lunes, 18 de marzo de 2024

EXISTEIX ENCARA CAN PILTRÉ? BELLVER DE CERDANYA. LLEIDA

 El Josep Llaudó Majoral (Olopte, Cerdanya, 4 d'octubre de 1923 - Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 23 d'abril de 1984) retratava l’any 1967.  Un pastor amb un ramat d'ovelles davant una masia deshabitada de Santa Eugènia que s'utilitza com a  servei de corral. Can Piltré. Situació: Sobre la vall de Ridolaina, vessant dreta a 1000 m. D'altitud.


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6369/rec/5

No la sabia trobar a :

https://www.bellver.org/actualitat/projectes-municipals/pla-dordenacio-urbana-poum/poum_bel_cataleg_de_bens_a_protegir.pdf/view

 Trobava però: 


Escola d'Ordèn. Com és mal costum. Cap dada. Esperem la vostra informació , i àdhuc fotografies de quan exercia com escola a l'email castellardiari@gmail.com 


L'Escola d'Olià. 


L'Estudi (1931 - entre 1964 i 1966) fou un antic col·legi localitzat a l'entitat de població d'Olià, que pertany al municipi de Bellver de Cerdanya.

Fou un col·legi dels tres pobles germans (Olià, Nas i Santa Eugènia de Nerellà).

 L'edifici és localitzat a l'entrada del poble d'Olià.

És un edifici rectangular de dues plantes, en bon estat de conservació construït amb totxana, arrebossat i pintat, pel que respecta la teulada s'ha utilitzat teula àrab. A la primera planta s'hi donava classe, era una aula única. A la planta superior hi havia l'allotjament del professor/a.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor  a l’email castellardiari@gmail.com , i per descomptat Esperem la vostra informació , i àdhuc fotografies de quan exercia com escola.

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


MAS I CAPELLA DE L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL. ALÀS I CERC. L’URGELL SOBIRÀ. VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

El Josep Llaudó Majoral (Olopte, Cerdanya, 4 d'octubre de 1923 - Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 23 d'abril de 1984) retratava l’any 1967, Façana i mur exterior de la Casa de Sant Miquel. Deshabitada. Alàs i Cerc. L’Urgell sobirà. Vegueria dels Pirineus  

 


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5924/rec/2

La retratava A. Moras, l’Antonio Moras Navarro, eminent fotògraf del Patrimoni  històric q.e.p.d


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15452

L'Urgell sobirà, Catalunya, tenen pendent fer un reconeixement públic a l'excel·lent tasca que duia a terme l’Antonio Moras Navarro. Queda escrit.

Existeix encara, la retratava  el 18 Març de  2013,  Ferran Llorens

 


https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Capella_de_Sant_Miquel_%28Al%C3%A0s_i_Cerc%29_-_1.jpg

No podia accedir al Catàleg de Masies d'Alàs i Cercs. Hi ha - cada vegada més - especialistes en complicar les coses senzilles, oi?. 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-del-mas-de-sant-miquel-alas-i-cerc

Recordem obiter dicta allò que es recull a  :

Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local.

Artículo 25, 2, a) Urbanismo: planeamiento, gestión, ejecución y disciplina urbanística. Protección y gestión del Patrimonio histórico. Promoción y gestión de la vivienda de protección pública con criterios de sostenibilidad financiera. Conservación y rehabilitación de la edificación

Mutatis mutandis però, en no establir-se cap sanció per incompliment , s’entén d’aplicació l’article 26 en els terme que cantava la Trinca

https://www.youtube.com/watch?v=jXJSJHwNRPo

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta  tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 

domingo, 17 de marzo de 2024

TENIU DADES DE L’ARQUITECTE/S QUE REFEIEN L’ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ SAVALL?.

 

Sant Llorenç Savall en l’aspecte religiós depèn del Bisbat de Vic.

Això, però, ni explica, ni justifica l’absència de dades relatives a l’església parroquial, reformada desprès de la victòria des sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i  DEMOCRÀTIC de la República


https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-llorenc-savall

https://www.fideltrias.org/img/articles/Full_SLL.pdf

Altar del Roser

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/9719/rec/1

Mare de Déu de Sant Llorenç Savall

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/9752/rec/4

Ens agradarà tenir dades de la casa més que centenària al carrer de Barcelona.

 


També de Cal Sabaté del carrer Nou

 

Recordem obiter dicta allò que es recull a  :

Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local.

Artículo 25, 2, a) Urbanismo: planeamiento, gestión, ejecución y disciplina urbanística. Protección y gestión del Patrimonio histórico. Promoción y gestión de la vivienda de protección pública con criterios de sostenibilidad financiera. Conservación y rehabilitación de la edificación

Mutatis mutandis però, en no establir-se cap sanció per incompliment , s’entén d’aplicació l’article 26 en els terme que cantava la Trinca

https://www.youtube.com/watch?v=jXJSJHwNRPo

  Que Sant Llorenç  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

CABRERA D’ANOIA / ABANS D’IGUALADA. EXISTEIX.

 

Mossèn, Pere Bosch i Ferran(  1888 – 1945.) retratava  abans de 1934,  Cabrera d’Igualada, avui Cabrera d’Anoia.

Cavalls, públic i mossèn a l'aplec de Sant Antoni de Cabrera d'Igualada


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Cabrera%20d'Igualada

El Josep Salvany Blanch,  retratava Cabrera d’Anoia :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/Cabrera%20d'Anoia

També els amics de Pobles de Catalunya :

https://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=080288

No sabia accedir  al Catàleg de Patrimoni, ni el de Masies.

Llegia; subsisteixen una sèrie de cases de pagès, algunes de les quals documentades des dels segles XIV i XV, com el Mas de la Guitza, el Mas de les Fenoses, el Mas Martorell, el Mas de la Guilera, el Mas de la Bleda, el Mas dels Babots o Cal Ros dels Abegots, Can Torrents, Can Canals, Can Codony, la Guixereta, Can Planes, Can Sègol, els Costats, Mas Castells, i Can Fuster. El Mas dels Clavers o Can Gallego centra la caseria del mateix nom.

CAPELLA DE SANT MIQUEL. CABRERA D’'ANOIA. L'ANOIA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2022/10/capella-de-sant-miquel-cabrera-danoia.html

EL CASTELL DE CABRERA i ESGLÉSIA ROMÀNICA DE SANT SALVADOR

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/05/el-castell-de-cabrera-i-esglesia.html

CASTELL DE CABRERA D’ANOIA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/10/castell-de-cabrera-danoia.html

La relació de Patrimoni Gencat és massa breu:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_l%27Anoia#Cabrera_d'Anoia

Recordem obiter dicta allò que es recull a  :

Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local.

Artículo 25, 2, a) Urbanismo: planeamiento, gestión, ejecución y disciplina urbanística. Protección y gestión del Patrimonio histórico. Promoción y gestión de la vivienda de protección pública con criterios de sostenibilidad financiera. Conservación y rehabilitación de la edificación

Mutatis mutandis però, en no establir-se cap sanció per incompliment , s’entén d’aplicació l’article 26 en els terme que cantava la Trinca

https://www.youtube.com/watch?v=jXJSJHwNRPo

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


 

ÒDENA. LA GAZA DE LA DICTADURA FRANQUISTA. L’ANOIA

 

https://www.regio7.cat/anoia/2011/01/03/odena-rescata-historia-seu-poble-51430334.html

https://www.todocoleccion.net/postales-cataluna/odena-1-vista-general-fotografica~x290968773

No trobava imatges d’Òdena, ni al Fons Estudi de la Masia Catalana, ni al Fons Salvany,  recordem que la dictadura feia una extraordinària feina destructiva en tots els àmbits.

De masies n’hi havia, i encara n’hi ha :  

https://patrimonicultural.diba.cat/index.php/municipi/odena

https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-11488-cat-masies_del_terme_ddena.htm

N'havíem fet algunes publicacions : 

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE D’ÒDENA. L'ANOIA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/02/esglesia-parroquial-de-sant-pere-dodena.html

IMATGES PERDUDES DE L’ANOIA.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/02/imatges-perdudes-de-lanoia.html

SANT MIQUEL D’ÒDENA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/07/sant-miquel-dodena.html

EL MAR D’ÒDENA. L’EXPLOTACIÓ DEL GUIX.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/02/el-mar-dodena-lexplotacio-del-guix.html

ÒDENA. EL CASTELL DE GUIX

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/02/odena-el-castell-de-guix.html

TORRE D’ ÒDENA; SIMBOL I REFERENT.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/09/torre-d-odena-simbol-i-referent.html

ÒDENA. TEMPS, ERA TEMPS.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/09/odena-temps-era-temps.html

L’ANOIA DESCONEGUDA. LA MERCÈ DE CAN MACIÀ .ÒDENA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/02/lanoia-desconeguda-la-merce-de-can.html

CENTRE UNIÓ AGRÍCOLA D’ÒDENA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/09/centre-unio-agricola-dodena.html

ERMITA I RELLOTGE DE SANT BERNABÉ D’AGUILERA. ÒDENA. L’ANOIA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/08/ermita-i-rellotge-de-sant-bernabe.html

IN MEMORIAM. EDIFICI DE L’AJUNTAMENT I ESCOLES D’ÒDENA. L’ANOIA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/03/in-memoriam-edifici-de-lajuntament-i_7.html

EDIFICI DEL L’AJUNTAMENT ‘NOU’ I ESCOLES D’ÒDENA. L’ANOIA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/03/edifici-del-lajuntament-nou-i-escoles.html

ERMITA DE SANT PERE DE LES BOTXES O BOTGES. ÒDENA. L’ANOIA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/01/ermita-de-sant-pere-de-les-botxes-o.html

CAPELLA DE SANT SEBASTIÀ. ÒDENA. L’ANOIA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/01/capella-de-sant-sebastia-odena-lanoia.html

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA MARE DE DÉU DE LA PAU D’ÒDENA. L’ANOIA.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2020/02/esglesia-parroquial-de-la-mare-de-deu.html

ÒDENA, BALLADA COUNTRY AL PARC DE LA FONT.

https://espaicountry.blogspot.com/2011/06/odena-ballada-country-al-parc-de-la.html

ÒDENA, PRIMERA BALLADA DE TARDOR 2012

https://espaicountry.blogspot.com/2012/09/odena-primera-ballada-de-tardor-2012.html

ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DE LA PAU. ÒDENA. L’ANOIA.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/esglesia-de-la-marededeu-de-la-pau.html

  SANTA MAGDALENA DE L’ESPELT. ÒDENA.  L’ANOIA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2012/09/santa-magdalena-de-lespelt-lanoia.html

CAN SABATER

https://www.cansabate.com/ca/

Ens agradarà tenir noticies i imatges de la capella de Can Sabater i de la seva advocació a l’email castellardiari@gmail.com

Als anys 70 del segle XX, els propietaris del mas van bastir sobre les antigues estructures de la casa una residència de grans dimensions, la qual configura la imatge actual del conjunt.

El projecte de la reforma de la casa el va fer l'arquitecte Josep Ribas i González (Barcelona, 24 d'abril de 1929 - 21 de novembre de 2011)  i el del jardí Joan Pañella i Bonastre  (Barcelona, 1916-ibíd. 1992) j, director de l'escola de jardineria de Barcelona.

 


https://www.instagram.com/p/CrA6RPqtUOc/

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

 

TENIU DADES I IMATGES DE L’ESCOLA PARROQUIAL DE SANT JOSEP DE CAN PALET?. TERRASSA

 

Em portava fins a Can Palet una Ballada Country, de fet,  en realitat és l’afició de la meva esposa per aquesta dansa el que en fa voltar per arreu. Val a dir però, que intento conciliar la seva afició amb la meva, i en aquesta ocasió retratava l’església de Sant Josep, i en la recerca de dades històriques,  esbrinava que havien existit unes Escoles Parroquials de les que trobava una imatge amb poquíssima resolució on apareix l’edifici de l’escola parroquial  i l’església de Sant Josep de Can Palet.


https://www.diarideterrassa.com/ahir-i-avui/023/04/26/un-edifici-dels-temps-actuals/?fbclid=IwAR1V2zn2PmzPWxNNMF0i_L9EfAALouhPcMkuFAXvKGBCaBcy3HxT0wLf7Ng

 


http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2017/12/inventari-de-les-campanes-terrassenques.html

https://www.diarideterrassa.com/deportes/2018/07/27/renacimiento-san-joserecuperar-historia/

Ens agradarà tenir noticia  a l'email castellardiari@gmail.com de l'autor d'aquell senzill edifici, ara desaparegut, i del de la reforma que convertia l'espai en l'atri - Espai tancat de pòrtics o de mur baix, que dóna accés a un edifici de l'església. 

Entenem, no compartim però,  que els mitjans han de " crear "  noticies.  Per a nosaltres el que haurien de fer, és explicar-nos la historia  - en aquest cas, local - . 

Que Sant Josep i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


domingo, 10 de marzo de 2024

EL BOIX. SEVA. OSONA

 

L’ANTONIO GALLARDO I GARRIGA (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942), li poso la O al nom, perquè com en el meu cas, en aquella època no es permetia la inscripció al Registre Civil de noms en altres llengües que no fossin el castellà –  “ ells “ en diuen espanyol – . La Constitució de 1978 però, l’anomena correctament castellà.    Retratava l’any 1931, Vista lateral del Boix. Seva. Osona



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1179/rec/37

Existeix, en l’actualitat és un establiment de turisme rural.

https://www.facebook.com/MasCanBoix/?locale=es_ES

Recordem obiter dicta allò que es recull a  :

Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local.

Artículo 25, 2, a) Urbanismo: planeamiento, gestión, ejecución y disciplina urbanística. Protección y gestión del Patrimonio histórico. Promoción y gestión de la vivienda de protección pública con criterios de sostenibilidad financiera. Conservación y rehabilitación de la edificación

Mutatis mutandis però, en no establir-se cap sanció per incompliment , s’entén d’aplicació l’article 26 en els terme que cantava la Trinca

https://www.youtube.com/watch?v=jXJSJHwNRPo

Tot incompliment de la llei  és greu, amb independència de que rebi o no una sanció, molts ajuntaments catalans no han fet la “ feina”  que els pertocava.

No és una excusa vàlida – per justificar la inacció -  que el GOBIERNO mentis l’11M

https://www.20minutos.es/noticia/5225894/0/sanchez-arremete-pp-aznar-recordar-11m

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.