de teula. La façana de ponent presenta dues petites finestres bastides amb carreus de pedra, a mode d'espitlleres.

La construcció està bastida en pedra treballada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter. A les cantonades hi ha blocs grans de pedra desbastada.

L'edifici va ser construït a principis del segle XVII, donat que es tenen notícies de haver celebrat una reunió extraordinària l'any 1606 a la capella. També es tenen notícies sobre diferents reunions de la universitat els anys 1641 i 1642 que tingueren com a seu l'edifici religiós. L'any 1713 es realitzaren dintre del temple les eleccions municipals.

L'any 1986 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, conjuntament amb la Diputació de Girona i l'Ajuntament de Capmany, van endegar un projecte de restauració de la teulada. El projecte va ser confeccionat per l'arquitecte Josep Vingut i Dalmau i duta a terme conjuntament amb l'empresa Gratacòs Pujol S.A., de Capmany.


No trobava constància de que l’actuació dels mal anomenats serveis públics – visible perfectament a la fotografia – hagués estat premiada amb el premi ‘ Destralers de Catalunya’ per part del Ministeri d’Incultura i Odi Racial

Quan al topònim, en la documentació antiga Campo Magno (Segle XII) ʻcamp granʼ, referent a camps antics de vinya i oliveres. La grafia oficial Capmany ʻcap grosʼ és lingüísticament inapropiada

jueves, 12 de enero de 2017

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA. LA TALLADA. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa publica unes magnifiques fotografies de l' església parroquial de la Tallada, advocada a Santa Maria que ocupa l'angle nord de l'antic recinte murallat, en la part més elevada del nucli.

Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici d'una nau amb absis semicircular i dues capelles annexes, una a cada banda de la nau. Té volta d'arc apuntat, amb arc triomfal de mig punt i absis de volta de quart d'esfera. Exteriorment presenta una composició senzilla. La façana té porta d'accés d'arc de mig punt amb arquivoltes llisses, llinda i timpà sense decoració. A la part superior hi ha una finestra d'arc de mig punt atrompetada. Corona a la façana un campanar de paret amb dues obertures d'arc rebaixat, situat a la banda esquerra, amb un rellotge a la part superior datat el 1937. A l' absis hi ha una obertura d' arc de mig punt atrompetada. A la part superior conserva l'obra de fortificació amb restes d'espitlleres. El material emprat en la construcció és la pedra, amb carreus d'aparell regular per a l'església i irregularment treballats a la torre superior de l' absis



L’església de Santa Maria va ser construïda els segles XII-XIII. Les primeres referències documentals sobre aquest temple daten dels anys 1279 i 1280, en què apareix com a capella del castell de la Tallada. L’any 1362 s’esmenta com a agregada de la parròquia de Verges. El conjunt del nucli va ser fortificat, segurament durant el segle XVI. Es va aixecar una torre damunt de l´absis, que va servir de torre angular nord-est de les muralles. En el segle XVIII es van aixecar les capelles laterals de la nau i la sagristia. D’aquest període data la remodelació de la portalada, segons consta a la inscripció de la llinda de la porta d’accés.

Pel que fa als edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, trobava a : http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Tallada&page=3&pos=21

Des de principis del s. XX les escoles compartien edifici amb l'Ajuntament, amb un espai reservat per a la casa del mestre.

Edifici d'una i tres crugies perpendiculars a la carretera configurant les dues aules i les dependències de l'Ajuntament. Al primer hi havia la vivenda del mestre.

L'any 1935 l'arquitecte Isidre Bosch i Batallé (Vilanna, 1875-1960) projecta un edifici independent per a "Escuelas Unitarias para niños y niñas en el pueblo de la Tallada" que no es va arribar a realitzar. I les aules varen continuar compartin ubicació amb les dependències municipals fins a la supressió de l'escola de La Tallada.

Actualment (2004) no hi ha escola i l'edifici acull l'Ajuntament.

Ens agradarà rebre una imatge d’aquest edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JULIÀ. RABÓS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ . GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa publica una magnifiques fotografies d’aquest temple d'una sola nau amb absis de planta semicircular, del aque ens diu patrimoni Gencat; la nau presenta volta apuntada mentre que l'absis està cobert amb una volta de quart d'esfera. L'arc triomfal està format per un doble plec de mig punt en gradació amb la nau. Els murs laterals, de força gruix i rematats per una cornisa motllurada, presenten quatre capelles encastades i cobertes amb volta de mig punt, les quals no sobrepassen el gruix de l'estructura cap a l'exterior. Les dues capelles de la zona presbiteral presenten cornises de cavet, mentre que les de la nau estan arrebossades i pintades i foren afegides en posterioritat. A migdia hi ha la sagristia, a la que s'accedeix a través d'una volta de mig punt que perfora el gruix del mur. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut per un gran arc rebaixat bastit amb carreus desbastats, que es recolza als murs de la nau. El temple presenta quatre finestres d'arc de mig punt per il•luminar l'interior, tres són de doble esqueixada i l'altra d'un sol biaix, totes de mida gran. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'accés format per dos arcs de mig punt en gradació i timpà llis ubicat damunt una llinda gravada amb la inscripció "1313, ANNO DOMINI M CC XIII" i la representació força esquemàtica de l'anyell de Déu flanquejat per dos lleons rampants. Damunt la porta hi ha una finestra força gran, de doble esqueixada i arcs de mig punt. La façana està rematada amb un campanar d'espadanya format per tres pilastres cobertes amb dos arcs de mig punt. Tant damunt del campanar com de la resta del temple s'aixeca una gran obra de fortificació construïda a finals del segle XIV. El campanar està rematat per una corsera sostinguda per vuit falsos arquets triangulars damunt cartel•les. Més tardanament, damunt la fortificació s'aixecà un altre campanar d'espadanya d'un sol ull, arrebossat i pintat.


La resta de la fortificació està força degradada, tot i que es conserva millor a la part de tramuntana i a l'absis, on el gran mur bastit damunt seu li dóna aparença de torre defensiva. Encara manté algun merlet rectangular, amb una petita espitllera al centre.


El temple presenta els murs laterals bastits amb pedra desbastada disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç. La façana principal, en canvi, presenta un parament de carreus ben escairats, disposats formant filades regulars. L'interior del temple presenta tots els paraments de pedra vistos, exceptuant les dues capelles laterals i la volta de la nau principal, arrebossades i pintades de blanc.


Fotografia de Jacob Casquete. 2009

En un primer document de l'any 844, l'autenticitat del qual es força dubtosa, s'esmenta l'església de Rabós dins d'un grup de dotze esglésies pertanyents al monestir de Sant Quirze de Colera contra les pretensions del comte d'Empúries, que les havia usurpat. Joan Badia Homs (9 de maig de 1941 ), no accepta l'autenticitat d'aquest document i creu que és una falsificació per part dels monjos de Colera, realitzada el segle XIII, per tal de reafirmar llurs drets davant del comte d'Empúries.

L'any 1072, en la dotació de Berenguer Renard de Quermançó al seu fill Dalmau, en motiu de la seva admissió a la canònica de Girona, el bisbe Berenguer promet que a la mort del pare, concediria a Dalmau l'església de “Rabidonis”, en feu de la seu gironina.

En les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 apareix nomenada l'”ecclesia de Rabidonibus” i “Rabedonibus”, respectivament. A finals del segle XIII, en un document de compra per part de l'abat Berenguer de Vilatenim, apareix nomenada com “Parrochia Sti Juliani de Rabadonibus”. L'any 1362 apareix al Llibre verd de la seu de Girona.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic és un deure moral per a TOTS els catalans.