miércoles, 16 de agosto de 2017

LA CAPELLA AL DÉU DESCONEGUT DE LA RIBA. HOSTALNOU. BIANYA. LA GARRTOXA. GIRONA. CATALUNYA

Havia dedicat un post a la casa Riba a l’Hostalnou, Vall de Bianya, la Garrotxa, Girona, Catalunya :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/04/tresors-de-la-vall-de-bianya-la-riba.html

el dimecres 16.08.2017 m’hi arribava novament per retratar l’absis de la capella que dissenyava l'arquitecte Simó Cordomí i Carrera (Olot, segona meitat del s.XIX - (?), 23 de gener de 1937 ) , autor d'un projecte de reforma de característiques neogòtiques, que no va portar a terme en la seva totalitat, ja que els propietaris només el tingueren en compte en la part corresponent a la capella particular.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1929/02/26/pagina-2/33116570/pdf.html?search=%22simon%20cordomi%22


Patrimoni Gencat : http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=10955
Fa una una afirmació ‘amb anterioritat als projectes de remodelació que a principis de segle va fer Rafael Masó i Valentí (1880–1935), un altre arquitecte barceloní va projectar la capella familiar vers el 1890’. Que contradiu clarament el primer paràgraf, em pregunto ; qui va ser aquest misteriós arquitecte barceloní?.


L'any 1965 l'empresa Laboratorios Sobrino va adquirir la casa i els terrenys que l'envolten; un nou projecte fet per Francesc Vayreda i Bofill ( (1927-2011) va adaptar l'edifici a les funcions industrials, a la capella s'hi col•locaren als finestrals vidrieres amb imatges del santoral vinculades amb el món animal, farmacèutic i veterinari.
http://www.valldebianya.com/index.php/ca/patrimoni/masies

Avui els termes ‘cultura’ i ‘religió’ semblen antònims , hauré de demanar al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) l’advocació d’aquesta capella, i si en tenen imatges del seu interior.

L’edifici és avui la seu de l’empresa Zoetis Manufacturing & Research Spain Sociedad Limitada. http://guiaempresas.universia.es/PFIZER-OLOT.html

Sou pregats de fer-nos saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com qualsevol dada relativa a aquest edifici religiós.

lunes, 14 de agosto de 2017

IN MEMORIAM DE L’AJUNTAMENT I LES ESCOLES PUBLIQUES DE PRADES ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. TARRAGONA

El Valenti Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em feia arribar imatges de l’edifici que acollia l’antic ajuntament i les escoles públiques de Prades abans de la dictadura franquista.




No el trobava com a ‘monument’ a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Baix_Camp#Prades

Està inclòs – sense descripció – a :
http://www.prades.cat/sites/default/files/documentacio/memoria%20descriptiva%20i%20justivicativa.pdf

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

Prades, afegit a la comarca del camp jussà – amb el que té una mínima relació, i cap afinitat de paisatge i clima - , no compta amb un Catàleg de Patrimoni en línia. L’adscripció de Prades a la mal dita comarca del BAIX/BAJO CAMP DE TARRAGONA, des del nostre particular punt de vista, era, és i serà – mani qui mani – una decisió desencertada.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MONT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Catalunya us ho agrairà.

viernes, 11 de agosto de 2017

CASA DE FIGUERES I CAL REVERTER. MONTBRIÓ DEL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA. CATALUNYA

No apareix cap referència al seu autor, ni fins a l’estil arquitectònic, malgrat que al peu de la pàgina 37 de 48 podem llegir ‘ edifici modernista de principis del segle XX ‘ : http://www.montbriodelcamp.cat/docs/poum/Patrimoni_arquitectonic.pdf

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és que ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ , l’argument és groller i sovint fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.
Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La pregunta, QUE EN SABEU D’AQUESTS EDIFICIS DE MONTBRIÓ DEL CAMP?, que publicava al post :
http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=4522


Trobava resposta – una vegada més – per part del Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ que en feia arribar un enllaç:
http://blogs.descobrir.cat/patrimoni/2011/03/07/montbrio-del-camp-cal-reverter/

Projectada per Domènec Sugranyes Gras , (Reus, 12 de desembre de 1878 - Barcelona, 9 d'agost de 1938), arquitecte modernista i noucentista que col•laborà en diverses obres d'Antoni Gaudí Cornet (Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926)i el succeí com a arquitecte del temple de la Sagrada Família, ocupant aquest càrrec entre 1926 i 1936.

Quan a la descripció de la casa llegia; hi ha un molt bon treball en l’ornamentació de la façana, els diferents tipus d’obertures, l’ús de ceràmica al coronament i als sotabalcons, el treball de ferro de forja i la seva asimetria remarcada per la torre de la seva banda dreta.

Farem arribar aquest post al consistori de Montbrió ; ajuntament@montbriodelcamp.cat

Quan al topònim Montbrió, us deixo un interessant enllaç on es tracta de l’origen dels topònims d’aquesta comarca :
http://www.ub.edu/geocrit/sn-67.htm

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

viernes, 4 de agosto de 2017

IN MEMORIAM DE L’ERMITA DE FOIX, ADVOCADA A SANTA MARIA, SITUADA A L’ANTIC CAMI DE TORRELLES AL SANTUARI DE SANTA MARIA , I DE LA CAPELLA DEL ROSER DELS MARQUESOS DE FOIX.

Ajornava com a conseqüència de les previsions de temperatures al voltant del 40 graus, el viatge que havíem de fer el divendres 4 d’agost de 2017 fins a Torrelles de Foix , el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Salvall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ), i l’Antonio Mora Vergés ( L’argentera, el Camps jussà de Tarragona, 01.01.1951 )
Tenia molt a ‘viure’ com explicava a : http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/08/el-patrimoni-indocumentat-de-torrelles.html

En relació a l’ermita de Foix, situada a l’ antic camí de Torrelles al Santuari de Santa Maria de Foix, llegia a patrimoni Gencat; l'ordre de construcció de la capella data del 1707, any que figura a la llinda de la porta d'accés, sembla que per l’Antoni de Peguera i d'Aimeric (1682, Barcelona - 15-mar-1708 Barcelona) signatari del Tractat de Gènova Fundador de l'Acadèmia dels Desconfiats, General de les Milícies (1705-1705) Coronel de les Reials Guàrdies Catalanes (1705-1708); patrimoni Gencat ho atribueix al coronel de la guàrdia de corpus, Ramon de Peguera, al servei de l'arxiduc Carles d'Àustria; qui la va fer bastir al lloc on segons la llegenda s'aparegué la Mare de Déu en una cova. Aquesta cavitat és oberta en el roquer que serveix de base a l'edifici.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, fou incendiada.


Fotografia de la façana de l’ Àngela Llop. En podeu veure més imatges a : http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8143

Quan a la Capella del Roser , hi ha un acord de data 24 d’octubre de 1781,entre la Confraria de la Capella, que presidia Joan Morgades, el regidor Joan Valentí i Ramon de Peguera i Berardo, tercer marquès de Foix.

Pel que sembla, en aquella època, els difunts eren portats a la capella del Roser i després enterrats a Foix.
Quan es va construir la capella de Sant Genís, els funerals es van seguir fent a la capella del Roser, els difunts però, eren portats al cementiri al costat de Sant Genís per poder ser enterrats.

Amb aquest acord, el marquès sol•licitava que es fessin els funerals pels difunts a Sant Genís i d’allí fossin portats al cementiri.

Això va suposar deixar de portar-los a la capella del Roser, on va posar el seu escut d’armes per tal que no en fessin ús els veïns.

Fins aleshores, el rector de Foix feia misses a Foix, a la capella del Roser i a Sant Genís, amb el complement que el baró podia veure la missa a la capella del Roser des de casa seva.

Amb aquest acord, el bisbat de Barcelona efectuà una segregació a la parròquia de Santa Maria de Foix, ja que les capelles de Sant Genís i del Roser eren sufragànies de la de Foix.

Hi havia així dues parròquies el poble de Torrelles.

Dissortadament el Josep Salvany Blanch en la seva visita a la comarca no retratava aquest edifici religiós, que avui ha patit una notable transformació.


http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/alt%20pened%C3%A8s/order/title

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8135

Maria Manuela de Peguera i de Pedrolo, (Catalunya, segle XIX – + 1881) Baronessa de Rocafort de Queralt. Besnéta de Josep Francesc de Peguera i d'Aimeric. Darrera membre de la línia de Torrelles de Foix, morí soltera i deixà els seus béns a les religioses saleses de Barcelona.

http://www.raco.cat/index.php/DelPenedes/article/viewFile/296558/385499

http://diarigran.cat/2015/02/l%E2%80%99aristocracia-penedesenca-el-marquesat-de-foix-23/

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EL PATRIMONI INDOCUMENTAT DE TORRELLES DE FOIX. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

Ajornava com a conseqüència de les previsions de temperatures al voltant del 40 graus, el viatge que havíem de fer el divendres 4 d’agost de 2017 fins a Torrelles de Foix , el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Salvall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ), i l’Antonio Mora Vergés ( L’argentera, el Camps jussà de Tarragona, 01.01.1951 )
Ningú m’havia donat resposta – encara – de qui va ser l’autor de l’edifici de les escoles anteriors a la dictadura franquista : http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/07/in-memoriam-de-lescola-publica-de_21.html


Volia recollit imatges entre d’altres de :

MAGATZEM MONTSARRA
No hi ha dades del seu promotor, ni del seu autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email
coneixercatalunya@gmail.com

CEMENTIRI DE LA PARRÒQUIA DE FOIX
No hi ha dades del seu promotor, ni del seu autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email
coneixercatalunya@gmail.com

LES DOUS
No hi ha dades del seu promotor, ni del seu autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

VILA MARIA
No hi ha dades del seu promotor, ni del seu autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

VILA VERGE BRUNA/ CAL LLAUDET

No hi ha dades del seu promotor, ni del seu autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ANTIC AJUNTAMENT
No hi ha dades del seu promotor, ni del seu autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cafeteria de la Plaça
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8131
No hi ha dades del seu promotor, ni del seu autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cal Ròpia
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8132
No hi ha dades del seu promotor, ni del seu autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cellers de la Mussarra
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8145
No hi ha dades del seu promotor, ni del seu autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és que ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ , l’argument és groller i sovint fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

Torrelles de Foix no disposa d’un Catàleg de Patrimoni en línia, tampoc – malgrat pertànyer a la província de Barcelona d’un Mapa de Patrimoni –; les dades que hem trobat son de patrimoni Gencat, i dels amics de ‘Pobles de Catalunya’.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

viernes, 28 de julio de 2017

EDIFICIS ESCOLARS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. ESCOLA DE NOSTRA SENYORA DE LOURDES DE LA CONGREGACIÓ DE RELIGIOSES FILIPENSES MISIONERES DE L’ENSENYAMENT. BARCELONA

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és que ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ , l’argument és groller i sovint fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La congregació de Religioses Filipenses Missioneres de l'Ensenyament fou fundada per Marc Castanyer i Seda (Mataró, 13 de juliol de 1815 - Barcelona, 28 d'abril de 1878) i Gertrudis Castanyer i Seda (Mataró, 14 d'agost de 1824 - Barcelona, 25 de maig de 1881), germans de Mataró. Volgueren donar resposta als problemes que comportava la industrialització de la ciutat, com ara una deshumanització gradual de la societat, i el fet que homes i dones treballessin a les fàbriques feia que els seus fills no rebessin la mateixa atenció que abans. La congregació havia de dedicar a la "renovació cristiana de la societat" mitjançant l'apostolat i la instrucció cristiana de les nenes i joves, particularment les més necessitades. Els dos germans aviat conceben un projecte més ambiciós: una fundació per la promoció cristiana i cultural de la dona. Hi destinen els béns de l'herència i Segimon hi afegeix els seus. Gertrudis, que havia començat la seva vida religiosa a un convent però en sortí per malaltia sense professar-hi, havia començat a acollir a casa seva nenes pobres, ensenyant-los el catecisme i les primeres lletres.

Ja en 1857, els dos germans comencen a acollir i educar joves a la casa pairal dels Castanyer de Mataró (al carrer de Sant Josep, 18-20) i el mateix any, el bisbe Antoni Palau, en una visita, els encoratja a continuar la tasca. La congregació de les Germanes de Sant Felip Neri començà formalment la seva vida el 21 de novembre de 1858; en poc temps reuneixen fins a 300 nens i joves, fills dels treballadors de les fàbriques i de les minyones que servien a la ciutat. Oferien ensenyament primari, escola nocturna i dominical i catequesi i exercicis espirituals a nenes i joves obreres, guiades per senyoretes i germanes. Són, a Mataró, les primeres escoles d'aquest tipus i les primeres escoles d'adults per a dones. Pius IX beneí l'empresa en 1859, però no obtingué el decretum laudis fins al 7 de desembre de 1870, i l'aprovació definitiva el 7 de juliol de 1914, de mans de Pius XI.

Obren el primer noviciat de noies el 1860, i el 2 de juliol de 1862 es faran els primers vots, i en 1865 els primers vots perpetus. La revolució de 1868 fa que Marc Castanyer s'hagi d'exiliar i que la congregació perdi els seus béns. En restaurar-se, l’any 1870, han d'instal•lar-se a Barcelona, en un pis de la família Puigoriol, al carrer dels Montcada, número 25. Les germanes treballen al barri de La Ribera i al de Gràcia. El 1870 obren també una escola de pagament, i el 1878, en ésser retornada a la família la propietat de la casa requisada de Mataró, Gertrudis Castanyer la ven i amb els diners obtinguts compren una casa, on alhora que un collegi s'instal•larà la casa mare de la congregació, als límits entre Gracia i l'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles,annexionats ambdós ‘manu militari ‘ a Barcelona l’any 1897. L’edifici del col•legi no forma part del Catàleg de Patrimoni de l’Ajuntamnt de Barcelona.


Mataró tenia el tristíssim honor de foragitar a la Congregació Religioses Filipenses Missioneres de l'Ensenyament, i Barcelona el ‘d’oblidar’ incloure l’edifici del Col•legi Nostra Senyora del Lourdes al seu Catàleg de Patrimoni Immoble.

Catalunya no necessita enemics, únicament amb els ‘amics’ ja anem més que servits, oi?.

Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte autor de l’edifici del Col•legi de Nostra Senyora de Lourdes de la Congregació de Religioses Filipenses Missioneres de l'Ensenyament a l’email coneixercatalunya@gmail.com , aquesta mena ‘d’oblits’ acostumen a succeir a les colònies, com és el cas a dia d’avui de Catalunya.

També de l'edifici que va fer funció de noviciat, avui Casa d’Espiritualitat de la Congregació de Religioses Filipenses a Balenyà, a la comarca d'Osona. El marquès d’Oller va encarregar la reforma de la seva casa d’estiueig de Centelles a l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937), tècnicament Balenyà esta dins el ‘territori Raspall’, i malgrat no tenir-ne constància documental, no ens sembla desassenyat atribuir-li aquesta obra, que us sembla ?.

jueves, 27 de julio de 2017

VILADORDIS I EL SEU INACCESIBLE FOSSAR. MANRESA. EL BAGES

Intentava accedir al Cementiri de Viladordis, població integrada avui al terme de Manresa, i em trobava que hi ha una obstacle que talla l’accés al transit rodat.



No sabia trobar cap informació de profanacions, robatoris, espectacles gore ‘,.. que justifiqui aquesta mesura, no coincidia amb cap esser humà per a demanar-li alhora que l’explicació d’aquest fet insòlit, per la ubicació de les escoles públiques abans de la dictadura franquista, d’una i altra cosa, sou pregats de donar-nos-en informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En matèria de robatoris, vandalisme, ...., Ripollet a la comarca del Vallès Occidental, es troba en el primer lloc del rànquing mundial https://www.lmcipolletti.com/robos-y-destrozos-el-cementerio-una-vez-mas-n537315

El REINO DE ESPAÑA té el tristíssim honor de figurar en els primers llocs de quasi totes les coses negatives :

El rànquing de països corruptes

El rànquing de països occidentals ‘poc democràtics’

El ranquing de 'morts oportunes'

....

Quan creuava per l’autopista em donava la sensació que el fossar tenia capella, imagino que advocada al Sant Crist ‘aillat de Viladordis’, i volia confirmar-ho, com el temps m’apressava, i vist l’expeditiu sistema d’impedir l’accés rodat, ho deixaré per més endavant, quan amb més temps podré fer a peu el camí .

Vegeu algunes dades i imatges d’aquest fossar :

http://manresacalidoscopi.blogspot.com.es/2007/10/laltre-cementiri-de-manresa.html
http://manresaacopdull.blog.cat/files/2012/11/Manresa-a-cop-dull-novembre-2012-.pdf