sábado, 29 de abril de 2017

L’ABADIA DEL MAL DIT ‘PONT VELL’ DE NAVARCLES. SANT FRUITÓS DE BAGES. CATALUNYA

Escrivia sobre l’esglesiola de la fàbrica del mal dit ‘Pont Vell’ de Navarcles, al terme de Sant Fruitós de Bages l’any 2013, recordo que en aquells anys, els gossos encara es lligaven amb botifarres, i el coneixement públic de la corrupció de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA era baix i/o inexistent per a moltes persones.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/02/sant-antoni-io-santa-llucia-de-la.html

Avui a l’edifici hi ha un local de restauració l’Abadia del Pont Vell.


Em permetien fer fotografies del interior.



Fotografia cedida pel Centre de Documentació de la Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)



Malgrat que en ocasions no ens ho sembla; no hi ha res nou sota el sol.

Una generació se'n va,
i una altra ve,
però la terra es manté sempre.
El sol surt, el sol es pon,
anhelant d'arribar al lloc
d'on tornarà a sortir.
El vent bufa de tramuntana,
ara es gira de migjorn;
dóna voltes i més voltes
i refà el camí que havia fet.
Els rius corren cap al mar,
i el mar no s'omple mai;
però els rius no cessen
d'anar sempre al mateix lloc.
Les paraules són pura rutina
i no val la pena de parlar;
l'ull no s'acontenta del que veu
ni l'orella del que sent.
Allò que ha passat tornarà a passar,
allò que s'ha fet tornarà a fer-se:
no hi ha res de nou sota el sol.
Quan d'una cosa diuen:
«Mira, això és nou!»,
segur que ja existia abans,
en el temps que ens ha precedit.
De les generacions passades
no en queda cap record,
ni en quedarà cap de les futures;
el seu record s'haurà esvaït
entre els qui vindran després.


Fan un cafè excel•lent, espero tornar properament per dinar.

No podíem continuar fins a Sant Benet perquè una esllavissada s’ha endut una part de la carretera, únicament s’hi podia accedir des de Navarcles.

Algú ens feia memòria de que ens trobem a la ‘província’ i no a la megalòpolis de Barcelona. Que el centralisme s’encomana més que la grip, ho tenim assumit des de fa anys. Fins ens atrevim a dubtar que la República Catalana pugui revertir aquesta situació.

domingo, 23 de abril de 2017

QUE EN SABEU DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE MÓRA LA NOVA ADVOCADA A LA MARE DE DÉU DEL REMEI?. RIBERA D’EBRE. TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava la façana de l’església parroquial de Móra la Nova, advocada a la Marededéu del Remei.


Patrimoni Gencat en fa aquesta descripció ; església de tres naus, les laterals més baixes que la central, amb absis semicircular. La nau central està coberta per un sostre pla dividit en cassetons decorats. Les naus laterals estan cobertes per voltes de canó amb llunetes, i s'obren a la nau central mitjançant arcs de mig punt sostinguts per columnes cilíndriques amb capitells d'estil corinti. L'absis presenta una volta semicircular, amb l'arc triomfal sostingut damunt pilastres quadrades amb les impostes motllurades, que enllacen amb una cornisa que recorre la conca absidal. Al seu costat hi ha la sagristia. Als peus del temple hi ha el cor, de molta alçada i sostingut per una volta rebaixada. La il•luminació del temple es fa mitjançant finestrals de mig punt situats a la part superior dels arcs formers que s'obren a la nau central. La façana principal presenta un portal d'accés rectangular emmarcat per dues pilastres que sostenen un entaulament motllurat, damunt del qual hi ha un timpà semicircular amb la imatge de la verge del Remei. Damunt seu hi ha tres finestrals allargats de mig punt amb gelosia. El parament està coronat per un frontó triangular motllurat amb una creu central. El campanar està situat al costat de tramuntana. És de planta quadrada, amb la coberta de quatre vessants i presenta dues filades superposades per cara, formades per tres obertures d'arc de mig punt cada una.

La construcció està arrebossada i pintada. L'interior està decorat per diverses pintures murals. Adossat a llevant de l'església hi ha un edifici destinat a les dependències parroquials.


Fotografia de Jacob Casquete. 2009

Llegia que fou bastida amb la col•laboració de tot el poble entre els anys 1954 i el 1955 – sense fer esment de l’autor del projecte, del que agrairem rebre’n informació a l’email coneixercataunya@gmail.com -. L'antiga església parroquial, de la que ens agradarà rebre’n almenys una imatge, fou destruïda com a conseqüència del conflicte bèl•lic que s’iniciava el 18 de juliol de 1936 amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República

M’explicaven – i no m’ho creia- que Móra la Nova no tenia escola abans de la dictadura franquista, el cens de l’any 1857, ens diu que hi havia una població de 1054 persones, de les que almenys un terç 351 estaven en edat escolar.
Fem recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista i curiosament amb menys població hi havia escola a la Torre de l’Espanyol, a García, a Vinebre,..., esperem la col•laboració dels moranovencs a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El patrimoni històric i/o artístic, és un dels millors actius per atreure al turisme, tant almenys com el patrimoni natural, l’exquisida cordialitat dels catalans, i la nostra gastronomia de reconeguda fama mundial.

Els politics ‘professionals’ no tenen cap argument per explicar l’oblit injustificable en que es troba, més de quaranta anys desprès de la mort del sàtrapa - la gran excusa que ho justificava tot – el patrimoni històric i/o artístic. Entenem que aquesta incúria constitueix un crim contra Catalunya

sábado, 22 de abril de 2017

QUE EN SABEU DE L’EDIFICI QUE ACULL L’AJUNTAMENT DE MORA LA NOVA?. RIBERA D’EBRE. TARRAGONA. CATALUNYA

Veníem de retratar l’edifici que acollia les Escoles Públiques de la Torre de l’Espanyol abans de la dictadura franquista, i que localitzàvem gràcies a la l Carme Borras Sentis, a la que reitero aquí la meva personal gratitud.

M’aturava per retratar l’edifici entre mitgeres de planta rectangular, format per diversos cossos adossats dels que destaca el davanter, orientat al carrer Major que acull la Casa de la Vila de Mora la Nova, qualificat com d’estil noucentista que s’aixecava en les primeres dècades del segle XX. Cap dada de l’autor, ens demanarem informació al Consistori.


Patrimoni Gencat ens diu que presenta la coberta de teula de dos vessants i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal presenta dos portals rectangulars d'accés a l'interior, situats als extrems del parament, i decorats amb una peça a mode de clau. Al centre del parament hi ha dos grans finestrals rectangulars. Al pis, les obertures són rectangulars amb la part superior dels brancals motllurada. Als extrems, damunt dels portals d'accés, hi ha dos balcons exempts amb les llosanes sostingudes per mènsules i barana de balustrada. Els finestrals de sortida presenten el mateix motiu decoratiu que els portals de la planta baixa, i estan emmarcats per dues pilastres que sobresurten del coronament. Al mig del parament hi ha quatre finestres balconeres amb balustrada. El coronament de la façana combina les motllures semicirculars amb les esglaonades. La construcció està arrebossada i pintada.

M’explicaven que NO HI HAVIA ESCOLA a Mora la Nova en els anys previs a la dictadura franquista. Ho trobava força increïble tota vegada que al cens de 1857 consten 1054 persones, i 2.145 a l’any 1930.

Ens agradarà tenir imatges i dades dels edificis que acollien les Escoles Públiques, privades o confessionals a Mora la Nova abans de la dictadura franquista a l’email coneixercatalunya@gmail.com

També – posats a demanar,oi?. – de l’autor de l’edifici de la Casa de la Vila, i el de l’església parroquial advocada a la Mare de Déu del Remei.

Aquesta informació podeu fer-la arribar també a l’email ajuntament@moralanova.cat , els serà MOLT útil per confegir el Catàleg de Patrimoni

Posar ‘ llum’ sobre el Patrimoni històric de Catalunya, és una bona manera de ‘ fer país’.

Antonio Mora Vergés

jueves, 20 de abril de 2017

IN MEMORIAM DELS VOLUNTARIS DE LA CREU ROJA.

Els PRINCIPIS de la Creu i la Mitja Lluna Roja, Humanitat, Imparcialitat, Neutralitat, Independència, Caràcter Voluntari, Unitat i Universalitat, seduïen a moltes persones, dones i homes, que dedicaven una part del seu temps lliure, a fer menys feixuga l’existència de la ciutadania , sota un Regim dictatorial.



Ens sobtava – relativament – que assolida la ‘ democraciola’ , Leocadio Marín Rodríguez (Baeza, Jaén, 10 de novembre de 1942), socialista y presidente de la Cruz Roja española (1986-1990) signés un article al diari El Pais http://elpais.com/diario/1989/02/21/espana/604018807_850215.html

La reforma democràtica de la Cruz Roja Española

Les hemeroteques son plenes de queixes de persones, dones i homes, que se sentien ofesos, perquè un ‘professional’ de la política els/ens vulgues donar lliçons de democràcia.

TOTES les persones que vaig tenir el goig de tractar en els meus anys de voluntari a la ‘casa’, eren, son i seran sempre ‘NOVIOS DE LA VIDA’

Els anys posen tothom al seu lloc, els Partits Politics – de tots els colors – s’han vist - i es veuen - esquitxats per casos de corrupció.

Trobo a faltar un article de l’inefable Leocadio Marín Rodríguez, o d’alguna de les ‘plomes il•lustres’ dels politics ‘professionals’ que insisteixi en la imperiosa necessitat de :

La reforma democràtica del REINO DE ESPAÑA

miércoles, 19 de abril de 2017

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE LA TORRE GORINA DE SANT QUIRZE DEL VALLÈS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

El Joan Navazo Montero, amic d’infància, venia de visita el mati del dia 19.04.2017, i xerràvem llargament rememorant històries passades, la conversa ens portava a parlar de Sant Quirze del Vallès, de la masia de Can Barra, i de la Torre Gorina, que s’aixecava l’any 1888, probablement a instanciés de Josep Gorina i Pujol (Sabadell, juny de 1851 - 14 de gener de 1925 ) per un mestre d’obres i/o arquitecte del que ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com en els anys 1937 i 1938 va ser confiscada i utilitzada com escola pública del poble.


Ves per on incrementava les més de 1100 entrades a https://issuu.com/1coneixercatalunya amb aquesta escola ‘provisional’ de la Torre Gorina a Sant Quirze del Vallès anterior a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.

martes, 18 de abril de 2017

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA A CAN BRUSTENGA. SANTA EULÀLIA DE RONÇANA. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :

Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

En el període 1936-1939 alguns edificis privats van ser confiscats, i entre altres usos van servir com escoles, aquest seria el cas de Can Brustenga a Santa Eulàlia de Ronçana, al Vallès Oriental, o el de la Torre Albagés a Sant Llorenç de Savall, al Vallès occidental.

Ambdós poblacions disposaven d’edificis escolars construïts feia pocs anys :

SANTA EULÀLIA DE RONÇANA

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/antigues-escoles-publiques-de-santa.html

SANT LLORENÇ DE SAVALL

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/05/les-escoles-publiques-la-postal-de-sant.html

De Can Brustenga n’havia publicat en més d’una ocasió :

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2012/05/can-brustenga-de-santa-eulalia-de.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/02/la-capella-de-la-immaculada-concepcio.html

El Mapa de Patrimoni de Santa Eulàlia de Ronçana no fa esment a l’ús com escola que va ‘patir’ Can Brustenga.

El Joaquim Brustenga Etxauri, ho recull però, en el seu excel•lent treball DEL DANUBI AL TENES, en el que explica de forma planera la història dels Brustenga a Santa Eulàlia de Ronçana.


Està fora de dubte que no hi havia cap ‘ necessitat social’ darrere la decisió de confiscar Can Brustenga. Dit això, la casa va servir – de forma temporal – com edifici escolar, i aquesta circumstància , almenys per a mi, la fa mereixedora de figurar en el nostre inventari.

Abans de la dictadura franquista, LA MAJOR PART DE POBLACIONS DE CATALUNYA, incloses també les colònies, tèxtils, mineres, agrícoles, ... , tenien escola, pública, confessional o privada, volem recuperar aquesta part de la prehistòria de la humanitat ‘decent’.

La meva recerca - duta a terme amb els migrats interessos d’un treballador jubilat - em fa adreçar-me principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recuperació de les imatges i/o la història dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Si no apareix a https://issuu.com/1coneixercatalunya , entre les més 1100 escoles que tenim publicades, la del poble on vius i/o vas néixer, pregunta-ho a les persones d’edat que encara estiguin vives, i ens ho envies a coneixercatalunya@gmail.com i/o publica-ho a :
https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts


Sou pregats de fer-nos arribar imatges, i si en teniu coneixement les dades dels arquitectes que les aixecaven , tant d’aquestes, com de les que tingueu coneixement a l’email coneixercatalunya@gmail.com

La memòria històrica es recuperarà NOMÉS si ho volen els ciutadans.

sábado, 15 de abril de 2017

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DEL COLL DE LA GUÀRDIA LADA. MONTOLIU DE SEGARRA. LLEIDA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant l’església de la Mare de Déu del Coll de la Guàrdia Lada, al terme de Montoliu de Segarra, integrada avui al fossar municipal.




Patrimoni Gencat ens explica que és un edifici de planta rectangular, d’una nau amb volta de canó, capçada a partir d’un absis semicircular, coberta exterior a doble vessant i disposa de ràfec de pedra i teula que ressegueix el seu perímetre. A la façana de migjorn s’obre la porta d’accés, d’arc de mig punt. També, a l’edifici, hi ha d’altres obertures, en forma de finestra de doble esqueixada al seu absis i una finestra cruciforme, a la façana de ponent. En aquesta façana trobem un campanar d’espadanya, d’un ull. A l’interior de l’edifici ens trobem que l´absis de la capçalera, amb coberta de quart d’esfera, s’obre a la nau mitjançant un arc presbiteral. Destaquem també la presència d’una capella semicircular buidada al mur de migjorn, al costat de l´absis de l’interior de l’edifici . L’obra presenta un aparell de carreuó o carreu segarrenc, ordenat en filades regular, tot alternant, una filada de carreu rectangular amb una alta filada de carreu quadrat.

Construïda a finals del segle XI o inicis del XII, hi ha notícies històriques tardanes d'aquesta església.
Al començament del segle XIV degué ser refeta o transformada, ja que al 1327 hi consten donatius i llegats a l'obra de Santa Maria del Coll.

L’esglesiola està situada a pocs metres del runam esfereïdor del castell de la Guàrdia Lada , i encara que integrada avui dins del cementiri del poble, hom pensa que en el seu moment va exercir alhora les funcions d’església del castell i de la població que es situa als seus peus.


La primera referència documental sobre el castell o fortalesa de la Guàrdia Lada està datada a l’any 1059. En origen el domini de la fortalesa era dels comtes de Barcelona, establert com a feu dels Cervera. El domini de la fortificació va anar canviant passant per diferents famílies de castlans. Segurament per aquesta raó, el castell donà lloc a un llinatge (Guàrdia o Guàrdia Lada), descendents dels Cervera.

Al segle XIII, Marquesa (filla de Ramon de Cervera i vídua de Guillem de Guàrdia Lada) va donar el castell a l'orde de l'Hospital. Aquesta orde fou cedida a diferents castlans.

Al segle XIX, amb l'abolició de les senyories, el castell deixà de ser propietat de l'orde de l'Hospital.