jueves, 23 de febrero de 2017

IN MEMORIAM DE LA SOCIETAT DE SOCORS MUTUS LA CARITAT DE BOADELLA. L'EMPORDÀ SOBIRÀ

El Joan Dalmau Juscafresa publica unes fotografies de l’edifici que aixoplugava la societat de socors mutus la Caritat a la comarca de l’Empordà sobirà, mal dita ‘ALT’, traducció del castellà ALTO, la llengua catalana té mots específics per qüestions de toponímia, sobirà i jussà, i altres per parlar de persones i/o objectes concrets ALT/BAIX

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=bOADELLA&page=3&pos=22

Un fenomen social ben palès a moltes poblacions de l'Alt Empordà a partir de la segona meitat del segle XIX és la creació de societats de beneficència. Aquestes tenien, entre d'altres funcions, la finalitat d'ajudar econòmicament als socis que per alguna raó es quedaven desprotegits i en situació precària. Amb el temps aquestes societats varen esdevenir centres de reunió local i promotores de múltiples activitats lúdiques i culturals. La disposició d'un local on desenvolupar totes aquestes tasques va portar a la construcció d'uns peculiars edificis dels quals l'arquitecte Josep Azemar i Pont (Figueres, 1862 - Barcelona, 1914) arquitecte municipal de Figueres entre els anys 1899 i 1914, es va convertir en un dels principals dissenyadors.

L'embrió de la societat de Boadella es gesta el febrer de 1868 quan en una reunió a l'Ajuntament es crea una junta per ajudar als més necessitats del poble. Aquesta junta dóna al nom de Societat de Socors Mutus La Caritat i presenta els seus primer estatuts l'any 1906.

La seu de la societat era a la rectoria, l'any 1913 però, es planteja a l'Ajuntament la possibilitat de construir un edifici en terreny públic. Aquesta iniciativa no va prosperar i l'any següent es decideix comprar l'antic trull de Can Juncà i un terreny annex al carrer del Ginebre per construir la seu de la societat. En l'edifici, a més de les reunions, es varen celebrar festes majors i tot tipus d'esdeveniments. Comptava amb sala de ball i cafè per a tots els veïns del poble.

Patrimoni Gencat el descriu així; edifici aïllat de planta rectangular amb la coberta de teula de dues vessants i distribuït en una sola planta. Totes les obertures de l'edifici són d'arc rebaixat, amb els emmarcaments bastits amb maons i les claus destacades. La façana principal, orientada al carrer Ginebre, presenta tres portals d'accés a l'interior decorats amb frontons triangulars motllurats, a la part superior. Alternats entre els portals hi ha dos grans finestrals. La façana està rematada amb una senzilla motllura horitzontal i un ràfec dentellat. A la part inferior del parament hi ha un sòcol de pedra delimitat per una cornisa de maons. A la façana de ponent hi ha tres finestrals i el mateix tipus de sòcol a la part inferior. Adossat a la façana posterior hi ha les restes d'un altre cos estructural, actualment enrunat, tot i que conserva el portal rebaixat de maons per accedir-hi.


La construcció està arrebossada i pintada de groc.

L'any 1988 va quedar dissolta la Societat i l'edifici va passar a mans de l'Ajuntament.

La ‘dissolució’ té una explicació ‘políticament correcta’ , la ‘democraciola’ hereva de la dictadura franquista, feia innecessàries les societats de beneficència ; el padró municipal ens diu que els cens superarà els 500 veïns fins al de l’any 1940 – el primer de la dictadura franquista – des d’aleshores la disminució ha estat constant fins al 266 habitants que consten a desembre de 2016.

El sistema públic de salut a Catalunya està MOLT malmès, fet que cal agrair al PP, i particularment al Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 de abril de 1950), i al Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964), que es ventaven del ‘èxit’. Catalunya té el major nombre de contractes amb la sanitat privada, el major nombre d’autopistes de peatge, el major nombre d’incidències ferroviàries en els trens del ‘estat’, qui no vulgui veure la relació causa / efecte, millor que s’ho faci mirar per la medecina privada.

miércoles, 22 de febrero de 2017

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE SANT JAUME DE CAP ROIG. CALELLA DE PALAFRUGELL.

L’autor fou el comandant del tsar Nicolau II, Nicolau Woevodsky, nascut el 29 d'octubre de 1888 a Sant Petersburg, tot i que es feia anomenar coronel, grau al que hauria accedit si la revolució no s'hagués encarregat d'estroncar la seva carrera militar. La Vanguardia del 31 de gener de 1975, recull la noticia del seu enterrament a la cripta de la capella de la que havia estat la seva finca a Cap Roig. Escrivia aleshores ; ens agradarà alhora que saber l’advocació de la capella, rebre’n – si és possible – imatges del interior a l’email coneixercatalunya@gmail.com
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1975/01/31/pagina-27/34211662/pdf.html?search=cap%20Roig

Contràriament a la pàgina :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf

S’escriu; una esplanada sobre la punta de Cap Roig, oberta davant el mar, fou escollida per tomba familiar. La làpida sepulcral dels esposos Woevodsky és coronada per una creu ortodoxa russa de pedra. A la vora hi ha les petites làpides de les sepultures de dos animals domèstics, un gos i un gat.

Rebia una fotografia del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) de la Capella de Sant Jaume, de Cap Roig,a Calella de Palafrugell, a la comarca de l’Empordanet, la fotografia és de 3-VIII-1975, i està qualificada com ‘sense culte l’any 1975’.


Els objectes de ‘veneració’ son propis d’aquells anys.

Demanaré al Joan Dalmau Juscafresa fotografies del interior d’aquesta capella, si conserva encara l’ús religiós, o algun element moble d’aquella època.

L’església ortodoxa russa és una escissió de l’església ortodoxa grega, ambdós però, accepten els ‘sants’ anteriors a la divisió amb l’església catòlica Romana, com és el cas de l’apòstol Sant Jaume.

Com la Capella de la Mare de Déu dels Desamparats de l'Asil de Palafrugell, no té la consideració de BCIL [ Bé Cultural d’Interès Local]

IN MEMORIAM DEL BOMBARDEIG DE L’HOTEL TRIAS DE PALAMÓS.

La Nicole Rodríguez Jones, te un tresor d’imatges a la seva pàgina :
https://www.facebook.com/nicoledhouglan/photos_albums?lst=1524186922%3A100006989435116%3A1487765188

Tenia interès en la història de l’Hotel Trias que el dia 2 de novembre de 1937, queia com conseqüència d eles bombes que majoritàriament venien dels creuers Canarias y Baleares. A la seva pàgina en relació al conflicte pel•lis que començava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, diu :

Durante la Guerra Civil, Palamós y Sant Joan fueron uno de los objetivos más castigados de la Provincia de Girona porque los fascistas pensaban que había fábricas de armamentos. Según datos municipales, Desde el 17 de noviembre de 1936 hasta el 28 de enero de 1939 se produjeron 38 bombardeos, 30 aéreos y 8 navales. Todo ello mediante la descarga de 600 bombas. El coste humano fue de más de 30 muertos y 105 heridos. Además se destruyeron más de 228 edificios y 202 más fueron seriamente dañados.

Mucha de la información la he encontrado en el Diario de Luis Barceló: Palamós 1936-1939. Es muy interesante. Aquí tenéis la dirección electrónica para el que esté interesado.

http://pagines.uab.cat/recercaixa.artenperill/sites/pagines.uab.cat.recercaixa.artenperill/files/Diari%20de%20Lluís%20Barceló%20Palamós%201936-39.pdf



El Hotel Trias antes de ser destruido por las bombas.


El edificio del antiguo Hotel Trías fue devastado por una bomba aérea el 2 de noviembre de 1937. A la izquierda vemos las escaleras del Perill. SAMP


En esta foto se puede apreciar los grandes daños sufridos por el Hotel Trías y del edificio por detrás que también fue destruido. Foto cedida por Francesc Vila Andreu. Merci

Ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquell edifici que ensorrava l’armada feixista, el motiu ‘pensaban que había fábricas de armamentos’ és una de les excuses més grolleres per justificar – amb la benedicció de l’Església Catòlica – la mort d’infants, dones, gent gran,...

A Palafrugell documentàvem un intent frustrat de la família Carrero Blanco, per fer-se amb la propietat d’uns anglesos, i alguna tropelía més.

Palamós de ben segur té MOLTES HISTORIES de la dictadura que ja toca que surtin a la llum

CASA DEL CARRER SANT RAMÓN, 5. PALAFRUGELL.

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges de la del carrer Sant Ramón, 5 de Palafrugell de la que en trobava a la pàgina 188 de 480 de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf

Casa unifamiliar entre mitgeres, de planta baixa i pis, amb dos finestres i porta central a la planta baixa i dues balconeres que s'obren a un balcó corregut a la planta primera. Destaca la cornisa sobre mènsules -com la llosana del balcó-, la barana calada del terrat i, sobretot, la decoració al voltant de les obertures, un element a manera de frontó amb relleus amb decoració de palmetes i uns altres elements a manera de pilastres amb relleus amb penjolls de raïm de color blanc i verd, així com la barana del balcó i les reixes de les finestres.



Cap dada deu seu promotor.

Cada dada del seu autor.

Li feia avinent al Joan Dalmau Juscafresa que estàvem a ‘la zona fosca’

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cap dada de la casa on viu segons el Joan Dalmau Juscafresa, el pintor Tano Pisano ( lentini , Siracusa; 17.07.1947 ) que ha patit – i pateix – els excessos de - la premsa ‘lliure’ - del REINO DE ESPAÑA.


http://elpais.com/elpais/2010/10/18/actualidad/1287389822_850215.html

ANTIGA CASA ESTRABAU. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar fotografies de la casa situada al xamfrà dels carrers de Cavallers, 33; Major, 11; i carrer del Consell, 2 de Palafrugell.

A la pàgina 23 de 480 de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf

llegia, restes d’una casa senyorial neoclàssica, ara destinada a habitatges, oficines i comerços, situada a la cantonada entre el carrer de Cavallers, el carrer Major i el carrer del Consell. És de tres plantes i en resten dues crugies.


A la façana principal, carrer Cavallers, les pilastres que divideixen les crugies estan decorades amb figuració de capitells corintis.

Una de les obertures dels balcons té un frontó. Al primer pis, les mènsules dels balcons figuren atlants. A l'interior hi resten pintures murals de l'època, que han estat restaurades.


La casa era molt més gran. Vers el sector de llevant va ser enderrocada i substituïda per edificis de categoria ínfima. A la part derruïda hi destaca una torreta d’angle i un gran espai o sala amb l’escala central, a l’interior.


Es degué construir aprofitant alguns murs de la casa anterior, que encara veiem parcialment al carrer del Consell, amb una finestra i una porta amb marc de pedra i l'any a la llinda de la porta.

Francesc Estrabau i Jubert, conegut per en Caixa (Palafrugell, 1845 – 1906), propietari i rendista, des de 1883 fins a la seva mort va ser quatre vegades alcalde de Palafrugell, a més de tinent d'alcalde i regidor en diverses ocasions. Tenia la casa pairal al carrer de Cavallers de Palafrugell.


Cap dada deu seu promotor.

Cada dada del seu autor.

Li feia avinent al Joan Dalmau Juscafresa que estàvem a ‘la zona fosca’

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAN FELIU. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET.

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges de Can Feliu al carrer Ample 11-13 de Palafrugell de la que trobava a la pàgina 84 de 480 de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf

Casa de dues plantes entre mitgeres i tres crugies. Els buits de la façana es disposen simètricament. L’eix central l’ocupa un gran portal emmarcat amb grans carreus i amb llinda monolítica, damunt la qual, en el pis s’hi obre una finestra gran, també rectangular, amb llinda i l’ampit motllurat. Altres dues finestres de la mateixa tipologia, però de dimensions més reduïdes que la central, perforen el mur a cada costat d’aquesta. El ràfec de la teulada és de filades alternes de rajola i teula. A la llinda de la porta hi figura gravat l’any 1729. La composició, molt simple però de gran claredat, d’aquesta façana s’ha vist alterada per l’obertura en època recent d’un finestral i una porta a les crugies laterals, a la planta baixa i també per l’ocupació d’un sector de la dita planta per un establiment comercial. La construcció és de pedra amorterada, la façana remolinada. L’interior roman força abandonat i presenta modificacions diverses, però no pas excessives.


Aquest edifici de la primera meitat del segle XVIII vora la cruïlla del carrer Ample amb el carrer de la Font, il•lustra sobre la primera estructuració del primer d’aquests vials, i l’inici de l’ urbanització d’un camí que portava a la zona de les hortes situada a migdia dels eixamples de la població (actual carrer Ample) el qual sortia de l’antic camí a Palamós en el seu tram inicial (actual carrer de la Font).

Cap dada deu seu promotor.

Cada dada del seu autor.

Li feia avinent al Joan Dalmau Juscafresa que estàvem a ‘la zona fosca’

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SAFAREIG DE LA FONT AL CARRER AMPLE 43 DE PALAFRUGELL.

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges del safareig públic del carrer Ample 43 de Palafrugell del que trobava a la pàgina 98 de 480 de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf

Gran safareig públic situat en un eixamplament d’un dels costats del carrer Ample. Hi brolla un raig d’aigua que prové de la mina de la deu subterrània situada a l’actual Casal Popular (antiga horta Vergonyós o Jonama) la qual alimentava també la font que donà nom al carrer de la Font, avui anul•lada.



Aquest safareig, al segle XIX, va substituir el safareig que hi havia fins llavors adossat a l'antiga font, avui soterrada i situada a la confluència dels carrers Ample i de la Font.

Cap dada del seu autor, que atesa la seva utilitat pública podria haver estat l’arquitecte municipal i/o el mestre d’obres, ens agradarà tenir-ne noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com