miércoles, 21 de febrero de 2018

L’ALSINA DE L’ESTUDI DE LA MASIA CATALANA, RETRATADA ENTRE DARRERIES DEL SEGLE XIX I PRIMERES DECÀDES DEL SEGLE XX, I EL SURO XATO , SON LA MATEIXA ?.

Alsina surera de Romanyà de la Selva [ entre 1890 i 1928] Romanyà de la Selva, Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà [ Empordanet, lEmpordà jussà )¡ Catalunya

http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/5817/rec/1

http://www.djibnet.com/photo/romanya/el-suro-xato-6810655714.html

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No està inclosa a : http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeu-nos/arbres-monumentals/am_arbres_monumentals_fitxes/

martes, 20 de febrero de 2018

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PUBLICA A L’EDIFICI DELS ANTICS JUTJATS QUE HAVIEN D’ACOLLIR LA SEU EPISCOPAL DE MANRESA. EL BAGES. CATALUNYA

Ens posavem les piles amb els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista l’any 2015, i a dia d’avui, malgrat l’aplicació de l’article 155, les retallades exponencials que pateix el col·lectiu de jubilats i pensionistes, la gravíssima desatenció els drets socials, i l’atac – una vegada més – a la llengua i la cultura de Catalunya, assolíem la xifra de 1256 a: https://issuu.com/1coneixercatalunya , ens han posat tota mena d’entrebancs, hem rebut amenaces ,---, i malgrat tot continuem esperant trobar col·laboració, perquè la memòria històrica és alhora que un dret nostre, el que tenen les generacions futures en conèixer com era el món, i les passades en que reivindiquem justament el seu pas pel món.

Rebia un email del oac@ajmanresa.cat en el que em deien :

Antic Palau del Consell de la Ciutat de Manresa: (edifici construït a la Baixada de la Seu, conegut fins fa poc com els Jutjats Vells):

El dels antecedents històrics segons informe del doctor Josep Maria Gasol Almendros (Manresa, Bages 1924) , que consta en el “Avantprojecte de Restauració i Condicionament de l’Edifici destinat a Jutjats a Manresa”, de març de 1.972:

El sector urbà de la Baixada de la Seu va ser poblat en el segle XII, com a zona d’expansió del primitiu nucli de la ciutat, situat en l’esplanada superior del Puig Cardener.

En l’any 1.351 els “Consellers” de la ciutat van comprar al veí Francesc Jaffa, un pati i un petit hort annexa, ubicats en el que havia estat antic cementiri, amb l’objecte de construir-hi el palau municipal. Però l’obra no es va portar a terme.

En l’any 1.469 va ser establert com a lloc fixe de reunions la casa del veí Francesc Dalcampra, continua a aquells pati amb hortet annexa, i que a la mort del seu propietari va ser adquirida pel “Consell” com a “domus civitatis”. La planta baixa de l’actual edifici del Jutjat Municipal és segurament vestigi de l’antiga Casa de la Ciutat de Manresa.

La Baixada de la Seu es va formar front al portal nord de la Basílica de Santa Maria, a partit del 1.377, en que el Rei Pere el Cerimoniós autoritzà l’enderrocament de part de les velles muralles i del palau o casa del Senyor Rei, per a donar major vistositat a l’entrada de la basílica que s’estava construint.

Amb façana a la Baixada de la Seu, va iniciar-se l’any 1.661 la construcció del palau per al “Consell de la Ciutat”, sota projecte dels escultors-arquitectes manresans Joan i Francesc Grau.

A finals del segle XVII, davant la perspectiva de creació d’un Bisbat a Manresa, va destinar-se l’edifici en construcció per a seu del desitjat Bisbat.

Al no tenir efectivitat la creació de la nova diòcesis, les obres del palau van quedar aturades, per haver-se traslladat el “Consell Municipal” a la Plaça Major.

Els locals existents de la Baixada de la Seu van ser destinats a oficina del “Mestre Racional” de la ciutat.

A principis del segle XVIII va ser creat el Jutjat de 1ª Instància, establint-se com a seu aquest edifici, que ha estat ocupat ininterrompudament amb la mateixa finalitat fins l'any 2008. En la part de l’edifici sobrera dels jutjats, han tingut domicili unes escoles nacionals i la Comissaria de Policia. La part sobrera dels jutjats i de construcció inconclusa, també va ser destinada a presons, quadres per la cavalleria i caserna per la tropa.


L’any 1.820 va ser habilitat un petit Teatre, que va substituir fins la construcció d’una nova presó. Dita presó, obra de l’arquitecte barceloní Antonio Rovira i Trias (Barcelona, 27 de maig de 1816 - ibídem, 2 de maig de 1889) , va ser inaugurada l’any 1.860, i va ser utilitzada com a tal fins que va quedar antiquada i en desús. Les últimes obres abans de les de l’any 1.978 van ser en el 1.882 , per la instal·lació en els jutjats de l’Audiència de lo criminal, que va funcionar a Manresa fins l’any 1.892.

Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , Catalunya us ho agrairà, i recorde SEMPRE que els vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts,.. tenen TOT EL DRET a saber com van viure el seus avis, besavis, rebesavis,...,

Antonio Mora Vergés

IN MEMORIAM DEL CONVENT I ESCOLA DEL SAGRAT COR. TORROELLA DE MONTGRI. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Trobava una fotografia a la pàgina La Torroella d'abans, ‘ enderrocament de la capella del Convent de les Monges del Sagrat Cor’. Feta per JOAN BACA REIXACH ( Ripollet, Vallès Occidental , e 28 de setembre del 1905 + Terrassa , Vallès Occidental , 24 de gener del 2003) el dia 26 d’agost de 1936.


En trobava referència d’aquell Convent – que intueixo també escola – en un document que explica la reconstrucció del Pont del Ter, per part de presoners :
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/47806/ca/memorial-democratic-torroella-montgri-homenatjat-monolit-presoners-fer-pont-ter.do

Molts d’aquests treballadors van ser allotjats al Cafè de la Lliga, al col·legi de les monges del Sagrat Cor i en un local anomenat “La Escuela”, al costat de la Rectoria file:///C:/Users/Usuario/Downloads/187839-281253-1-PB.pdf

En relació a l’autor de la fotografia JOAN BACA REIXACH ( Ripollet, Vallès Occidental , e 28 de setembre del 1905 + Terrassa , Vallès Occidental , 24 de gener del 2003 ), fou arquitecte municipal de Torroella de Montgrí a Terrassa https://issuu.com/arxiusdeterrassa/docs/guia_de_fons_arxiu_terrassa_2/181

Ens agradarà rebre fotografies a l’email coneixecatalunya@gmail.com d’aquell convent, i confirmar – en el seu cas – si era escola, i fins quan va funcionar.

Ja sabeu que això de ‘ a internet es troba tot ‘ és mentida.

Antonio Mora Vergés

lunes, 19 de febrero de 2018

DE L’HORT DELS TORRETS A L’HORT DE LES TORRETES. XERTA. L’EBRE JUSSÀ [ BAIX EBRE ] . TARRAGONA. CATALUNYA

El Jose Maria Benet em feia arribar un parell de fotografies de la finca coneguda com els Horts de les Torretes a Xerta.



L’ Antoni, Gallardo i Garriga ( 1889-1943), l’havia retratat l’any 1936, i la identificava com ‘Hort de les Torrets a Xerta’.


L’edifici no apareix en la minsa llista de monuments de Xerta ‘ https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Baix_Ebre#Xerta

En la nostra visita documentaven :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/06/hotel-villa-retiro-monument-spa-xerta.html
http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=226241&fromPage=

No trobàvem - si existeix – el Catàleg de Masies de Xerta.

El model d’explotació agrària que representa la masia, no reeixia en molts indrets de la Catalunya nova, la toponímia en recull alguns exemples :

Mas de Barberans Montsià

Masdenverge Montsià

Masllorenç
Baix Penedès

Maspujols Baix Camp

el Masroig Priorat

Les imatges del Jose Maria Benet evidencien una gran transformació de l’edifici.

Faig servir sempre que puc – i fins que ho prohibeixi l’article 155, i/o els partits de l’eix del mal – paraules de la llengua catalana, jussà, sobirà; el castellà no té mots específics per referir-se a qüestions orogràfiques, i utilitza els adjectius, ALTO/BAJO, que son del tot inapropiats al meu entendre, i que s’imposaven ’ manu militari’ – com tot el que ve de Madrid – en fer la descripció comarcal.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de la història d’aquesta casa, com també de :

Vista general del Mas del Abat a Tivenys
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/5983/rec/38

Vista general de la Masia del Pous a El Perelló
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/5561/rec/37

Vista general de la Casa del Teosa de Bítem
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/6888/rec/34

Gràcies a la Montse Povill Granell, podíem documentar la dissort DEL MAS DE MOLLET DE BENIFALLET.
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2018/02/in-memoriam-del-mas-de-mollet.html

Queda molta feina en l’àmbit de la documentació del patrimoni històric i/o artístic, i anem TANT, TANT, TANT endarrerits, que potser quan acabem la feina, ja serà inútil.

Ens agradaria que alguna publicació en llengua catalana es fes ressò de la nostra tasca.

Esperem la col·laboració de tothom els creients amb l’esperança certa que la Verge de la Cinta us ho agrairà, i la resta perquè els vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts,.. tenen TOT EL DRET a saber com van viure el seus avis, besavis, rebesavis,..., Catalunya també us ho agrairà.

Esperem les vostres aportacions, dades, fotografies,.., a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

domingo, 18 de febrero de 2018

IN MEMORIAM DELS BUSSANYA DE MOIÀ. EL MOIANÈS. CATALUNYA

Trobava una fotografia feta entre 1890 i 1936 per un autor desconegut, i publicada a l’Estudi de Masia Catalana ‘Vista general de Can Busanyà de Moià’


Patrimoni Gencat ens diu ; MAS BUSSANYA

Masia rural amb façana encarada a migdia amb un nucli antic anterior al segle XVI, a on avui són les masoveries. Al segle XVII hom li afegí una torre de planta quadrada amb coberta a quatre aigües. De l'estructura primitiva es conserven encara diferents elements arquitectònics, destacant entre ells un arc apuntat que dona accés als estables. Actualment part de l'edifici és utilitzat com a residència d'estiu.
Segons una inscripció que hi a la part afegida al nucli original anterior al segle XVI, sabem que Jacint Bussanya, notari de Barcelona, fou propietari de la casa l'any 1644.
http://www.moianes.net/galeria/displayimage.php?album=search&cat=0&pos=0


CAPELLA DE SANT JACINT DEL MAS BUSSANYA

Capella de nau única, amb absis semicircular. Coberta de teula a dos vessants, amb voladís senzill. Parament d'obra amb façana de pedra artificial encarada a nord-est. El portal d'accés queda emmarcat per dos pilastres i un dosaret de pedra. Els capitells que franquejen l'accés, sostenen capitells amb decoració geomètrica senzilla.

El conjunt és coronat per una petita espadanya coberta també de teules.

Capella construïda en el Segle XIX emmarcada en els "revivals" romàntics. La tipologia segueix les directrius marcades pel neoromànic. En el timpà de l'arc d'accés, bloc de pedra amb l'escut nobiliari de la família Bussanya.
http://www.moianes.net/galeria/displayimage.php?album=search&cat=0&pos=6

Cap dada de l’autor de la capella, «Spain is different!».
http://www.moianes.net/galeria/displayimage.php?album=search&cat=0&pos=1
http://www.moianes.net/galeria/displayimage.php?album=search&cat=0&pos=5

CASA BUSSANYA . Altres noms: Rectoria


Adreça: Plaça Major/ Plaça del Carreró/ Carrer de Rafel Casanova

Gran casal urbá construït al s.XVIII i façana dividida respectivament a migdia i l'altra a ponent. Entrada per un portal d'arc rebaixat a la banda de migdia que dona pas al vestíbul. La planta noble presenta una barana de pedra. Les obertures (2 a cada vessant de la façana) queden emmarcades per brancals i llindes de pedra. Tot el parament de la façana presenta esgrafiats amb motius geomètrics i vegetals. Es troben en força mal estat.

Els Bussanya s'extingiren amb el matrimoni de Ramon Bussanya i Avelina Ferrer que no varen tenir fills. Aquest van deixar la casa a la parròquia del poble a finals del segle XVII (quan ni havia una comunitat d'uns 30 capellans)
http://www.moianes.net/galeria/displayimage.php?album=search&cat=0&pos=6

Moià i el Moianès son destinacions properes per als habitants de la conurbació Barcelonina; recomanar doncs que poseu aquesta comarca a la vostra agenda és pur sentit comú.

Vegeu :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/05/moia-des-eglises-sant-jacint-de.html
http://moianes.net/
http://www.moianes.net/galeria/thumbnails.php?album=search&type=full&search=bussanya

Ens agradarà tenir noticia de l’autor de la reformar del Mas Bussanya, i de l’autor de la Capella de Sant Jacint a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Moià, el Moianès i Catalunya us ho agrairan.

Antonio Mora Vergés

P/D

Feu-ho arribar amb prec de publicació a la TOSCA latosca@latosca.cat

QUE EN SABEU DE CAN MORA DE VILAMITJANA?.DE LA COOPERATIVA AGRICOLA DE SANT BARTOMEU?. DE L’HOTEL NERETS? TREMP. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Em cridava l’atenció una fotografia de l’any 1935 ‘ Camí d'accés a Can Mora a Vilamitjana’, Pallars jussà, Lleida, Catalunya, de l’ Antoni Gallardo i Garriga ( 1889-1943), un dels més prolífics autors de l’Estudi de la Masia Catalana :

http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/Gallardo%20i%20Garriga,%20Antoni,%201889-1943/mode/exact

Avui forma part del terme municipal de Tremp que curiosament als anys 30 Del segle XX era el terme pallarès més petit, i un dels més petits de Catalunya. Entre 1970 i 1973 fou incrementat amb els antics termes d'Espluga de Serra, Fígols de Tremp (o de la Conca), Gurp de la Conca, Palau de Noguera, Sapeira, Suterranya i Vilamitjana, i es convertí en el de més extensió, del Pallars Jussà i de tot Catalunya, amb 302,8 km²
Això de ‘concentrar municipis’ és una mala praxis que amb l’excusa de l’estalvi – menys ajuntaments, menys càrrec polítics, quan tothom sap que a Catalunya, una bona , part dels ‘petits ajuntaments’ estan administrats per persones que no reben cap compensació econòmica, – aconsegueix ‘esborrar’ ràpidament la memòria històrica; qui se’n recorda avui de Sant Andreu de Palomar, reduït avui a ‘Sant Andreu’ com a barri de la ‘ gran Barcelona’; cosa semblant succeeix també a les concentracions dutes a terme, als Pallars, a la Noguera, a la Segarra,..., felicitem – cal tenir fair play – als cleptofeixistes que una vegada més, han aconseguit el seu objectiu d’anorrear un xic més Catalunya, no oblidem mai però, que han comptat, i compten amb la col·laboració de molts que es diuen ‘catalans’.

La Dalila Teruel em deixava un comentari al Facebook ; em van explicar : jove pobre volia pubilla de Vilamitjana. Enamorats els dos. El pare de la noia va dir al noi: m'agrades però ets pobre i no li pots donar a la neva filla el que necessita, et dono 5 anys. El noi va marxar a l'argentina i als 4 anys i mig va tornar ric. Va fer aquesta casa i va ser el regal de casament. Ni idea si es veritat.

Cap dada de com passava a ser la seu de la Cooperativa Agrícola de Sant Bartomeu.


Josep Salvadó i Sansa . 1982. Vista de l'edifici

Cap dada tampoc de la seva transformació en el hotel Nerets, una pàgina en llengua castellana, explica que es va construir l’any 1886, i es va reformar l’any 2009; per descomptat, cap dada de l’autor de l’edifici, del de la reforma, del promotor,..., «Spain is different!»

Patrimoni Gencant en diu ; l'antiga cooperativa de Sant Bartomeu es troba situada a la carretera en direcció Tremp, a l'Avinguda Catalunya, a la sortida de Vilamitjana.

És un edifici de planta quadrangular i tres nivells d'alçat, planta baixa i dos pisos. Destaca per la seva composició simètrica.

L'edifici ha estat reformat, tant a nivell exterior com interior, degut al canvi d'us en establiment hoteler. La façana presentava un arrebossat uniforme, amb simulació de grans carreus en la planta baixa, que ha estat retirat i deixat en pedra vista.

Destaquen les obertures d'arcs rebaixats de la planta baixa, emmarcats de pedra regular. La dovella clau de la porta d'accés sobresurt en el seu extradós i mostra la data de 1886. Les franges de color són intervenció posterior. Unes línies d'imposta motllurada divideixen els pisos horitzontalment i destaquen així mateix els balcons amb baranes de ferro del primer pis i la cornisa motllurada, amb decoració de prismes, que sobresurt del ràfec. La resta de façanes presenten igualment el parament de pedra vista i les finestres disposades simètricament, moltes de les quals són d'obertura posterior.


La coberta és a quatre vessants i és rematada per un prisma quadrat a quatre vessants amb una cúpula d'observació astronòmica a sobre.

La seu de la Cooperativa Agrícola de Sant Bartomeu fou instal·lada l'any 1886.

Qui explicarà la història de Can Mora?

Qui sap com arribava a ser la Seu de la Cooperativa Agrícola de Sant Bartomeu ?.

Qui coneix com es transformava en el hotel Nerets ?.

Funciona l’observatori astronòmic ?. Té relació amb l’Hotel ?

Quan al nom de l’establiment trobava ; El neret (Rhododendron ferrugineum) és un arbust de la família de les ericàcies. També rep el nom de gavet,abarset, barset, boix de Núria, gafet, ganxet o talabard. Creix just per sobre del límit arbori als Alps i Pirineus (és part de la flora de Catalunya), el Jura i nord dels Apenins sobre sòls àcids.

En matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic , cada resposta, genera més preguntes, oi?.

A tots els que tenen interès en aquestes qüestions, gràcies.

Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Vilamitajana, Tremp, el Pallars jusà i Catalunya us ho agrairan. .

Faig servir sempre que puc – i fins que ho prohibeixi l’article 155, i/o els partits de l’eix del mal – paraules de la llengua catalana, jussà, sobirà; el castellà no té mots específics per referir-se a qüestions orogràfiques, i utilitza els adjectius, ALTO/BAJO, que son del tot inapropiats al meu entendre, i que s’imposaven ’ manu militari’ – com tot el que ve de Madrid – en fer la descripció comarcal.
Ebre/ sobirà jussà, Camp jussà/ sobirà de Tarragona, Empordà jussà/ sobirà , l’Urgell jussà/ sobirà , el Vallès jussà/ sobirà , …, em sorprenia – relativament- que ens colessin Alt Àneu, Baix Pallars,....

El despoblament de la Catalunya interior únicament es podria revertir des d’una República Catalana.

Antonio Mora Vergés

sábado, 17 de febrero de 2018

DE CAN SUBIRATS A L’HOTEL DEL MAS SUBIRATS. MORA LA NOVA. RIBERA D’EBRE. TARRAGONA. CATALUNYA

Els autors de l’Estudi de la Masia Catalana feien entre darreries del segle XIX i els primers decennis del segle XX una feina impagable, més extensa a la Catalunya ‘Vella’ – on la masia tenia una llarga tradició – i força menys a la Catalunya ‘Nova’ ; de la Ribera d’Ebre comptava 30 fotografies, i la major part no tenen res a veure amb la masia i el seu món.

Em cridava l’atenció una fotografia ‘Vista general de Can Subirats a Mora la Nova’ de 1935 de l’ Antoni Gallardo i Garriga ( 1889-1943) que ens deixava una extensa col·lecció : http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/Gallardo%20i%20Garriga,%20Antoni,%201889-1943/mode/exact/page/14
http://ilercavonia.wikia.com/wiki/Antoni_Gallardo_i_Garriga


Per descomptat, l’edifici no forma part del minso llistat de ‘monuments’ https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_la_Ribera_d%27Ebre#M%C3%B3ra_la_Nova

I no trobava - si existeix , que ho dubto – el Catàleg de Masies de Mora la Nova.

Val a dir que a la Catalunya ‘nova’ la masia no va reeixir, i que aquesta mena d’edificacions son aquí l’excepció i no la norma.

Explicat tot l’anterior, i malgrat la Ribera d’Ebre va ser un indret especialment castigat en aquella ‘ festa major genocida ‘ que van organitzar els sediciosos feixistes entre els anys 1936 i 1939, l’edifici, transformat avui en hotel i restaurant continua dempeus.


Feu un tomb per aquestes comarques allunyades de la conurbació barcelonina, Priorat, Ribera d’Ebre, Terra Alta, no us cregueu el que diu el poca solta del Joaquim Masferrer i Cabra, més conegut com a Quim Masferrer, (Sant Feliu de Buixalleu, 22 de juny de 1971), aquí trobareu gent assenyada, amable, reservada, discreta,.., que us faran particularment grata l’estada en aquestes comarques paradisíaques.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com