martes, 23 de agosto de 2016

EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. MEMÒRIA DEL BERGUEDÀ ACTUAL. II

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Recordo encara que malgrat la lògica – que us confirmarà mínimament aquesta relació – hi ha haver persones que defensaven que al Berguedà la ‘civilització ‘ va arribar amb l’entrada de les tropes feixistes.

EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA DEL BERGUEDÀ

http://www.bergactual.com/2013/11/28/lescola-josep-prat-salles-de-la-colonia-guixaro-casserres-bergueda-jussa
http://www.bergactual.com/2013/08/04/les-escoles-de-la-colonia-de-sant-esteve-de-guixaro-casserres
http://www.bergactual.com/2015/12/13/in-memoriam-de-la-inacabada-escola-publica-de-saldes
http://www.bergactual.com/2015/07/19/escola-publica-de-cal-bassacs-anterior-a-la-dictadura-franquista-gironella
http://www.bergactual.com/2015/06/21/edifici-de-lajuntament-i-escoles-dolvan
http://www.bergactual.com/2015/05/31/in-memoriam-escoles-de-baga
http://www.bergactual.com/2015/05/17/lescola-republicana-de-gironella-el-bergueda
http://www.bergactual.com/2015/03/09/in-memoriam-escoles-publiques-de-guardiola-de-bergueda
http://www.bergactual.com/2016/03/13/edifici-de-les-antigues-escoles-publiques-de-santa-maria-de-merles-bergueda
http://www.bergactual.com/2016/04/03/ceip-lillet-a-guell-la-pobla-de-lillet
http://www.bergactual.com/2016/04/16/in-memoriam-escola-de-la-colonia-de-sant-corneli-cercs-bergueda
http://www.bergactual.com/2016/06/12/edifici-de-lajuntament-i-escoles-publiques-de-castellar-de-nhug-el-bergueda
http://www.bergactual.com/2016/07/09/in-memoriam-de-lescola-publica-de-malanyeu-anterior-a-la-dictadura-franquista-malanyeu-la-nou-de-bergueda
http://www.bergactual.com/2016/07/21/in-memoriam-de-les-escoles-publiques-de-la-pobla-de-lillet-anteriors-a-la-dictadura-franquista
http://www.bergactual.com/2016/08/21/in-memoriam-dels-edificis-que-acollien-les-escoles-publiques-de-vilada-abans-de-la-dictadura-franquista-el-bergueda
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/08/in-memoriam-dels-edificis-escolars-de.html

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, o destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. MEMÒRIA DEL BERGUEDÀ ACTUAL. I

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.



EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA DEL BAGES


http://www.bergactual.com/2015/01/11/lescola-publica-de-l-any-1929-cornet-sallent-de-llobregat-bages
http://www.bergactual.com/2015/10/04/escoles-escasany-cardona-bages
http://www.bergactual.com/2016/05/01/in-memorian-de-lescola-publica-de-santpedor-bages


EDIFICIS ESCOLAS ANTERIORS A LA DICTADURA D’OSONA


http://www.bergactual.com/2015/09/11/alpens-antic-ajuntament-i-escoles-publiques-osona
http://www.bergactual.com/2015/04/26/edifici-de-les-escoles-de-santa-cecilia-de-voltrega-osona
http://www.bergactual.com/2016/05/08/in-memoriam-de-les-escoles-publiques-de-saderra-anteriors-a-la-dictadura-franquista-oris-osona


EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA DEL RIPOLLÈS

http://www.bergactual.com/2015/08/30/in-memoriam-escola-publica-de-llanars-anterior-a-la-dictadura-franquista-el-ripolles
http://www.bergactual.com/2015/03/22/escola-mestre-andreu-sant-joan-de-les-abadesses-el-ripolles
http://www.bergactual.com/2016/05/22/ajuntament-i-escoles-de-les-lloses-el-ripolles


http://www.bergactual.com/2016/02/28/in-memoriam-dels-mestres-de-sequer-a-catalunya

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, o destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

lunes, 22 de agosto de 2016

IN MEMORIAM DE LES RECTORIES ‘ ESCOLES’ DE CATALUNYA ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

En moltes de les rectories de les parròquies rurals de Catalunya, alhora que ‘ la Doctrina’ s’ensenyava a llegir i escriure, i es feia una ‘selecció’ dels millors candidats/candidates per entrar al servei de l’Església.


L’església catòlica feia en el terreny cultural una gran tasca en el període que va des de la fi de la ‘Santa Inquisició’ abolida l’any 1834 en el regnat d’Isabell II, fins a la signatura de la Carta de recolzament al feixisme promoguda Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940) bisbe, cardenal primat d'Espanya durant la mal dita ‘Guerra Civil’ i/o ‘Cruzada’ , en la qual va ocupar un destacat paper protagonista, el contrapès a seva iniquitat el donaria un altre català, l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), que morirà a Suïssa a la cartoixa de Valsainte l’any 1943. La seva negativa a signar la carta de la jerarquia eclesiàstica, es fonamenta en les terribles conseqüències que tindrà pels fidels que estan en el territori controlat pel govern LEGÍTIM de la II República, i en el mateix devenir de la religió catòlica que veu molt difícil, ‘aquesta guerra passarà, la vostra iniquitat i manca d’amor al proïsme però, no s’oblidarà fàcilment’. La desolació de tantes i tantes esglésies a les Lloses i arreu de Catalunya, la manca de vocacions, i la descreença de la ciutadania, venen dissortadament a confirmar la visió del Venerable Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, quines restes no podran retornar a Catalunya fins a l’any 1978 , en que d’acord amb la seva voluntat testamentària, les seves restes foren traslladades a la catedral de Tarragona, al costat de les del qui havia estat el seu bisbe auxiliar

El sàtrapa com el Cid, guanyava – i guanya – batalles fins desprès de la seva mort.

Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que imatges d’aquells edificis, el testimoni – si encara és possible – de persones que rebien formació, ‘les primeres lletres’ a la rectoria de la parròquia del seu lloc de naixement.

Tinc molt clar que malgrat el seu trist present l’església catòlica va ser un factor de progrés social en èpoques passades, tant com que no va ser la dictadura franquista, la que va portar l’ensenyament a Catalunya.

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, o destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

SANT VICENÇ DE MAÇANÓS. LES LLOSSES. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Retratava l’església de Sant Vicenç de Maçanós, al terme de les Llosses, a la comarca del Ripollès, Girona, patrimoni Gencat ens diu que és un edifici de planta rectangular, amb una sola porta d'accés des de l'exterior, sobre la que hi ha un petit ull de bo, al cantó esquerra de la façana, servint de prolongació a aquella hi ha un petit campanar.


La coberta a dos aigües està formada per cabirons de fusta i teula àrab, essent l'interior de la nau decorat amb una cornisa i una falsa volta de canó feta de maons arrebossats amb dibuix de carreus. La volta és reforçada per nervis d'obra en forma d'arcs, que es recolzen sobre falsos capitells, a la banda d'esquerra del presbiteri, una porta condueix a la sagristia amb dintell i llinda de pedra treballada. Els murs van ser repicats per deixar vista l'obra en pedra, segon és de moda en algunes restauracions, sobre la porta d'accés hi ha un petit cor de cabirons, llates i barana de fusta .


A l'exterior es troba el petit fossar presenta un estat incúria que podem qualificar dissortadament de ‘made in les Lloses’ .

No trobava cap dada relativa a l’ús escolar de la rectoria annexa, que com molts d’aquests edificis està ocupada per usuaris privats. Desconeixem si l’església catòlica com a persona jurídica, percep i declara l’iva corresponent a les rendes d’aquests lloguers. Només a Catalunya, fent una estimació poc rigorosa, hi ha més de 1500 edificis en la mateixa situació.

L’església catòlica feia en el terreny cultural una gran tasca en el període que va des de la fi de la ‘Santa Inquisició’ abolida l’any 1834 en el regnat d’Isabell II, fins a la signatura de la Carta de recolzament al feixisme promoguda per l'Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940) bisbe, cardenal primat d'Espanya durant la mal dita ‘Guerra Civil’ i/o ‘Cruzada’ , en la qual va ocupar un destacat paper protagonista; el contrapès a seva iniquitat el donaria un altre català, l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), que morirà a Suïssa a la cartoixa de Valsainte l’any 1943. La seva negativa a signar la carta de la jerarquia eclesiàstica, es fonamenta en les terribles conseqüències que tindrà pels fidels que estan en el territori controlat pel govern LEGÍTIM de la II República, i en el mateix devenir de la religió catòlica que veu molt difícil, ‘aquesta guerra passarà, la vostra iniquitat i manca d’amor al proïsme però, no s’oblidarà fàcilment’. La desolació de tantes i tantes esglésies a les Lloses i arreu de Catalunya, la manca de vocacions, i la descreença de la ciutadania, venen dissortadament a confirmar la visió del Venerable Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, quines restes no podran retornar a Catalunya fins a l’any 1978 , en que d’acord amb la seva voluntat testamentària, les seves restes foren traslladades a la catedral de Tarragona, al costat de les del qui havia estat el seu bisbe auxiliar.

El sàtrapa com el Cid, guanyava – i guanya – batalles fins desprès de la seva mort.

Per intermediació de Sant Vicenç aixecava la meva pregaria a l’Altíssim, Senyor; allibera el teu poble !!!!!!!!!!!!!!!

domingo, 21 de agosto de 2016

SANTA EULÀLIA DE VILADONJA. LES LLOSSES. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Havíem dinat al Restaurant la Plaça de Matamala, al municipi de les Llosses, a la comarca del Ripollès, Girona, Catalunya.

No trobava cap referència d’aquest local de restauració – cosa que trobo del tot injusta - , i us deixo la meva opinió:

Alhora de valorar el restaurant la Plaça de Matamala, forçosament s’ha de tenir en compte la peculiar situació d’aquest terme municipal de 114,0 km² , amb un cens de 211 habitants a darreries de l’any 2014.

Quan al preu/qualitat és excel•lent , quan al servei – que atén la família - correcte , quan a les instal•lacions - en el context en que es troba – optimes.

La recomanació està clara, quan vingueu a visitar els molts atractius que té les Lloses, diuen que ‘ a les Lloses hi ha mil coses ‘, a la Plaça de Matamala, teniu un bon restaurant on podreu dinar.


Ens arribàvem el Josep Olivé Escarré, amb 90 anys complerts i l’Antonio Mora Vergés , amb 65 a l'antiga parròquia de Santa Eulàlia de Viladonja, que es troba situada a l'extrem Sud del terme, a 1012 metres d’alçada sobre el nivell del mar.


Patrimoni Gencat ens explica que l’actual temple fou reedificat al segle XVIII – amb els diners d’Amèrica ‘ - , sobre la base d'un primitiva església romànica, de la qual guarda la disposició de la nau, ampliada amb una sagristia i capelles laterals. Té un petit campanar de torre amb coberta piramidal a la banda de migdia.

L’any 1802 li fou afegit un vestíbul d'entrada.

Al costat el clos del cementiri, descurat sembla que és ‘ mala costum local ’ al terme de les Lloses .


La concentració de municipis a provocat entre altres danys – de benefici cap – la pèrdua de la memòria històrica dels nuclis integrats, Viladonja, Palmerola ,...., sortosament el bon Déu ens enviava al Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), que feia realitat les paraules del Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985) :

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.


http://www.onomastica.cat/sites/onomastica.cat/files/06_casanova.PDF

Trobàvem l’església de Santa Eulàlia de Viladonja ‘voltada de soledats’. A la ‘nova’ Catalunya s’hauran d’endegar politiques per recuperar l’equilibri demogràfic d’aquesta pobra, bruta, trista, i dissortada pàtria nostra.

sábado, 20 de agosto de 2016

IN MEMORIAM DELS EDIFICIS QUE ACOLLIEN LES ESCOLES PÚBLIQUES DE VILADA ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA. EL BERGUEDÀ

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – al Berguedà i arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

M’explicaven a Vilada que l’escola abans de la ‘ Guerra’ estava situada a l’edifici de l’Ajuntament, dada que es corrobora al mapa de patrimoni: es devia començar a utilitzar com a casa consistorial a la segona meitat del segle XIX. Des de llavors i fins a l'actualitat l'edifici ha servit simultàniament de dependències administratives, magatzem municipal, escola pública, dispensari municipal, vivenda, central telefònica..., Josep Roca ha estat l'autor de l'escut de la façana de migdia i dels esgrafiats de la façana de ponent. Ens agradarà tenir noticia del cognom matern i del lloc i data de naixement d’aquest Josep Roca a l’email coneixercatalunya@gmail.com


I, que en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, també es feia escola a l’Hotel. Edifici que es troba al costat de la carretera C-26, del que no en trobava cap dada – quan es va fer, qui en va ser l’autor, ... - , i que avui està en venda. Sou pregats de fer-nos arribar informació d’aquest magnífic edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Tinc molt clar que no va ser la dictadura franquista, la que va portar l’ensenyament al Berguedà.

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, o destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

jueves, 18 de agosto de 2016

L’EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DE SANT SADURNÍ D’ANOIA VA AIXOPLUGAR TAMBÉ LES ESCOLES PÚBLIQUES?. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – Al Penedès sobirà i arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Llegia a http://oslo.geodata.es/stsadurnia/textos/arquitectonic/12.pdf

La Casa de la Vila de Sant Sadurní d’Anoia [ 1887-1900 ] fou construïda seguint el projecte de l’arquitecte municipal Ubald Iranzo i Eiras (Barcelona, 1854 -1923), sobre el solar ocupat per l'antiga Casa del Comú, datada de 1673, que a finals del segle XIX es trobava en estat ruïnós.

Al vestíbul de l'actual ajuntament es conserva l'escut que hi havia a la façana de l'antiga Casa del Comú, així com una finestra en forma d'espitllera. Les obres van començar el 1887 amb diverses modificacions i ampliacions posteriors. El campanar de ferro forjat que corona el segon cos fou incorporat el 1896, en substitució d'una torre que hi havia a la mateixa plaça. El treball del campanar fou executat per Joan Forns, ferrer de Sant Sadurní.

La darrera modificació es produí amb l'ampliació de la plaça quan el 1945 s'enderrocaren dos edificis deixant al descobert dos cossos més de la façana. Aquesta ampliació de les dependències municipals havia de donar cabuda al jutjat comarcal que s'acabava de crear. Posteriorment hi ha hagut altres reformes d'adequació. Hi havia el projecte de continuar ampliant la plaça enderrocant la resta de cases que la tancaven pel costat del carrer Sant Antoni, però no es va arribar a fer.

És un edifici marcat per l'allargada de la façana, vers la profunditat. Inicialment, la façana només mostrava tres cossos centrats amb la plaça, però el 1945 es va enderrocar l'edifici que tancava la plaça pel costat del carrer Sant Antoni (ca la Tiues), deixant a la vista dos cossos més. Aquesta ampliació és la causa que la torre del rellotge, més alta i sobressortint de la resta, presenti un aspecte tan descentrat. Les fotografies de 1905 mostren una façana encara sense decorar. Posteriorment fou arrebossada i decorada amb esgrafiats de motius florals i cortinatges. S'hi afegiren també els dos fanals, sobre suport de ferro, a cada costat del balcó. L'ampliació posterior reproduí aquesta decoració en els dos cossos nous. Per tal de crear un equilibri amb l'edifici antic, s'incorporà al quart cos un balcó amb balustrada, similar al de la torre del rellotge. Aquesta ampliació implicà la remodelació interior amb l'adaptació als nous usos de la casa que havia quedat al descobert, i una nova distribució dels espais. El material emprat és el maó.



Jordi Contijoch Boada és l’autor d’aquesta fotografia de l’edifici de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia.
No trobava cap referència al seu us com escola pública

L’escola pública [1902-1904 ] va ser obra de Miquel Madorell i Rius (l'Hospitalet de Llobregat, 1869 - Barcelona, 1936), arquitecte municipal de sant Sadurní d’Anoia.

Ens agradarà tenir confirmació – en el seu cas – de l´’us de l’edifici de l’actual Ajuntament com Escola Pública a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, o destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.